• Economia
  • Catalunya, capital dels assajos clínics: com hi hem arribat?

Catalunya, capital dels assajos clínics: com hi hem arribat?

El lideratge català del sector, amb xifres superiors al Regne Unit o Alemanya, potencien l'atracció i captació de talent qualificat i empreses internacionals

Catalunya va concentrar 5.768 estudis clínics actius el 2025 | Suriphon Singha (iStock)
Catalunya va concentrar 5.768 estudis clínics actius el 2025 | Suriphon Singha (iStock)
Marc Vilajosana, periodista de VIA Empresa | Mireia Comas
Periodista
20 de Maig de 2026 - 04:55

Que la salut és un dels sectors més importants de l’economia catalana és una afirmació que, a hores d’ara, ja sorprèn ben pocs. La darrera edició de l’Informe de la BioRegió de Catalunya 2025 de Biocat ens ho recorda amb xifres evidents: amb una facturació rècord de 48.891 milions, un ecosistema de 1.650 empreses i més de 300.000 professionals en actiu, la salut és ja el tercer sector en valor afegit brut (VAB) del Principat, només superat pel comerç i les activitats immobiliàries. Tanmateix, dins d’aquesta realitat coneguda existeix un aspecte menys visible, però que posiciona Catalunya al món: la fortalesa del territori com a hub internacional d’assajos clínics.

 

D’acord amb el mateix estudi de Biocat, a Catalunya hi havia el 2025 un total de 5.768 estudis clínics en actiu, un volum que situa el Principat com a setè territori a escala mundial i quart a Europa, on només és superat per França (9.800), Itàlia (7.149) i Espanya (6.276). De fet, Catalunya participa en el 92% dels assajos clínics actius a l’Estat, i per si sola supera en volum a països com el Regne Unit, Alemanya, Turquia o els Països Baixos. “Tenim uns hospitals realment potents i professionals molt bons, però el que s’ha fet molt en els últims anys és que s’han professionalitzat moltíssim les unitats d’assajos”, valora a VIA Empresa el director general de Biocat, Robert Fabregat.

Aquesta professionalització neix, d’acord amb Fabregat, com una reacció de supervivència: en plena crisi econòmica de finals de la primera dècada dels 2000, els assajos clínics van posicionar-se com una gran oportunitat econòmica —però no només— per als hospitals i centres de recerca catalans. “Aporten coneixement als professionals, són una oportunitat perquè els pacients accedeixin a teràpies innovadores i comporten uns ingressos addicionals”, sintetitza l’expert. La bona notícia és que no s’iniciava el camí des del no-res: Catalunya havia estat, “històricament, la regió més important en captació”, amb un “caldo de cultiu” format per grans farmacèutiques locals i les multinacionals que ja havien començat a arribar al territori. 

 

Fabregat: “Els assajos clínics aporten coneixement als professionals, són una oportunitat perquè els pacients accedeixin a teràpies innovadores i comporten uns ingressos addicionals”

És amb aquesta “aposta molt clara per ser proactius” que l’ecosistema va posar-se mans a l’obra per convertir-se en un ecosistema atractiu per a les grans multinacionals farmacèutiques. Per Fabregat, són tres els grans canvis que van impulsar aquesta professionalització dels assajos clínics catalans.

El primer d’ells és una agilització de la burocràcia que, gràcies a l’ajuda de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), es va dur a terme sense abaixar els estàndards de qualitat i seguretat. El segon, la formació d’equips especialitzats en assajos clínics, amb “monitoratge de pacients o estadistes”, uns perfils que normalment aporten les farmacèutiques. I el darrer, la capacitat de poder “identificar pacients susceptibles de participar en aquests assajos” gràcies als hospitals i a les xarxes d’atenció primària. “Un dels problemes que tenen les farmacèutiques és que els calen uns pacients amb unes característiques molt concretes. I a Catalunya, pensant en l’interès del pacient, s’ha fet que hi hagi una connexió prou àgil i ràpida”, apunta el director general de Biocat.

El pes de les farmacèutiques multinacionals, amb AstraZeneca al capdavant

És a través d’aquesta professionalització que el Principat s’ha plantat amb gairebé 5.800 assajos clínics en actiu el 2025, dels quals el 75% han estat impulsats (i finançats) per la indústria. En concret, les multinacionals són les grans protagonistes: AstraZeneca domina amb diferència, amb un total de 187 assajos clínics en actiu durant el 2025, seguida per MSD (124), Novartis (111), Roche (104) i Johnson & Johnson (103).

El cas d’AstraZeneca és especialment significatiu, ja que en qüestió de pocs anys —va arribar a Barcelona el 2023— s’ha establert com el gran gegant del món farmacèutic català: el 2027, l’empresa haurà invertit 1.300 milions d’euros en el seu hub global de la ciutat comtal, xifra que gairebé iguala els 1.500 milions d’euros que la indústria farmacèutica de tot l’Estat va invertir en R+D durant el 2024.

“Catalunya és un entorn estratègic per a nosaltres”, confirma la vicepresidenta d’Assumptes Corporatius i Accés al Mercat d’AstraZeneca Espanya, Marta Moreno. La portaveu de la farmacèutica considera que amb la seva presència a Barcelona tenen “accés a una infraestructura d’investigació líder que ens permet avançar en àrees terapèutiques d’alt impacte”. Precisament, “l’ecosistema mèdic i científic” és el que Moreno identifica com “un dels principals factors” que expliquen “la capacitat de Catalunya per atreure i desenvolupar un volum tan rellevant d’assajos clínics”. No és l’únic: “Se li suma un altre element decisiu, el talent. Tant l’alt nivell dels professionals i investigadors que desenvolupen aquí la seva activitat com la capacitat del territori per atreure talent internacional”.

L'ecosistema científic, el talent, el suport institucional i la sinergia amb el sector digital són els factors que AstraZeneca identifica com a fortaleses de Catalunya

La vicepresidenta d’Assumptes Corporatius i Accés al Mercat d’AstraZeneca Espanya també fa valdre el “suport institucional” de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, que a parer seu “ha contribuït a crear un entorn que afavoreixi la col·laboració entre els diferents actors del sistema”. I per acabar de lligar-ho tot, Moreno també destaca les sinergies que es generen amb el “creixent teixit tecnològic i digital” de Catalunya: “És fonamental per a AstraZeneca, on apliquem la IA i ciència de dades en el 90% dels nostres programes de molècules petites”. 

De l’abundància de l’oncologia a l’aposta pública per les teràpies avançades

L’aposta d’AstraZeneca és també representativa quan ens fixem en les àrees clíniques a què es dediquen aquests assajos. En el cas de la multinacional, el 60% dels “més de 190 assajos” que actualment duen a terme des del hub de Barcelona s’enfoquen en el càncer. I l’oncologia és, amb gran diferència (més del triple que la següent categoria), l’àrea clínica amb més assajos actius a Catalunya, amb un total de 1.667, que malgrat caure un 3% respecte a 2024, manté el Principat com a sisè territori a Europa i novè al món. Els sistemes immunitari i respiratori, amb 573 i 504 assajos, respectivament, són les següents especialitzacions, i també se situen sisenes a Europa i novenes al món en la seva classificació particular.

Amb tot, Fabregat destaca especialment l’àmbit de les teràpies avançades. Amb 156 assajos clínics, Catalunya participa en el 82% de les proves d’aquesta àrea actives a l’Estat, una categoria que està especialment liderada pel sector no comercial: “Tenen molts reptes, i qui està cobrint aquest espai són els hospitals i centres públics”. Perquè si bé la indústria representa el 75% dels assajos clínics en actiu a Catalunya, l’últim quart va a càrrec d’aquestes institucions. Per volum d’assajos, els principals actors catalans són l’Hospital Clínic (juntament amb la Universitat de Barcelona), la Vall d’Hebron (i el seu institut de recerca), l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’Hospital de Bellvitge i el seu Institut d’Investigació Biomèdica (Idibell), l’Hospital del Mar i l’Hospital Sant Joan de Déu.

És en aquesta classe d’institucions on, més enllà de qui sigui el promotor principal, es duen a terme els assajos clínics a Catalunya. El Clínic o la Vall d’Hebron van ser alguns dels pioners d’aquesta iniciativa, segons Fabregat, “però de seguida la resta van veure que era una aposta clara”. I és que, més enllà de fer més àgil la burocràcia i de professionalitzar els equips, els assajos clínics no exigeixen infraestructures addicionals de les que ja disposen els centres, especialment quan es tracta d’assajos en fases primerenques. “En fases més superiors, o en casos com càncers, en què els efectes secundaris són més grans, calen sales on han de poder estar els pacients i directament connectades a l’hospital”, indica el director general de Biocat, però això no és un impediment per a la majoria d’hospitals catalans.

L’oportunitat econòmica dels assajos clínics

El que ha deixat clar l’establiment de Catalunya com a pol d’atracció d’assajos clínics és el reguitzell de beneficis que aporta, tant al sector com a la societat. “La principal és la dels pacients”, afirma Fabregat, ja que disposar d’assajos clínics als hospitals més pròxims els permet accedir a teràpies d’avantguarda, que “en fases avançades, són productes que d’aquí a pocs mesos sortiran al mercat”. Però també existeix un benefici “intrínsec”, vinculat als professionals de la salut: “Un clínic vol ajudar els pacients i aprendre amb recerca clínica directa, i [tenir assajos clínics] ajuda a tenir més motivats els professionals i en la captació i retenció de talent”.

La captació d'assajos clínics internacionals aporta coneixement als professionals, accés a teràpies innovadores als pacients i una via d'atracció i retenció d'empreses

A aquests dos factors cal afegir-hi l’esfera econòmica, que el director de Fabregat divideix en dos incentius principals. El primer, el més directe, són els acords als quals les farmacèutiques arriben amb els hospitals i centres de recerca, que suposen una inversió en les unitats d’assajos i la cobertura de les despeses de mobilitat dels pacients. El segon, en canvi, és més indirecte, però Fabregat remarca que és “un dels principals incentius per venir de les grans empreses”: l’estreta connexió que té la recerca clínica amb el sistema de salut català. “És un atractiu per a les grans empreses i startups que estan aquí, per quedar-se o créixer, i també per a les internacionals”, opina el director general de Biocat. Des d’AstraZeneca, Moreno ressona amb aquest missatge: “La infraestructura, el seu model de col·laboració i el suport institucional han sigut factors determinants per la nostra aposta per Catalunya”.

Redistribuir i agilitzar a l’espera de la tempesta xinesa

Això no obstant, el bon moment que viu Catalunya en l’àmbit dels assajos clínics no ha d’eclipsar que encara hi ha punts de millora. Un dels principals és la distribució territorial: la mostra d’institucions públiques amb més assajos actius al Principat ja deixa entreveure que Barcelona acapara bona part d’aquestes iniciatives. “Malauradament, és un dels reptes. La majoria d’assajos clínics estan a l’Àrea Metropolitana. És veritat que n’hi ha alguns més allunyats, com el Parc Taulí (Sabadell) o el Trueta a Girona, que n’incorporen cada cop més, però costa”, reconeix Fabregat.

El director general de Biocat assegura que aquesta és una preocupació identificada tant per l’administració com pels centres clínics, i que ja existeixen “mecanismes entre els professionals sanitaris per identificar pacients d’altres hospitals”. Els principals hospitals catalans tenen “connexions internes” amb el territori, i s’intenten teixir xarxes “perquè els assajos clínics arribin directament als hospitals comarcals”. Però l’obstacle principal persisteix: “Moltes vegades, els assajos clínics comporten la mobilitat del pacient, i el que es vol fer, en la mesura del possible, és fer que els assajos arribin als hospitals més propers a la ciutadania”. Fabregat confirma que “s’hi està treballant, i Salut ho té molt al cap”, però reivindica que “com a sistema hem de ser proactius”, ja que “la majoria d’hospitals té capacitats de sobres per acollir els assajos”.

Però més enllà de la cerca de l’equitat territorial, Catalunya també afronta un risc que Fabregat qualifica de “més global” o, fins i tot, “d’europeu”: el fet que l’excessiva burocràcia incentivi les empreses a marxar. “La qüestió reguladora porta seguretat, i ha de ser així, però el problema és quan tenim massa capes: l’agència europea, les estatals, les regions també diuen la seva… i totes aquestes capes poden fer veure a les empreses que tenen més incentius de fer recerca clínica en altres llocs”, analitza l’expert.

Biocat identifica l'equitat territorial i la simplificació de duplicitats administratives com a principals punts de millora de l'ecosistema català

I mentre el continent busca “el punt de compromís” entre la seguretat que aporta la normativa i l’agilitat que reclama l’empresa, la mirada es té posada cap a l’exterior, amb un ull a cada direcció cardinal. A l’oest, el vell conegut, els Estats Units: amb més de 38.000 assajos clínics el 2025, el país nord-americà és el líder absolut del sector des de fa dècades, malgrat caure un 2,1%. Aquí, Fabregat identifica una alerta amb nom i cognom: “El principal risc és que les multinacionals americanes no apostin per Europa per les polítiques de Trump”. Però més enllà de l’actual president, es tracta “d’una realitat amb què ja fa temps que competim”.

A l’est, en canvi, el nerviosisme és més palpable. Amb un creixement del 10,2% en un any, la Xina ja concentrava 17.321 assajos clínics actius el 2025, i és “el gran canvi” que el sector ha viscut darrerament. “La Xina sempre ha sigut molt gran en població, però en els últims anys, la capacitat d’innovació en teràpies ha estat brutal”, desvela Fabrebat. “Ho sumen tot”, continua, “tenen costos assumibles i competitius amb Europa, professionals capacitats, són àgils a l’hora de prendre decisions, a escala reguladora són més laxes que Europa i la població és molt alta”.

I què pot fer Catalunya, i Europa en conjunt, davant d’una competència com aquesta? El director general de Biocat apunta cap a la direcció en què ja s’està treballant: “La indústria sap que quan inverteix, vol que el producte entri al sistema, i s’està estudiant de quina manera: si els canvis han de ser menys burocràcia sense baixar els estàndards, que no hi hagi tantes capes… Buscar els incentius per a les dues parts per maximitzar la col·laboració publicoprivada”. Fabregat reconeix que el continent viu “un bany de realitat”, però també creu que la capbussada ha servit perquè Europa reaccioni. I, al final, tot es concentra, en paraules aquest cop de Moreno, a “fomentar més agilitat reguladora”. “Només així aconseguirem mantenir-nos com un entorn atractiu per a la innovació, la inversió i el talent”, sentencia la representant d’AstraZeneca Espanya.