Si el 2024 els senyals ja eren positius, el 2025 ho ha acabat de confirmar: la davallada en inversió postpandèmia és cosa del passat i el sector de la salut pot somriure àmpliament a Catalunya. Així ho confirmen pràcticament tots els indicadors de l’Informe de la BioRegió de Catalunya 2025, l’estudi elaborat anualment per Biocat que radiografia el que és el tercer sector en valor afegit brut (VAB) de l’economia catalana -per darrere del comerç i les activitats immobiliàries- i el tercer en llocs de treball -superat per comerç i turisme-.
No en va, ens trobem davant d’un ecosistema conformat per 1.650 empreses actives, un 8,3% més que el 2024, de les quals 464 són startups i 168, spinoffs. “Podem dir que a Catalunya es crea una nova startup a la setmana i una nova spinoff al mes”, ha comparat el director general de Biocat, Robert Fabregat, en una trobada amb periodistes per presentar l’informe. Conjuntament, aquestes companyies han tancat una facturació rècord de 48.891 milions el 2025 i donen feina a 306.000 professionals, l’equivalent al 7,3% de la població ocupada.
Fabregat: “Podem dir que a Catalunya es crea una nova startup de salut a la setmana i una nova 'spinoff' al mes”
Per sectors, la biotecnologia és l’àmbit que agrupa més empreses, un total de 427. A continuació es troben els serveis professionals i consultoria, amb 279, i la salut digital, amb 259, seguides de prop per les empreses proveïdores (240) i les dedicades a les tecnologies mèdiques (238) i, a més distància, per les empreses inversores (81). De totes elles, el 90% són pimes -concretament, el 13% són mitjanes empreses i el 77%, petites i microempreses- que en el període entre 2020 i 2024 han aconseguit consolidar-se, amb un decreixement de microempreses a favor d'un augment de mitjanes i petites empreses.
Un altre factor positiu és la supervivència d’aquestes companyies, amb una taxa de mortalitat de les companyies emergents del sector del 13%. “A altres sectors veus que flueixen molts recursos i diners en fases inicials, i la mortalitat és molt més alta”, assevera Fabregat. Aquest índex demostra, a parer del director general de Biocat, un “caràcter resilient” i que aporten “un valor que té sentit” per a la societat.
La fortalesa del sector de la salut també la demostra l’alt nivell d’exportacions de productes farmacèutics, que el 2025 van vendre per valor de 9.165 milions d’euros a l’estranger. La xifra és un 2,5% inferior a 2024, però continua representant el 45,7% de les exportacions del sector a l’Estat i el 9,2% de totes les exportacions catalanes. Suïssa, Alemanya, França, els Estats Units i Irlanda, en aquest ordre, són els principals mercats de destí. És per aquesta raó que el sector està “gestionant prou bé” el conflicte aranzelari amb els Estats Units i “no està extremadament preocupat”, segons Fabregat. “No és que no amoïni, però les empreses catalanes, en general, tenen els mercats bastant diversificats i no hi ha una dependència clara i absoluta cap als Estats Units”, ha asseverat.
La biotecnologia, l’impuls d’una inversió rècord
Però més enllà de dades macro, la inversió en empreses emergents i empreses derivades és la gran notícia de la nova edició de l’informe: durant el 2025 es van captar un total de 517 milions d’euros, un rècord històric al Principat que suposa un increment del 43% respecte al 2024 i del 7% respecte a l’anterior màxim, el de 2022. Liderat pel capital risc, que ha aportat 327,6 milions, l’increment també s’explica per un “paper clau” del finançament públic, que marca un nou topall amb 124,3 milions amb subvencions (principalment, de fons europeus). El complement l'aporten el finançament participatiu de capital (31 milions), els mercats borsaris (30 milions) i el finançament col·lectiu d’inversió, que va caure fins als 3,8 milions, la xifra més baixa des de 2018.
És rellevant destacar que aquestes xifres s’han aconseguit malgrat una davallada en el nombre d’operacions respecte a altres anys, cosa que demostra, segons Fabregat, un “escalat i maduresa” de l’ecosistema, amb grans rondes que “impacten moltíssim en el global”. Tant és així, que les cinc inversions més grans en volum van concentrar el 47% del capital. Al capdavant, la ronda de 118 milions aconseguida per SpliceBio, a la qual segueixen els 50 milions captats per DeepUll i els 37 milions atrets per Qida.
SpliceBio (118 milions), DeepUll (50 milions) i Qida (37 milions) lideren la inversió de startups en salut el 2025
Aquesta puixança d’inversió és liderada pel sector de la biotecnologia, que amb un còmput de 347 milions (en què la ronda de SpliceBio representa més d’un terç) confirma una recuperació més ràpida a Catalunya que a la resta del món. Les tecnologies mèdiques, per la seva banda, cauen un notori 49%, fins als 92 milions, un fet que s’explica pel gran repunt que van suposar el 2024 les rondes d’Impress i Inbrain Neuroelectronics. Per la seva banda, la salut digital es consolida i creix fins als 72 milions, però continua mantenint-se com una especialitat menor (en volum captat) al Principat.
“Per la idiosincràsia del sector, que necessita una inversió molt alta per portar les molècules d’una fase a una altra, la biotecnologia sempre s’emporta la inversió més alta”, ha explicat la directora de l’Informe de la Bioregió, Silvia Labé, qui confirma que la distribució mostra uns “calaixos similars” a la inversió internacional en salut, però amb una excepció: “És veritat que a fora hi ha operacions de salut digital molt altes que aquí no les estem veient. Hi ha un repunt, però no tenim grans rondes”.
L’excel·lència científica catalana i les patents com a deures pendents
Més enllà del món empresarial, a Catalunya hi operen un total de 94 institucions de recerca, que es divideixen en centres de recerca (39), hospitals universitaris (24), parcs científics i tecnològics (14), universitats (12), grans infraestructures (3) i centres tecnològics (2). Aquestes institucions són les responsables del gran rendiment de Catalunya en els principals indicadors europeus.
En el període comprès entre 2020 i 2024, a Catalunya es van produir 54.521 publicacions en l’àmbit de les ciències de la vida i la salut, un 35% de les de tot l’Estat, i 1.791 d’elles estan catalogades com a Hightly Cited Papers (HCP), el distintiu atorgat a l’1% d’investigacions més citades en els seus respectius camps. Aquest volum representa el 52,8% dels HCP d’Espanya i un 3,3% sobre el total de publicacions de Catalunya, xifra que situa el territori com a líder a tot Europa en percentatge d’articles d’alt impacte, i com a tercer quan es computa per milió d’habitants, darrere de Suïssa i Dinamarca.
D’altra banda, a Catalunya s’ha participat en un total de 297 projectes de recerca Horizon Europe entre 2020 i 2024. Aquesta xifra, de nou, situa Catalunya com a primer territori europeu en projectes Horizon per milió d’habitants, i com a segon a Europa en volum de finançament, que arriba als 34,4 milions d’euros per milió d’habitants. En la mateixa línia, un total de 64 projectes han rebut ajuts concedits pel Consell Europeu de Recerca (ERC), xifra que també posiciona Catalunya entre les primeres posicions europees per càpita.
Catalunya té presència en els tops europeus d'articles més citats, projectes europeus Horizon o ajudes de l'ERC a la recerca
Les bones posicions es traslladen també al camp dels assajos clínics: el 2025, els centres catalans han participat en 5.768 assajos actius, el 92% dels que s’han fet a l’Estat -són proves en què participen múltiples centres, no només de Catalunya-. A la pràctica, això es tradueix en el fet que el Principat és el quart territori europeu amb més assajos clínics actius durant el 2025, superat només per França, Itàlia i l’estat espanyol en conjunt, i en el setè a escala mundial, una posició més alta que el 2024.
Totes aquestes classificacions confirmen, d’acord amb Labé, “la posició capdavantera de Catalunya en innovació en salut” i la seva consolidació “com un dels hubs de salut més rellevants d’Europa, amb una excel·lència científica i clínica reconeguda internacionalment”. Tanmateix, l’ecosistema mostra un punt feble quan es compara amb la resta: el volum de patents. En el darrer quinquenni, Catalunya ha registrat un total de 775 patents al sistema internacional de patents (PCT), el 30% de l’Estat. En termes europeus, això posiciona el Principat com a dotzè en nombre de patents per milió d’habitants.
“No diria que és un mal endèmic, però sí un punt de millora”, ha valorat Fabregat, que associa el rendiment més tímid a un “tema cultural” i al cost associat: “Tenim el focus molt posat en fer gran recerca i ser capdavanters en publicacions, i moltes vegades les patents només arriben quan els projectes estan madurs i es transfereixen”. El director general de Biocat confirma que és una problemàtica que “ja s’ha parlat a escala de Govern”, i considera que “hauríem de tenir una estratègia que ens permetés patentar en més quantitat”. Els deures són clars.