Escolta l'article ara…
Dels 1.091 dies que he viatjat, 120 els he passat a Bulgària. I us he de dir que, Bulgària és, si no el que més, un dels països que més m’han sorprès i on més ben acollit m’he sentit.
El primer cop que hi vaig venir, va ser per feina. Recordo que, en arribar, de nit, nevava i feia un vent gèlid que convidava a entrar ràpidament en qualsevol lloc per refugiar-se. Aquesta rebuda em va fer pensar en una situació que vam viure amb el meu pare, fa molts anys, durant un viatge que vam fer a Evian (França).
Després d’unes quantes visites més amb vestit i corbata, la següent vegada -ja durant aquest llarg viatge- també va ser fugaç, ja que després de passar l’hivern a Hongria, direcció sud, vaig creuar ràpidament el sud-oest de Romania i l’oest de Bulgària per arribar aviat a les temperatures agradables del Mediterrani. Quan vaig decidir deixar Grècia -o, més ben dit, Grècia em va convidar a marxar- la meva intenció era passar tres setmanes a Bulgària per tenir més temps per descobrir i gaudir de Romania, aquell país amb carreteres panoràmiques impressionants i paisatges infestats d’ossos del que tots els viatgers que havia conegut me’n deien meravelles.
A Bulgària vaig conèixer a persones i famílies encantadores que em van fer sentir tan bé que vaig decidir quedar-m’hi molt més temps
Però no va ser així... Sense esperar-ho -ni planificar-ho-, a Bulgària vaig conèixer a persones i famílies encantadores que em van fer sentir tan bé que vaig decidir quedar-m’hi molt més temps. De fet, comptant en el diari del viatge, just és el temps que permet la lliure circulació per l’espai Schengen sense haver-me de regularitzar: 90.
Aquest cop, he aprofitat el recorregut que estic fent per provar que les modificacions de la Vicky funcionen bé, per visitar a aquells amics búlgars que feia un any que no veia. He passat quasi dues setmanes amb ells i, havent llegit l’article de l’Ariadna Romans -companya de secció- sobre aquest país que m’agrada tant, no podia evitar somriure quan em trobava en la situació que expliquen tan bé les seves paraules: “Els búlgars no són especialment simpàtics, però això també té el seu encant. Sembla que tot s’ho han inventat ells, tot ho van fer ells abans".
Per mi, Bulgària és un país ple de contrastos: ciutats plenes d’edificis grisos i angulosos i estàtues que recorden èpoques passades, alguns dels quals estan decorats i il·luminats amb cartells i llums de neó que anuncien casinos i apostes i prometen una vida que brilla més que l’or.
En una mateixa carretera, en bastant mal estat, pots avançar un carro estirat per un cavall, un Lada de l’època d’aquells edificis angulosos, un cotxe amb el volant a la dreta i un autobús vell amb matrícula búlgara i el cognom Serrano o González al lateral. Mentrestant, enganxat darrere teu i fent-te ràfegues de llum, un supercotxe que val, com a mínim, un centenar de milers d’euros té pressa per arribar a algun lloc.
Si t’entretens a mirar per la finestra mentre creues un poblet, en una mateixa cantonada pots veure una casa de fusta que es nota que ha patit les inclemències del temps; al costat, una casa de disseny, nova, quadrada, amb finestrals i porxades enormes i un d’aquests cotxes tan cars aparcat a l’entrada; i, immediatament després, una parcel·la amb l’herba sense tallar, una caravana embolicada amb aïllants tèrmics, que es nota que fa anys que no s’ha mogut, i un carro que sembla la caravana de l’Stromboli, de la pel·lícula Pinotxo, aparcat al costat, amb la xemeneia fumejant. Quan hi penso, no puc evitar que se’m dibuixi un somriure a la cara. M’encanta!
Ara mateix, soc a Ruse, amb la Vicky configurada en mode oficina. Mentre escric, veig el Danubi i, a l’altra riba, Romania, un dels països de la UE i l’espai Schengen que no utilitzen l’euro com a moneda oficial. Fa menys d’un any, Bulgària també formava part d’aquest grup, ja que operaven amb la Leva.
La història de Bulgària amb l’euro és força interessant. Aquest país va entrar a la UE el 2007 i, com la majoria dels estats membres que no utilitzen l’euro, va assumir el compromís d’adoptar-lo quan complís els criteris de convergència.
Croàcia va entrar a la UE el 2013 i es va incorporar a l’espai Schengen i a l’euro el 2023
El país va passar a formar part de l’espai Schengen el 2024 -amb l’eliminació dels controls fronterers terrestres l’1 de gener del 2025- i, finalment, ha adoptat l’euro l’1 de gener del 2026, dinou anys més tard, un cop assolits els criteris de convergència. Com que el tractat no fixa cap data concreta, cada país desenvolupa la seva estratègia per complir aquests criteris. Croàcia, per exemple, va entrar a la UE el 2013 i es va incorporar a l’espai Schengen i a l’euro el 2023.
Un aspecte que em sembla molt interessant és que, tot i no utilitzar l’euro, ja hi tenia una relació molt particular: des del 1997, funcionava amb un currency board i la Leva estava vinculada al marc alemany. Posteriorment, des del 1.999, el tipus de canvi ha estat fixat en 1euro = 1,95583 Levas, que és el valor que es va utilitzar per a la conversió definitiva.
El 2015, es va crear un consell de coordinació per reforçar els preparatius per a l’adhesió a l’eurozona i, el 2020, Bulgària va entrar a la sala d’espera de l’euro (l’MTC II), amb l’objectiu d’adoptar-lo el 2025. L’MTC II és el Mecanisme de Tipus de Canvi II, en què el país que vol adoptar l’euro estableix un tipus de canvi central respecte de l’euro, al voltant del qual la seva moneda pot fluctuar amb un marge de +/-15%. Per complir aquest criteri, ha de mantenir l’estabilitat del tipus de canvi durant almenys dos anys, sense tensions greus ni devaluacions respecte de l’euro.
Tot i haver complert l’exigència mínima de dos anys d’estabilitat dins de l’MTC II, el 2025 Bulgària encara no complia tots els criteris de convergència. El fort episodi inflacionista a Europa, en un context econòmic condicionat per la pandèmia i la guerra d’Ucraïna, en va dificultar especialment el compliment. Els criteris econòmics de convergència són quatre, als quals cal afegir la compatibilitat de la legislació nacional amb les normes de la Unió Econòmica i Monetària:
- Tipus d’interès a llarg termini compatibles amb la convergència.
- Estabilitat de preus (inflació).
- Finances públiques sostenibles.
- Estabilitat del tipus de canvi durant, mínim, dos anys en el MTC II.
Tot i que l’objectiu era entrar a l’euro l’1 de gener del 2025, van haver-ho de posposar fins a complir amb el criteri d’inflació. L’etapa inestabilitat política -amb governs i eleccions anticipades successives- tampoc va ajudar.
Tal com advertia el BCE, el procés de convergència econòmica, en un país amb un nivell de preus inferior al de l’eurozona, podia mantenir durant un temps pressions inflacionàries superiors a les d’altres països. I així és com ha succeït. L’experiència del ciutadà és molt diferent de la que diuen els indicadors macroeconòmics. Els meus amics -gent de Sofia, de Varna, de Plovdiv i gent que viu a les muntanyes– ho comentaven mentre compartíem temps aquests dies que he estat amb ells: “el que abans costava 1 Leva, ara val 1 euro. Però el sou, no s’ha multiplicat per dos”. Això significa un augment del 95,6% en aquests productes i serveis. Això em recorda al canvi que vam viure nosaltres fa més de 25 anys, quant allò que valia 100 Pessetes va passar a valdre 1 euro.
Segons les dades disponibles, evidentment, aquest canvi no s’ha aplicat de forma general, però sí que succeeix en serveis com ara restaurants i articles de compra freqüent, que s’han arrodonit a l’alça, per tant, la sensació d’encariment de la vida és molt major.
D’acord amb les primeres estimacions del BCE, la inflació general no es va disparar amb l’arribada de l’euro. Tanmateix, el gener es van produir augments de preus especialment elevats en alguns serveis, com restaurants, allotjament i determinats serveis personals. L’anàlisi del BCE estima que aquests increments podrien haver afegit entre 0,3 i 0,4 punts percentuals a la inflació d’aquell mes.
Tot i aquestes dades, l’augment anòmal del preu d’alguns serveis i productes que els ciutadans compren habitualment, fa que la sensació de molts búlgars sigui totalment contrària al que indica el BCE, ja que canvia la percepció quotidiana del cost de la vida al país. Veurem què passa en els mesos vinents -i anys- a mesura que Bulgària s’acosti al nivell de preus de l’eurozona. Per ara, aquesta sensació fa que alguns búlgars, semblin encara més seriosos. Tot i que, un cop els coneixes, no ho són gens.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat