Catalunya només ha assolit una cinquena part dels objectius de generació elèctrica renovable establerts per al 2030. Així ho indica l’informe anual de l’OBERCat, que alerta que el ritme actual de desplegament és insuficient per complir els compromisos climàtics. L’informe revela que el 2024 la generació renovable només va cobrir el 19,1% de l’electricitat produïda, i el 18,6% de la demanda total, un increment que s’atribueix sobretot a la recuperació de la hidràulica després de tres anys de sequera. Tot i això, a Catalunya li falta cobrir el 79,6% de l’objectiu per arribar als 35,1 TWh previstos per al 2030. Amb això, l'observatori proposa un silenci administratiu positiu si les comissions tècniques d’urbanisme no resolen dins del termini.
El president d’EolicCat, Víctor Cusí, assegura que per revertir la situació caldria “multiplicar per cinc la capacitat instal·lada d’eòlica i solar fotovoltaica” en només cinc anys, i remarca que això “només serà possible si s’accelera la tramitació i es garanteix voluntat política”. Cusí declara que Catalunya és una de les comunitats on resulta més car tramitar projectes, amb taxes “fins a quatre vegades més altes que en altres territoris com Andalusia o Castella i Lleó” i que en alguns casos poden arribar als 130.000 euros.
A Catalunya li falta cobrir el 79,6% de l’objectiu per arribar als 35,1 TWh previstos per al 2030
A banda del cost, el principal coll d’ampolla es troba en l’àmbit urbanístic. L’Observatori denuncia que molts projectes que ja han obtingut autoritzacions ambientals continuen encallats per falta de resolució de les comissions territorials. També apunten al paper de certs ajuntaments, que frenen el desplegament amb moratòries urbanístiques o modificacions puntuals del planejament. Davant d’això, l’informe proposa mesures com introduir el silenci administratiu positiu o fer que l’autorització energètica esdevingui definitiva si la tramitació s’endarrereix injustificadament.
La representant de la patronal UNEFCAT, Helena Badger, defensa que assolir els objectius del pla PROENCAT 2050 podria generar més de 15.000 milions d’euros per al territori en impostos i lloguers de terrenys, a més de crear milers de llocs de treball. “Les renovables tenen un impacte econòmic molt més distribuït que altres fonts com la nuclear, que concentra tota la riquesa en pocs municipis”, remarca. Batger també destaca que l’energia nuclear va cobrir el 50,3% de la demanda el 2024, mentre que l’eòlica va baixar lleugerament i la solar fotovoltaica només va aportar un 0,95%.
Pel que fa a l’autoconsum, el 2024 es van instal·lar un 41% menys de sistemes que l’any anterior, i la potència nova va caure un 24%. L’expert en emmagatzematge energètic, Gorka Martí, atribueix aquesta davallada al final dels fons Next Generation i a una falta de percepció del valor de l’emmagatzematge: “Només un 10% dels que van demanar l’ajut l’han cobrat, i això ha desincentivat la instal·lació”.
El 2024 es van instal·lar un 41% menys de sistemes d'autoconsum que l’any anterior
L’Observatori defensa que el nou Decret Llei 12/2025 —encara pendent de convalidació— pot ser clau per reconèixer les renovables com a infraestructura d’interès públic superior i facilitar la tramitació. “És imprescindible que s’aprovi si volem garantir el desplegament que el país necessita”, conclou Martí.