Poques indústries culturals tenen la internacionalització tan clara des de l’inici com la del videojoc. La relativa joventut del sector, el lligam indissoluble amb internet o els grans referents són només algunes de les raons que fan que, des de la primera lletra de codi, els desenvolupadors ja pensin en el món sencer com a mercat potencial. Aquesta visió té tota una sèrie de conseqüències en la manera com es planifiquen els títols, i una d’elles és la llengua: d’acord amb el Llibre Blanc: La indústria catalana del videojoc 2024, l’anglès empata amb el castellà com a idioma més representat entre els videojocs desenvolupats a Catalunya el 2024, amb un 96% tots dos.
Tradicionalment, aquesta tendència havia arraconat el català com una opció lingüística dins del sector: a l’edició de 2020 del mateix informe, la llengua catalana només estava present en un 54% dels títols creats al Principat, mateix percentatge que el rus, i era superada per l’anglès (98%), el castellà (92%), l’alemany (71%), el francès (67%), el portuguès (58%) i l’italià (56%). Tanmateix, quatre anys més tard, el català ja és la tercera llengua més comuna entre els videojocs creats al territori, amb un percentatge que ha crescut fins al 74%.
En quatre anys, el català ha passat d'estar present en el 54% de videojocs fets a Catalunya a fer-ho en el 74%
Quatre anys són també els que celebra enguany el SAGA, el saló del videojoc organitzat per Plataforma per la Llengua, que juntament amb el BCN Game Fest i la RetroBarcelona han convertit La Farga de l’Hospitalet en el recinte barceloní de referència per a la indústria. "El saló en aquesta edició està més explosiu que mai", ha celebrat una eufòrica Tina Font, membre de l'Executiva i coordinadora de la comissió de videojocs de Plataforma per la Llengua. La raó és que aquest divendres, primer dels tres dies d’esdeveniment, es preveia arribar als 4.000 assistents (3.000 d'ells, estudiants de secundària i centres de formació professional) i ja havien tancat taquilles a les 11:30 del matí.
A diferència dels altres dos congressos mencionats, el SAGA aposta per una oferta molt àmplia, que abraça des dels estands professionals d’estudis de creació i universitats i entitats formatives, fins a tornejos d’esports electrònics, xerrades o fins i tot una LAN Party. Això sí, totes elles, amb un denominador comú: "El valor diferencial d'aquest esdeveniment és que col·loca la llengua al centre".
L'aposta dels estudis locals
Entre les empreses que exposen al saló es troba RolldBox, l’empresa fundada per Conxi Pérez (CEO) i Ferran Pérez (director creatiu i dissenyador de joc) que es dedica a crear “videojocs que generen energia positiva”, és a dir, que rebutgen la presència d’armes i violència explícita per promoure una altra manera de jugar. A l’edició d’enguany de la fira, en la qual hi han participat cada any, porten dos títols: Masks of the Void, que van publicar en accés anticipat a finals d’octubre, i Alex & Arty, el videojoc en què treballen actualment, una aventura en què els jugadors han d’ajudar a salvar un planeta de la contaminació generada per una IA descontrolada.
Tant en aquests dos títols com en la seva òpera prima, Those Who Came: Healing Solarus (millor joc del públic als Premis SAGA 2022), el català hi és com a opció lingüística des del primer moment. "Creiem que en el context de socialització que també és el món del videojoc, hem de poder parlar, jugar, riure i passar-ho bé junts també en català", opina Conxi Pérez. La cofundadora de RolldBox reivindica que “hi ha moltes organitzacions que fa molt de temps que treballen perquè hi hagi molta més consciència”, i que dins del “món competitiu” que és el sector del videojoc, cal fer créixer “els estudis i els influenciadors” en català i comptar amb el suport de les administracions per mantenir l’increment viscut en els darrers anys.
En concret, Conxi Pérez ha subratllat la feina del Projecte Ce Trencada, una agrupació nascuda de la comunitat amb la voluntat de multiplicar el nombre de videojocs disponibles en català a través de traduccions i correccions de franc. “El nostre objectiu és crear tendència perquè tinguem tot de videojocs en català, que la gent sigui conscient que es pot jugar en la llengua pròpia”, explica a VIA Empresa la correctora i gestora de l’entitat, Raquel Casals Bolsa.
En els cinc anys que fa que estan en actiu, han superat amb escreix els 100 videojocs publicats, dels quals al voltant d’una vuitantena han estat traduccions implementades en els títols de manera oficial. D’aquests, “entre el 50% i el 60% són d’estudis catalans”, desvela el creador i gestor de Ce Trencada, Francesc Parisi, mentre que la resta provenen de tota mena d’indrets: “Hi ha molta gent de la península (Ibèrica), de França, del Japó, del Brasil…”. Parisi considera que “és una xifra força preocupant” que bona part dels estudis amb què treballen siguin catalans -i no hagin implementat la llengua motu proprio-, però Casals considera que “també té sentit, perquè és la gent que està més conscienciada de la importància del català i de la necessitat de crear un videojoc en la seva pròpia llengua”.
El Projecte Ce Trencada ha participat en les traduccions oficials al català d'una vuitantena de videojocs de manera desinteressada
El volum de videojocs que s’han encarregat de traduir (o de corregir) al català en el darrer lustre els fa corresponsables de l’increment fins al 74% d’estudis del territori que incorporen la llengua, i Parisi no ho amaga, però ho amplia a tota la comunitat: “Fa cinc o sis anys va passar alguna cosa que ha catapultat que ara hi hagi aquest percentatge, però hi ha hagut molta conscienciació i molta feina al darrere de tota la indústria catalana”.
Aposta lingüística més enllà de l'estàndard de les plataformes
Una de les empreses que fa anys que demostra aquesta tendència és Petoons Studio, fundat el 2016 a Barcelona. Amb una llarga trajectòria vinculada als videojocs per encàrrec, amb treballs per firmes com Bratz, Peppa Pig o Monster High, Petoons ha entrellaçat aquesta via amb títols d’autoria pròpia que, des del primer fins al darrer, han incorporat el català com a opció idiomàtica. "Sempre hem tingut la vocació d'afegir-lo, tot i que a vegades no ha sigut fàcil", desvela el cofundador i director creatiu de l'estudi, Daniel Del Amor. "En el primer videojoc que vam fer, Petoons Party, per validar el joc amb la plataforma de Sony, el català saltava com una alerta, ja que no és un dels idiomes suportats. El més fàcil per estalviar-te haver de donar explicacions és directament no posar-lo, i nosaltres sempre hem intentat que hi sigui", relata.
De fet, Petoons Studio ha anat més enllà del text i va afegir doblatge en català a Curse of the Sea Rats, un dels pocs títols disponibles al mercat amb aquesta característica. També incorporaran la llengua els dos títols en què treballa l’estudi que ha portat al SAGA: el ja reconegut Dracamar, coproduït amb 3Cat i “a la recta final del desenvolupament”, i Holy Night, un videojoc del gènere metroidvania amb animació tradicional adreçat a “una audiència més madura” per la “sang i fetge” que conté.
Més tranquil i relaxat es mostra Is this seat taken?, el videojoc de debut de Poti Poti Studio. Es tracta d’un títol de trencaclosques en què els jugadors han de posicionar una sèrie de personatges amb formes geomètriques en espais diversos, com un autobús o una sala de cinema, d’acord amb les demandes de cadascun. Formats al Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) de la UPC, els cofundadors havien pres camins professionals diferents, però la crisi present al sector i la pèrdua de feina d’un d’ells va donar-los l’oportunitat per tirar endavant un dels molts projectes que havien fet a escala amateur. "La transició era una cosa que fa temps que volíem fer", assegura el cofundador i programador de Poti Poti, Ausiàs Dalmau.
La idea els va sortir en una visita al BCN Game Fest de l’any passat (aleshores encara IndieDevDay), i en menys d’un any han aconseguit publicar un videojoc que “ha complert les expectatives” comercials que tenien i s’ha llançat sota el segell internacional Wholesome Games. I malgrat que des del primer moment es va promocionar el joc pensant en el públic internacional, això no ha suposat en cap moment cap trava per publicar-lo en català: “Ho vam tenir clar des del primer moment. És el nostre joc, ho fem des d'un punt de vista més creatiu, i volem posar-hi la nostra empremta”.
Dalmau (Poti Poti Studio): “Si tens Steam en castellà, el joc se’t posa en castellà. Si les plataformes no fan el canvi, és molt complicat que la gent el faci”
A parer de Dalmau, un dels grans impediments perquè la presència del català continuï progressant dins del sector és que les plataformes digitals l’incloguin com un idioma per defecte: “Si tens Steam en castellà, el joc se’t posa en castellà. Si les plataformes no fan el canvi, és molt complicat que la gent el faci”. Del Amor s’hi mostra d’acord, tot i que ell considera que el gran obstacle són els costos econòmics, ja que “si mires purament per inversió i benefici, saps que si inclous altres llengües com el francès, amb el mateix cost pots arribar a més gent”.
En canvi, Conxi Pérez creu que l'existència d'associacions com Ce Trencada, "que et fan la traducció gratuïtament", fan que la decisió es converteixi en “un tema de voluntat de l'estudi”. En aquest sentit, des de l’entitat en qüestió, Francesc Parisi es mostra pessimista a l’hora de buscar motius econòmics que justifiquin la inclusió del català en els videojocs: “Ara mateix, no hi ha ningú que vulgui pagar un traductor en català ni té un rèdit econòmic al darrere. De fet, ni el castellà: hi ha molts equips de casa nostra que ja ni tradueixen al castellà, ho fan al japonès, a l’anglès i al xinès”. En el seu lloc, el creador de Ce Trencada aposta per l’existència d’algun agent “amb una mica de presència i calés” que els destini a crear una partida “fora de la bombolla” per “intentar convèncer els equips, grans i petits, que això no es fa en cap moment per un rèdit econòmic, sinó que es fa per motius culturals”.