Escolta l'article ara…
Manish Kumar fa gairebé trenta anys que està al Japó. Els seus fills hi han nascut i crescut, només parlen japonès i han fet tota la seva vida al país. Ell hi ha regentat durant divuit anys un restaurant indi a Saitama, al nord de Tòquio. Ara ha de tancar-lo i preparar la seva sortida del país després que les autoritats japoneses li hagin denegat la renovació del visat de gestor de negocis.
Kumar va explicar en un acte celebrat al maig que després de tres dècades al país i gairebé dues al capdavant del restaurant, la denegació de la renovació del visat no només posa fi al seu negoci. També obliga una família que ha fet pràcticament tota la seva vida al Japó a plantejar-se un retorn a un país que, per als seus fills, és més aviat un lloc d'origen familiar que no pas una llar coneguda.
El cas de Kumar, que al juny apareixia com un dels exemples dels efectes que podia tenir la reforma, ja no és una advertència sobre el futur: és una de les conseqüències que comencen a materialitzar-se. Durant els primers sis mesos de l'any, 953 titulars d'aquest visat van abandonar el Japó sense completar els tràmits necessaris per tornar-hi, gairebé quatre vegades més que en el mateix període de 2025. La xifra ha crescut mes rere mes des que, l'octubre passat, el govern va elevar de 5 a 30 milions de iens el capital mínim exigit als negocis i va introduir noves obligacions per als empresaris estrangers.
Durant els primers sis mesos de l'any, 953 titulars del visat de gestor de negocis van abandonar el Japó sense completar els tràmits necessaris per tornar-hi
Però l'augment no s'ha produït de manera sobtada. Durant els primers nou mesos de 2025, abans de l'enduriment de les condicions, abandonaven el Japó uns 40 titulars del visat cada mes. Al novembre ja eren 80, al desembre, 114, i el juny d'aquest any la xifra havia arribat als 226. El patró coincideix amb l'entrada en vigor de les noves exigències i apunta a un canvi que va més enllà de la caiguda de les noves sol·licituds que ja descrivíem al juny.
El problema afecta especialment els petits negocis, per als quals reunir 30 milions de iens —uns 170.000 euros— pot estar molt lluny de les seves possibilitats. Restaurants, comerços i petites empreses de serveis que durant anys han funcionat amb inversions modestes es troben ara davant d'una barrera financera que pot obligar els seus propietaris a tancar, traspassar la gestió o buscar una altra fórmula de residència. Una enquesta de Tokyo Shoko Research publicada a l'abril assenyalava que un 5,3% dels 299 empresaris estrangers consultats es plantejaven tancar el negoci, mentre que un 45,2% preveien algun tipus d'impacte sobre la seva activitat.
El fenomen, a més, té una forta dimensió asiàtica. A finals de 2025, el Japó tenia 46.781 titulars del visat de gestor empresarial, gairebé 20.000 més que cinc anys abans i prop de 30.000 més que una dècada enrere. Gairebé la meitat eren ciutadans xinesos, cosa que situa aquesta comunitat com el principal grup nacional entre els emprenedors estrangers acollits a aquest règim. El govern japonès no vincula públicament l'enduriment del visat al creixement de la comunitat xinesa, però aquesta dimensió forma part del context migratori en què s'ha produït la reforma.
Entre els sectors més exposats hi ha la restauració, amb nombrosos petits negocis regentats per empresaris indis i nepalesos que han construït durant anys restaurants dirigits sovint per les seves pròpies famílies. Alguns ja estudien abandonar el negoci i tornar als seus països d'origen. Fumio Harima, especialista en procediments administratius d'immigració a Niigata, explica que el capital mínim és actualment el principal obstacle per als seus clients: molts poden demostrar que el negoci funciona, que paga impostos i que té una clientela estable, però no disposen dels 30 milions de iens necessaris per adaptar-se al nou criteri.
Molts poden demostrar que el negoci funciona, que paga impostos i que té una clientela estable, però no disposen dels 30 milions de iens necessaris
Per als qui ja tenen el visat, però, la situació és més complexa. El govern japonès ha establert un període transitori de tres anys, fins a l'octubre de 2028, perquè els titulars que ja operaven sota les antigues condicions puguin adaptar-se. En el moment de renovar el permís hauran de complir els nous requisits o presentar un pla que expliqui com pensen assolir-los. Les autoritats migratòries insisteixen que disposar de menys de 30 milions de iens no comporta automàticament una denegació: cada expedient s'ha d'avaluar en funció del conjunt de les circumstàncies del negoci i del sol·licitant.
Aquesta discrecionalitat, però, també genera incertesa entre els petits empresaris. Fumio Harima adverteix que molts dels seus clients no saben fins a quin punt podran continuar amb negocis que fins ara funcionaven amb normalitat. La qüestió no és només trobar els diners per arribar als 30 milions de iens, sinó saber quins criteris aplicaran les autoritats quan arribi el moment de renovar el permís. Per a un empresari que ha de decidir si renova un contracte de lloguer, inverteix en equipament o contracta un treballador, aquesta incertesa pot ser tan determinant com el requisit econòmic.
Alguns intenten buscar alternatives abans d'arribar a aquest punt. Harima explica que hi ha empresaris que estudien traspassar la gestió del negoci i modificar el seu estatus de residència per poder continuar treballant-hi, per exemple com a encarregats d'un restaurant o cuiners. D'altres, però, poden optar simplement per tancar.
La reforma, en realitat, no ha estat pensada per expulsar els petits empresaris. El govern japonès la justifica com una resposta als abusos detectats en un sistema que permetia obtenir un permís de residència mitjançant societats amb poca activitat, empreses pantalla o documentació fraudulenta. L'enduriment dels requisits busca, segons les autoritats, assegurar que qui obté el visat és realment un empresari i que darrere de cada societat hi ha una activitat econòmica efectiva.
El problema és que una mateixa barrera serveix per separar les empreses fictícies dels negocis reals. Exigir 30 milions de iens de capital i almenys un treballador a temps complet pot dificultar l'accés d'una empresa creada per un inversor amb pocs recursos, però també pot deixar fora un restaurant que fa deu anys que està obert, paga impostos, dona feina i té una clientela estable. La reforma acaba fent que la capacitat financera del propietari pesi molt més que abans en la continuïtat d'un negoci que ja funciona.
Per a una multinacional, 30 milions de iens poden ser una partida més del projecte. Per a un petit empresari, poden marcar la diferència entre continuar al Japó o marxar
Aquesta diferència és especialment rellevant en un país on l'emprenedoria estrangera també s'ha construït a partir de petits negocis que han crescut gradualment. Restaurants, botigues, empreses d'importació i serveis especialitzats poden començar amb una inversió relativament reduïda i créixer durant anys. El nou llindar, en canvi, converteix els recursos financers disponibles en una condició prèvia molt més determinant. Per a una multinacional o per a un inversor amb un gran patrimoni, 30 milions de iens poden ser una partida més del projecte. Per a un petit empresari, poden marcar la diferència entre continuar al Japó o marxar.
I és aquí on apareix la contradicció. El Japó necessita inversió exterior, nous negocis i treballadors en un moment de forta pressió demogràfica i d'escassetat de mà d'obra en nombrosos sectors. Al mateix temps que el país intenta atreure talent internacional i capital cap a àmbits considerats estratègics, està fent més difícil que un empresari estranger amb un petit negoci pugui establir-s'hi o mantenir-hi l'activitat. La pregunta ja no és només quants emprenedors deixaran de complir els nous requisits, sinó quin tipus d'emprenedor estranger vol retenir el Japó.
El cas de Manish Kumar resumeix aquesta contradicció millor que qualsevol estadística. Després de 30 anys al Japó, divuit dels quals al capdavant del mateix restaurant, no marxa perquè el seu negoci hagi deixat de funcionar. Marxa perquè les condicions per continuar al país han canviat. I el seu cas arriba quan el nombre de titulars del visat que abandonen el Japó ja multiplica per quatre el de només un any abans.
El període transitori fins al 2028 permetrà veure quants negocis aconsegueixen adaptar-se i quants acaben tancant o traslladant la seva activitat. Però el missatge que reben avui els petits emprenedors és difícil d'ignorar: entrar al mercat japonès continua sent possible, però fer-ho amb una petita empresa exigeix ara una capacitat financera molt superior.
Per a un país que necessita nous contribuents, més activitat econòmica i treballadors per compensar el seu declivi demogràfic, queda una pregunta incòmoda: el Japó està fent fora els negocis ficticis o també alguns dels petits empresaris que necessitaria conservar?
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat