Fa més de tres anys i mig que Rússia va començar la seva invasió total d’Ucraïna. Des del principi, van començar a implementar-se rondes de sancions (ja en van per divuit aprovades i s’està a l’espera d’adoptar una de nova) i una les primeres mesures va ser la de congelar els actius que el Banc Central de Rússia tenia a la Unió Europea. En total, eren uns 300.000 milions d’euros. Des del principi va sorgir una pregunta: què es pot fer amb aquests diners? Podrien utilitzar-se per ajudar a Ucraïna?
Després de múltiples idees i sortejant les limitacions legals, la Comissió Europea va proposar ara fa més d’un any un sistema que permetia utilitzar fins a 35.000 milions d’euros dels beneficis obtinguts per aquests actius congelats i utilitzar-los en forma de préstec per Ucraïna. Però a mesura que s’ha anat avançant en el conflicte, i amb la incògnita fins a quin punt els Estats Units mantindran l’ajuda al país, la Unió Europea s’ha començat a plantejar si no seria moment d’utilitzar els diners efectius que generen aquests actius congelats.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ho va anunciar a principis de setembre en el seu discurs de l’estat de la UE i, al cap d’uns dies, va donar més detalls. “Aquesta és la guerra de Rússia. I és Rússia qui ha de pagar (…) amb el saldo efectiu associat a aquests actius russos podem concedir a Ucraïna un préstec de reparacions”. L’objectiu de la Unió Europea és que una vegada es donin els diners a Ucraïna, -140.000 milions segons càlculs comunitaris tot i que podrien arribar a ser 185.00- el préstec només caldrà tornar-lo si Rússia es compromet -un cop hagi acabat la guerra- a acceptar un fons de reparació.
El risc, segons ha insistit Von der Leyen “serà compartit”, un intent de, sobretot, calmar les reticències de Bèlgica. La gran majoria d’actius congelats es troben a la seu d’Euroclear a Brussel·les, una companyia de serveis financers. La por de Bèlgica és que el país tingui problemes legals per l’ús d’aquests diners. Brussel·les insisteix, però, que els diners no són “una confiscació”, i que tindrà una forta “base legal”. Molts països, com Espanya, demanen que el risc no provingui de les garanties que doni cada país, com inicialment ha plantejat la Comissió Europea, sinó del pressupost de la UE, i que tot just comença ara la seva negociació. Es tracta d’una qüestió especialment important perquè Rússia podria negar-se en el futur a pagar qualsevol reparació, per tant, es tem que siguin al final els països que hagin de fer front al cost.
La gran majoria d’actius congelats es troben a la seu d’Euroclear a Brussel·les, una companyia de serveis financers
En tot cas, en l’última reunió de ministres de finances de la UE, la sensació general va ser que cada cop més països se senten més còmodes amb la proposta, tot i que diverses capitals han mostrat la preocupació també compartida pel Banc Central Europeu, per les repercussions legals que hi poden sorgir, demanen que tota proposta respecti “la legalitat internacional”. Una qüestió que també preocupa al BCE és que una mesura d’aquest tipus allunyi a possibles inversors en el futur, disminuint la força de l’euro com a moneda internacional per a les reserves estats d’altres països.
L’opinió dels països ha anat variant a mesura que el conflicte ha evolucionat. De les primeres reticències a veure que les necessitats d’Ucraïna continuen sent dramàtiques: alguns estudis destaquen que, com a mínim, el país necessitarà més de 80.000 milions d’euros d’aquí al 2027 per cobrir les seves necessitats en defensa i que, això passa, inevitablement, perquè Rússia pagui per la seva invasió. I aquesta és la idea que s’està instal·lant en el bloc. Un cop més, des que va esclatar el conflicte, un nou tabú s’ha trencat.