A partir de principis de juliol és quan és habitual que les rebaixes estiguin a tot arreu. És l’època quan, sentint les vacances més a prop, se'n compra més. Com resistir-se a comprar-se aquell vestit blanc que tenim tantes ganes de posar-nos pel nostre viatge a les illes gregues? Poc importa que ja en tenim dos de molt semblants. Sovint la població no és conscient del gran impacte que té la indústria tèxtil en el medi ambient. Ja no només llançant allò que no es posa, també el ritme de producció accelerat de la indústria de la moda ràpida. Per aquesta raó, França ha aprovat recentment una proposició de llei contra aquest consum desmesurat amb sancions contra les empreses, prohibició de la publicitat i també sancionarà als influencers que incentivin la compra d’aquest tipus de roba. Mentrestant, al conjunt de la Unió Europea també hi ha una iniciativa semblant.
Segons dades de l’Executiu comunitari, la Unió Europea genera 12,6 milions de tones de residus tèxtils cada any, això equival a uns 12 kg de residus de persona. Actualment, només el 22% de la roba que es dóna acaba en punts de reciclatge o per a la seva reutilització. La resta s’incinera o es diposita en deixalleries, gairebé sempre a tercers països, provocant gasos altament contaminants, com el del desert d’Atacama, a Xile.
Però el problema ja no només és de quina forma ens desfem de la roba, és el nivell de consum que té la població. El 73% de la roba i tèxtil que s’utilitzen a Europa s’importen de països que no formen part de la Unió Europea; un ciutadà dels 27 compra almenys 26 kg de roba a l’any. De fet, la UE és un dels majors importadors mundials de tèxtils, sobretot provinents de la Xina, Bangladesh i Turquia, per un valor superior els 80.000 milions d’euros.
La Unió Europea genera 12,6 milions de tones de residus tèxtils cada any, això equival a uns 12 kg de residus de persona
Davant la situació, França ha aprovat una proposició de llei contra la “invasió” de la moda “ultraefímera”, com diu el text de la llei, que sobretot afectarà la marca xinesa Shein. D’altres, com H&M, Inditex o Kiabi es queden fora, perquè formen part del teixit econòmic del país, segons va defensar la senadora francesa Sylvie Valente Le Hir, amb crítiques de l’esquerra que creu que s’hi hauria de ser més estrictes també amb aquestes altres empreses.
França s’ha avançat amb aquesta ambiciosa llei, tot i que altres països han aplicat mesures, com Dinamarca o Suècia amb taxes mediambientals. Per la seva banda, les institucions de la UE van arribar a un acord el passat febrer (i que s’espera que tingui l’aprovació final a l’octubre) per reformar la directiva sobre residus que afecta en concret als tèxtils. Així, amb les normes els productors seran responsables de tot el cicle de vida d’aquests productes, incentivant també la recollida i reciclatge dels tèxtils, un procés que les mateixes companyies hauran de finançar.
A més, es vigilarà el trasllat de la roba a tercers països només quan hi hagi garanties reals que es farà de forma adequada, seguint les normes mediambientals, i en estrictes circumstàncies. No podrà ser com actualment, on els llimbs legals permeten l’exportació pràcticament sense control. També, en base a l’acord, s’incentivarà als països a què imposin taxes als productors en funció del temps d’ús dels tèxtils i la seva durabilitat.
Els productors seran responsables de tot el cicle de vida d’aquests productes, incentivant també la recollida i reciclatge dels tèxtils, un procés que les mateixes companyies hauran de finançar
Quan la Comissió Europea va presentar la proposta, va defensar que era important que els consumidors canviessin de mentalitat, que apostin més per la qualitat, la durabilitat, la prolongació dels tèxtils i la seva reparació. Evitar el cicle viciós de comprar-ús-trencar-se-comprar-ne un altre. Es tracta, en definitiva, de canviar un model on es produeixi menys i es posin límits al creixement descontrolat actual, amb algunes marques llançant col·leccions diàries de 700 peces de roba cada dia.
Potser l’enfocament pot estar en el canvi de mentalitat. Quan ara ens sembla impossible estar en un restaurant i que tothom fumi en un interior, potser és moment de pensar que el ritme de compres és també insostenible. Val a dir que, com a tot arreu, res no és blanc o negre. Existeixen els matisos. No tothom pot tenir un alt nivell adquisitiu, a tothom li agrada vestir agradable i sentir-se còmode. Per això, les noves normes europees volen centrar-se també en el mercat de segona mà, perquè pugui tothom tenir accés a una roba que ens agradi, limitant un nivell de producció desorbitat.