Parlar de la Garrotxa és sinònim de volcans, paisatges bucòlics, bon menjar, masies i molta indústria. 61.000 habitants formen part d'una comarca que en només un any ha crescut un 3% fruit de l'arribada d'immigració per treballar al sector de la indústria de productes alimentaris i begudes, el de cautxú i plàstic i el de comerç a l'engròs. Un territori envoltat de pobles medievals que es caracteritza per una presència elevada d'empreses històriques i amb gran protagonisme de l'embotit, amb Noel Alimentaria, Embutidos Monter, Embutidos Collell i Esteban Espuña. Des de fa 15 anys, una fita ha alterat significativament la dinàmica regional: la inauguració del túnel de Bracons, que no només ha connectat amb Osona, sinó que també ha acostat la comarca a Barcelona i a la resta de Catalunya, per convertir-se en un enclavament estratègic.
“És una zona de pobres connexions” o “són molt fets a la seva”. Així és com es coneixia fa dècades la Garrotxa, o així ho explicava fa uns mesos Joan Agustí, conseller delegat de la Manxa 1901 i membre de Femcat a VIA Empresa amb el reportatge sobre El túnel de Bracons i l’enigma de la Garrotxa. "No hi havia ni ferrocarrils ni bones carreteres. Anar d'Olot fins a Barcelona era una autèntica aventura i, per accedir a la ciutat veïna de Vic es tardava més d'una hora per culpa d’unes carreteres comarcals estretes i sinuoses que provocaven més d'un ensurt viari". D'aquí que hi hagués nombrosos hotels al voltant de la ciutat olotina per tal que els empresaris i comerciants es poguessin quedar a dormir i que, amb el pas dels anys, s'han transformat en part de l'oferta de turisme rural de la zona.
2009: l’any clau de l’obertura de la Garrotxa
Després de més de 30 anys de reivindicacions de la zona per una millora de les comunicacions i fruit d'un desengany amb l'Eix Transversal -denominació popular de la carretera C-25- en què es va decidir que la via transcorregués per Vic i no per Olot, van impulsar el túnel de Bracons i el 2009 es va inaugurar la construcció d’una llarga cavitat per unir la Garrotxa amb Osona. El resultat: 300 milions d'euros, més de 3.000 treballadors, sis anys d'obres, 4,7 quilòmetres i el tercer túnel més llarg de Catalunya. I com a resultat, gràcies al túnel de Bracons s'ha escurçat a la meitat el temps que separa Olot de Vic (actualment de 30 minuts) i s'ha millorat la connexió professional i personal de dues comarques veïnes que es miraven de reüll. I, encara més, segons apunten diversos empresaris de la zona, s'ha transformat una comarca que abans era “deslocalitzada” i lluny de les principals capitals fins a comptar amb talent d'arreu de Catalunya, que ve des de Campdevànol, Figueres, Banyoles o Girona.
Una comarca "enigmàtica” i “desconeguda" per a molts que s’ha obert pas en l’àmbit empresarial, turístic i gastronòmic. Així ho plasma l'informe Estructura empresarial de la demarcació de Girona del 2023 que detalla que tots els 21 municipis actuals de la Garrotxa registren presència d'empreses. La comarca compta amb un 90,2% d’empreses petites i un 9,8% restant d'empreses grans, el percentatge més alt de la demarcació de Girona. A més, la zona es caracteritza pel fet de tenir una presència elevada d'empreses històriques. De fet, el 3,1% de les empreses de la zona van ser fundades abans del 1975. En canvi, és una de les comarques amb menys percentatge d'empreses joves.
Els "reis" de l'alimentació
En aquests moments la comarca registra una concentració sectorial elevada amb la indústria de productes alimentaris i begudes (1.035 milions d'euros de facturació), el de cautxú i plàstic (217 milions d'euros) i el de comerç a l'engròs d'alimentació i begudes (193 milions d'euros). A més, els garrotxins es defineixen pel gran pes del sector industrial, que representa el 68,9%. I, a més, a la Garrotxa hi ha 99 empreses que facturen més de cinc milions d'euros. I d’aquestes, vuit facturen més de 60 milions l’any, com detallen des de la Cambra de Girona a VIA Empresa. A continuació, les cinc principals companyies per ordre de facturació, segons l’informe Estructura empresarial de la demarcació de Girona del 2023.
1. Noel, l'empresa que és un "petit poble" de la Garrotxa
“Definitivament, Noel Alimentaria és com si fos un poble de la Garrotxa: tenim 2.000 treballadors a la companyia en una comarca de tan sols 60.000 habitants”, destacava fa uns mesos Joan Boix, director general de l'empresa d’alimentació. Noel suposa aproximadament el 16% del PIB de la zona i ha tancat el 2022 amb 400 milions d'euros de facturació i una exportació del 60%. Casos similars els podem trobar a la comarca d’Osona amb Casa Tarradellas o del grup bonÀrea a la comarca de la Segarra.
Malgrat que constantment se'ls associa a la indústria càrnia, es consideren d'alimentació i, per això, fa 15 anys van canviar el nom: d'Embutidos y Jamones Noel, SA a Noel Alimentaria. Han apostat per tenir tota la cadena de valor, des de la matèria primera al consumidor final i estan especialitzats en la distribució de pernil cuit i curat, embotits i carns fresques. L'objectiu, segons els líders de l'empresa, és clar, "productes que aportin salut, que siguin sostenibles i que siguin bons". El repte de la companyia ubicada a Sant Joan les Fonts és captar nou públic vegetarià.
“Tothom coneix Noel, ja sigui perquè hi ha treballat en un moment puntual de la seva vida o també algú del seu cercle social”, destaquen des de la companyia. I no és per menys, en vuit anys han multiplicat per dos la facturació, han diversificat el negoci, però, sobretot, els agrada destacar la seva implicació i cohesió social a la Garrotxa. A part de la formació continuada i reglada que ofereixen als seus treballadors a través de Noel Academy, han patrocinat la Unió Esportiva Olot, el Bàsquet Girona i, ocasionalment, la Festa Major d'Olot, entre les entitats més conegudes.
2. Embutidos Monter i l'aliança amb Mercadona
Nascuda el 1989, Embutidos Monter, del hòlding carni Grup Cañigueral, continua traient partit a la seva relació com a única proveïdora d'embotits curats de porc i gall dindi de Mercadona, una aliança que va començar el 1998. El 2022, l'empresa garrotxina ja va aconseguir superar, àmpliament, la xifra de negocis registrada abans de la pandèmia i elevar les seves inversions, fins i tot, malgrat l'impacte que la pujada dels costos de producció ha provocat en la rendibilitat del negoci. En aquests moments facturen 138,7 milions d’euros anuals i estan ubicats a Sant Jaume de Llierca.
Compten amb cinc centres de producció distribuïts per les províncies de Girona i Barcelona amb 43.000 m2 (Sant Jaume de Llierca, Serinyà, Vic, les Planes d'Hostoles i Besalú), on produeixen 20 milions de quilos cada any.
Embutidos Monter té una aliança amb Mercadona des del 1998 com a proveïdor d'embotits curats de porc i gall dindi
En aquests moments Embutidos Monter és una de les branques del hòlding carni Grup Cañiguerall, que factura més de 600 milions d'euros anuals. La principal divisió del grup és Costa Brava Foods (que consta d'un escorxador i sala de desfer a Riudellots de la Selva, i que fa anys va adquirir Terfrisa de Vilamalla). A més de Costa Brava Foods i d'Embutidos Monter, el hòlding també disposa de la companyia valenciana Frescos Delisano i les empreses Coopecarn Girona i Far Jamón Serrano.
3. Tavil i l'embalatge 'made in' Sant Jaume de Llierca
Els orígens de Tavil, situada a Sant Jaume de Llierca, es remunten al 1925. La companyia, que disposa de dues plantes de producció de 102.000 m², està especialitzada en la construcció de màquines i línies d'encaixat, paletització i manutenció. Tavil dissenya, desenvolupa i produeix solucions personalitzades clau en mà a tot el món.
Tavil es dedica a la fabricació de maquinària per a l'embalatge
Actualment té una consolidació de filials a diversos punts estratègics amb equips d'enginyeria propis, en mercats com els Estats Units. En aquests moments factura 115,3 milions d'euros segons el registre mercantil. Entre els seus clients destaca Campofrio, Casa Tarradellas, B Braun, Nestlé, Inditex, Danone, Grifols i Amazon, entre altres.
4. Embutidos Collell i l'aposta per l'embotit curat
Embutidos Collell es va fundar el 1956 i compta amb tres plantes de producció pròpies (dues a les Preses i una a Olot amb 25.000 m2 totals) i una quarta (Pernils Llémena) de la qual és soci destacat, ja que posseeix el 25%, que forma part de Grup Cañigueral, que va adquirir Embutidos Colell el 2019. La plantilla està integrada per unes 320 persones i la facturació és de 105,6 milions d'euros.
Embutidos Colell, com també Embutidos Monter, formen part del Grup Cañigueral
Les tres primeres factories de l'empresa estan dedicades a l'embotit curat: fuets, llonganisses i altres productes de xarcuteria. La quarta, Pernils Llémena, situada a Sant Aniol de Finestres, es destina exclusivament al pernil, compta amb 20.500 m2 i disposa de llicència per a l'exportació als Estats Units.
5. Sacopa i la unió amb Fluidra
Sacopa és una empresa fabricant de termoplàstics que forma part de la divisió industrial del grup Fluidra, la multinacional dedicada al desenvolupament per a ús sostenible de l'aigua. Fluidra neix per la unió de diferents marques: Astralpool, Cepex comercial i Masterriego, líders cadascuna en els seus camps: piscines, reg i conducció de fluids.
Actualment és present a més de 31 països amb 150 delegacions i diferents centres productius distribuïts al llarg dels 5 continents, els productes i les aplicacions de Fluidra es distribueixen a més de 170 països gràcies a l'extensa xarxa comercial i a l'equip humà que compta amb unes 3.600 persones. Amb 30 anys d'història, Sacopa està ubicada a Sant Jaume de Llierca i factura 97,7 milions d'euros anuals.
El fenomen social de La Fageda
La Fageda és possiblement una de les empreses socials més conegudes de Catalunya. La companyia va néixer com un projecte social el 1982 per donar oportunitats laborals i una vida més digna a les persones amb discapacitat de la comarca de la Garrotxa. 42 anys després, manté el mateix esperit com a fundació sense ànim de lucre, però s'ha convertit en una marca molt arrelada a la societat catalana gràcies a l'èxit dels seus iogurts.
Actualment s’està expandint pel País Valencià i Madrid. Durant el 2021 van vendre més de 91 milions d'unitats de iogurts i postres, convertint-se en la segona marca del país. A més, l'entitat que té 550 treballadors, factura 30 milions d'euros anuals. El model de venda es basa en la distribució a supermercats i a col·lectivitats com hospitals, escoles i empreses.
La Fageda va néixer el 1982 per donar oportunitats laborals i una vida més digna a les persones amb discapacitat
Més enllà dels làctics i melmelades, La Fageda disposa d'altres activitats econòmiques. Una part important són les visites al seu espai de Santa Pau, on cada any passen més de 40.000 catalans que descobreixen el seu projecte. Moltes de les activitats han nascut per donar una sortida a persones amb discapacitat, creant llocs de treball adaptats a les seves capacitats.
Bonustrack: la Garrotxa també és un hub digital
La Garrotxa no només és indústria alimentària, sinó molt més. Durant l’agost de 2023, diversos empresaris de l'àmbit tecnològic van impulsar Garrotxa Tech, una plataforma que fomenta la creació d'empreses del sector de les noves tecnologies a la comarca. L'entitat pretén organitzar i representar les companyies i, alhora, fer de la Garrotxa "un hub digital" que també atregui talent que s'estableixi a la zona. Un dels objectius de l'associació és promoure i gestionar activitats de suport a emprenedors, empreses i altres agents tecnològics i digitals, tant en l'àmbit local com en les seves actuacions d'internacionalització, incloent-hi la cerca i gestió d'espais per a la realització d'activitats.
A més, des de Garrotxa Tech han posat en marxa el programa Garrotxa Startup. De fet, el passat 27 de febrer, l'Espai Cràter d'Olot va acollir el Garrotxa Startup Day, organitzat per Garrotxa Tech. La jornada va esdevenir un punt de trobada per a la innovació i, segons detalla l'organització, "va marcar un punt d'inflexió en el paisatge empresarial de la comarca, congregant emprenedors, professionals i empreses en una celebració de la creativitat i el talent local". Amb el suport dels seus membres i col·laboradors, l'associació pretén "continuar sent un motor de canvi i progressió cap a un futur més prometedor i tecnològic per a la Garrotxa".