• Economia
  • El camí del Port de Barcelona per atraure l’univers de les startups

El camí del Port de Barcelona per atraure l’univers de les startups

El BNEW visibilitza la necessitat de fixar una estratègia per aprofitar la tecnologia a l’hora de crear un valor afegit al trànsit de mercaderies

Imatge d'una xerrada del BNEW 2022 | BNEW
Imatge d'una xerrada del BNEW 2022 | BNEW
Barcelona
05 d'Octubre de 2022

El DFactory té la singularitat d’observar, amb un cafè a la mà, les proves d’un robot automatitzat i com els avions s’aproximen a l’aeroport del Prat. A més, l’entorn s’ha americanitzat amb les primeres estacions elevades de la línia 10 sud del metro de Barcelona. Sota l’aixopluc del Consorci de la Zona Franca, aquesta setmana, el centre tecnològic acull la tercera edició del Barcelona New Economy Week, l’esdeveniment que programa 130 conferències amb 600 ponents per debatre al voltant dels reptes de la nova economia. 

 

Un dels principals temes de l’agenda del BNEW ha estat la funció dels ports com espais idonis perquè les empreses puguin utilitzar les instal·lacions per desenvolupar els projectes d’R+D. Sota el títol de Port as a Sandbox for innovation, com a element principal de debat, els professionals del sector portuari han posat damunt la taula la necessitat d’establir sinergies entre l’administració pública i el món privat. 

Reptes d’innovació portuària 

“Tenim un ecosistema, una petita ciutat, que ens permet fer moltes proves”, destaca Sergi Sauri, director del Centre d’Innovació del Transport. Actualment, a les instal·lacions portuàries conviuen unes 500 empreses, tant públiques com privades. “Com ho coordinem?”, es pregunta Carles Rúa, responsable d’innovació al Port de Barcelona.

 

Per la seva banda, l’Estat espanyol veu necessaris projectes transversals als ports, on l’automatització tingui un major protagonisme. “No podem oblidar que les dades són molt importants, per exemple, ens ajuden a connectar tots els agents de la cadena logística i això es tradueix en una millora de la competitivitat, apunta José Llorca, director d’Innovació de Puertos del Estado. 

El sector logístic als ports “s’haurà de reformular”

Més enllà de Barcelona, l’alt càrrec estatal vaticina que el sector logístic als ports “s’haurà de reformular” per culpa d’una robotització que “va camí” d’eliminar moltes tasques d’intermediació. Segons Llorca, un altre element que modificarà l’univers portuari serà l’aparició del vaixell autònom. 

Gestió al Port de Barcelona

El futur dels projectes d’innovació al Port de Barcelona van vinculats a quatre idees: creació d’estructures per atraure talent, aliances amb altres administracions o organitzacions, un ecosistema de firmes emergents que es desenvolupin dins de les instal·lacions i accions per explicar tots els moviments realitzats. 

En aquest sentit, Rúa ha confirmat la creació i registre de la fundació Barcelona Port Innovation, el mecanisme jurídic per aglutinar la col·laboració entre el sector públic i privat. “Ens hem d’obrir, les universitats i les empreses ho han de tenir fàcil per aterrar a les nostres instal·lacions. Hem d’utilitzar la intel·ligència artificial per la presa de decisions”, descriu el directiu. 

Segons dades del Port de Barcelona, el conjunt de la seva activitat representa un 1,7% del Producte Interior Brut de Catalunya. La Zona d’Activitats Logístiques és una de les principals plataformes de distribució de mercaderies del sud d’Europa amb connexió tots els modes de transport en un radi inferior a 5 quilòmetres. 

Aparició de la tecnologia 

En clau de competitivitat, Puertos del Estado adverteix que “els ports han de ser conscients que si no apliquen la tecnologia perden competitivitat”. Tal com apunta José Llorca, el sector portuari “és poc conegut” pel gran públic i “hem de facilitar l’aterratge de les start-ups o altres iniciatives estratègiques”. 

Per Javier Garrido, investigador del Centre d’Innovació del Transport, els ports del futur s’han de configurar a partir dels següents paràmetres: transició energètica, digitalització i el valor afegit dels actius que transiten pels ports. “En el futur tindrem un context energètic diferent de l’actual, per un port passen tots els mitjans de transport i el preu de l’energia serà un aspecte estratègic”, opina Garrido. 

Interior de l'edifici del DFactory | VIA Empresa
Interior de l'edifici del DFactory | VIA Empresa 

Les comunitats energètiques 

“Els ports són els principals gateway (punts d’enllaç) de la transició energètica”, amb aquest missatge, Albert Cot - directiu de l’àrea de Venture Corporate de Comsa - reivindica el Port de Barcelona com un “lloc ideal” per generar negoci amb les operacions d'emmagatzematge d’energia. 

Cot: “Els ports són els principals gateway de la transició energètica”

Dins del context de la crisi energètica derivada de la guerra d’Ucraïna, Cot adverteix que amb l’electrificació “no hi ha prou” i “cal pensar en un model híbrid” que combini electrificació i emmagatzematge. Sense deixar aquest àmbit, José Llorca insisteix que els ports “tenen més possibilitats de la simple generació d’energia i cal explorar el negoci vinculat a l’ús del corrent”.