Originàriament, estaven destinats a garantir el pas dels ramats. Ara, segles després, s’ha reactivat un debat des del món acadèmic per ser tractats com una eina essencial per a repensar el futur del món rural. Són els camins ramaders, dels quals gairebé ningú en parla, però que es mantenen vius des de temps pretèrits. En aquest context, fa pocs dies, la Universitat de Lleida (UdL) va acollir una jornada internacional en el marc del projecte Valuable Itineraries Across Europe (VIAE), una iniciativa que busca situar aquestes rutes en una nova centralitat econòmica i social. El plantejament és clar: allò que fins ara s’ha considerat patrimoni pot esdevenir infraestructura estratègica.
Una de les entitats que forma part del projecte, el Centre Coopération Internationale en Recherche Agronomique pour le Développement (Cirad) defensa que “els camins ramaders no són només memòria; són una eina per afrontar els reptes actuals del territori”. En un context de despoblament, emergència climàtica i transformació dels models productius, la reutilització d’aquests corredors naturals pot obrir noves oportunitats.
El projecte VIAE, impulsat conjuntament per la UdL i la Universitat de Newcastle, s’inscriu en el marc de l’Any Internacional de les Pastures i el Pasturatges. La proposta busca avançar cap a una estratègia europea compartida que reconegui, protegeixi i valori aquestes rutes, alineada amb els principis de la Convenció de Faro. Però més enllà del marc institucional, el debat que es va produir a Lleida apunta a una idea de fons: els camins ramaders poden ser una infraestructura del segle XXI.
Amb un canvi d’enfocament, ja que els camins ramaders s’han vinculat històricament a la transhumància, els itineraris poden mutar i erigir-se en eixos de desenvolupament econòmic diversificat. Un dels àmbits amb més potencial és l’ecoturisme. La creixent demanda d’experiències vinculades a la natura i al territori obre la porta a itineraris que combinin patrimoni, paisatge i activitat ramadera.
La creixent demanda d’experiències vinculades a la natura i al territori obre la porta a itineraris que combinin patrimoni, paisatge i activitat ramadera
Generar biodiversitat
Paral·lelament, la ramaderia extensiva, titllada tradicionalment de poc competitiva en termes industrials, guanya valor en un context en què la sostenibilitat i la qualitat alimentària esdevenen factors diferencials. Aquests sistemes productius generen biodiversitat, mantenen el paisatge i redueixen riscos com els incendis, segons els experts. Els camins ramaders poden jugar un paper clau en la gestió forestal, la connectivitat d’hàbitats i la resiliència climàtica. És a dir, una infraestructura verda amb impacte directe en l’economia.
Com a exemple d’aquesta creença teòrica, al Pallars Sobirà, el projecte BEEP ha permès recuperar 150 hectàrees de pastures, amb impacte directe sobre l’activitat ramadera i la gestió del territori. La iniciativa evidencia com la reactivació d’aquests espais pot generar valor econòmic tangible, alhora que contribueix a la prevenció d’incendis i a la conservació del paisatge.
El projecte BEEP ha permès recuperar 150 hectàrees de pastures, amb impacte directe sobre l’activitat ramadera i la gestió del territori
En el context de la perspectiva patrimonial, des de la Universitat de Newcastle es posa el focus en la necessitat de construir una estratègia europea compartida. Així, una investigadora del centre assegura que “els itineraris pastorals tenen un doble valor —material i immaterial— i que la seva protecció passa per una governança compartida entre institucions, comunitats i món acadèmic”.
De despesa a inversió
La recuperació de les pastures, tal com afirmen els investigadors, ha deixat de ser un tema ambiental per a passar a formar part d’una aposta econòmica. Els camins rurals i ramaders eren vistos com una despesa, associada al seu manteniment. Mentre que, amb els estudis recents, s’han convertit en una inversió amb un retorn natural i econòmic.
Tot plegat ha cristal·litzat en la Declaració de Lleida, que ha sorgit de la celebració de la jornada, impulsada en el marc del projecte VIAE. D’aquest consens, sorgeix la necessitat de situar el tema en l’agenda de les administracions, de forma que s’assoleixi un reconeixement real dels projectes de recuperació dels camins ramaders i que s’integrin en l’estratègia de les polítiques territorials de planificació.
La iniciativa s’inscriu en l’Any Internacional dels Pasturatges i del Pastoralisme i apunta més enllà: posar les bases per a una futura candidatura dels itineraris pastorals europeus com a Patrimoni Mundial de la Unesco. La Declaració de Lleida es presenta com un instrument operatiu per situar el pastoralisme en l’agenda europea, amb l’objectiu de garantir la continuïtat d’un sistema que connecta territori, economia i cultura.
Revalorar els camins ramaders implica repensar la relació entre ciutat i camp, entre producció i sostenibilitat, entre passat i futur. Es tracta d’entendre que algunes de les solucions als problemes actuals poden estar en estructures que ja existien, però que havien quedat fora del centre de decisió. En un moment en què es busquen infraestructures per a l’economia verda, els camins ramaders ofereixen una paradoxa: la modernitat pot passar per recuperar allò que es creia, havia deixat de ser útil.