Escolta l'article ara…
El passat 14 de juliol, 23,9 milions de dispositius van connectar-se simultàniament a una mateixa retransmissió de YouTube. Espanya i França jugaven una semifinal del Mundial i, al Brasil, el partit es veia per CazéTV. Era el rècord històric de la plataforma. Cap directe a YouTube havia arribat mai tan lluny.
Però hi ha una altra dada que em sembla bastant més interessant que el rècord. Durant bona part del Mundial, més del 70% del temps de consum de les retransmissions de CazéTV al Brasil es va produir a través de televisors connectats.
És a dir, milions de brasilers no estaven mirant el Mundial en un mòbil mentre esperaven l’autobús. Estaven asseguts al sofà, davant del televisor del menjador. Només que, en lloc de prémer el cinc, el set o el deu del comandament, havien obert YouTube.
Pot semblar un detall. No ho és.
Durant dècades, per ser una gran televisió esportiva calia aconseguir una freqüència, entrar en un operador, muntar una plataforma de pagament o negociar la distribució amb mig país. CazéTV no té cap número al comandament i aquest estiu ha emès gratis els 104 partits d’un Mundial.
Potser per entendre què està passant amb els drets esportius hem de deixar de preguntar-nos si YouTube substituirà la televisió. La pregunta interessant és una altra: què passa quan YouTube ja és la televisió?
Casimiro posa la cara. LiveMode posa la maquinària
Dir que CazéTV és “el canal de YouTube de Casimiro” és una mica com dir que la Fórmula 1 és un grup de vint pilots que condueixen molt de pressa. És cert, però ens deixem gairebé tot el negoci fora.
Casimiro Miguel és la cara, el llenguatge i bona part de la connexió emocional del projecte. Un comunicador capaç d’explicar un partit important sense adoptar els codis clàssics d’una retransmissió televisiva, barrejant futbol, humor, reaccions i conversa amb l’audiència. Aquesta proximitat és difícil de fabricar en un despatx.
La resta sí que té molt de despatx.
LiveMode va ser creada el 2017 per Edgar Diniz i Sergio Lopes, dos dels empresaris que havien estat darrere d’Esporte Interativo, el canal esportiu brasiler que Turner va comprar el 2015. Per tant, molt abans que CazéTV existís, els seus responsables ja negociaven amb clubs, federacions, plataformes i propietaris de drets.
Molt abans que CazéTV existís, els seus responsables ja negociaven amb clubs, federacions, plataformes i propietaris de drets
El Mundial de Qatar del 2022 va accelerar-ho tot. LiveMode havia detectat l’oportunitat que deixaven els drets digitals del torneig al Brasil i va construir CazéTV al voltant de Casimiro poques setmanes abans de començar la competició. El que podia semblar un experiment va acabar convertint-se en un fenomen d’audiència.
Quatre anys després, l’experiment ja és una empresa.
I també ha canviat la propietat. LiveMode tenia el 51% de CazéTV i l’empresa de Casimiro, el 49% restant. A finals del 2025, LiveMode va adquirir aquesta participació i va passar a controlar el 100% del canal. Casimiro, però, no ha sortit del negoci: va entrar en l’estructura accionarial superior del grup i continua sent la seva principal cara pública.
És una diferència important. CazéTV ja no és un creador amb un canal que, casualment, compra drets. És una peça d’un grup que treballa com a agència de drets, com a broadcaster i, també, com a inversor en propietat intel·lectual esportiva.
I el capital també ha arribat.
General Atlantic i XP van entrar el 2024 com a inversors minoritaris de LiveMode. L’empresa no va fer públic ni el percentatge ni l’import de l’operació. LexLatin va publicar que la inversió havia estat de 439,92 milions de reals, uns 87 milions de dòlars en aquell moment, però és una xifra periodística que no ha estat confirmada oficialment pels inversors.
Aquest 2026 ha arribat un altre nom difícil d’ignorar: Cristiano Ronaldo. El portuguès ha comprat una participació significativa de LiveModeTV, la nova filial creada per expandir el model fora del Brasil. No és, per tant, una compra de CazéTV ni una entrada directa en la seva matriu brasilera. És una aposta per internacionalitzar el concepte.
Cristiano Ronaldo ha comprat una participació significativa de LiveModeTV, la nova filial creada per expandir el model fora del Brasil
A Portugal ja han començat. Després del Mundial, LiveModeTV ha acordat amb DAZN oferir gratuïtament a YouTube un partit per jornada de la Champions i un de la Premier League.
Això ja comença a assemblar-se menys a una curiositat brasilera.
Gratis no vol dir que ningú pagui
Aquí apareix la pregunta inevitable. Si els drets esportius són cada vegada més cars, com pot funcionar una televisió que els compra i després deixa entrar gratis l’espectador?
Per començar, perquè la paraula gratis ens enganya.
L’espectador no paga. Algú altre sí.
El Brasileirão és probablement l’exemple més clar. L’acord per emetre 38 partits per temporada dels clubs de la Liga Forte União no el va comprar CazéTV. El va comprar YouTube. Ho va explicar públicament un dels socis de LiveMode: YouTube va adquirir els drets i va escollir CazéTV per fer les retransmissions.
YouTube va adquirir els drets dels 38 partits del Brasileirão i va escollir CazéTV per fer les retransmissions
A partir d’aquí, el negoci s’assembla bastant menys a monetitzar vídeos amb AdSense i bastant més a vendre una Champions a les marques i grans mitjans.
Abans que comencés aquella temporada, YouTube ja havia venut el 100% dels paquets de patrocini del Brasileirão. Casas Bahia, Claro, McDonald’s, PagBank, Stellantis, Unilever i altres marques hi van entrar amb formats que anaven molt més enllà de l’anunci automàtic que apareix abans d’un vídeo: integracions dins del directe, contingut de marca, presència a les xarxes de CazéTV, peces específiques i activacions comercials.
Amb el Mundial, l’escala ha estat una altra. CazéTV va comercialitzar onze grans paquets de patrocini amb un preu de tarifa de 185 milions de reals cadascun. Exame va calcular que el projecte podia generar al voltant de 2.000 milions de reals en ingressos comercials. Naturalment, multiplicar el preu de tarifa pel nombre de patrocinadors no equival necessàriament a dir que aquesta sigui la facturació final ni, encara menys, el benefici. Però serveix per entendre les dimensions del negoci.
Per primera vegada, a més, YouTube va participar directament amb LiveMode en la negociació d’aquests patrocinis. I aquí arribem a la part més interessant.
El preu que CazéTV i els seus socis han pagat pels drets digitals dels 104 partits del Mundial 2026 no s’ha fet públic. Per tant, qualsevol xifra exacta seria especular. Sí que hi ha, però, informacions publicades al Brasil que expliquen que YouTube va aportar recursos econòmics a l’operació i que l’acord incloïa una garantia mínima d’ingressos per a la FIFA, a canvi de compartir la monetització publicitària.
Ni Google ni LiveMode han detallat públicament quant va posar YouTube.
Això obliga a separar dues coses. Una és una xifra que no coneixem. L’altra, molt més important, és que el paper de YouTube ja no consisteix necessàriament a deixar un servidor, posar anuncis i quedar-se una comissió. En determinats drets esportius està entrant en el negoci. I això modifica bastant la fotografia.
El paper de YouTube ja no consisteix necessàriament a deixar un servidor, posar anuncis i quedar-se una comissió
No hi ha dades públiques que permetin saber quin percentatge dels ingressos de CazéTV prové de l’AdSense tradicional. Però tot el que envolta el projecte apunta que mirar només aquesta línia seria no entendre res. LiveMode ingressa per publicitat i patrocinis, comercialitza activacions amb marques, negocia drets, arriba a acords de distribució i té capacitat per subllicenciar determinats continguts. CazéTV, de fet, també es distribueix a través de Disney+ al Brasil.
L’anunci automàtic de quinze segons que veiem abans del partit existeix. Però probablement és la part menys interessant de tot el negoci.
YouTube també vol el comandament a distància
I per què Google voldria posar diners aquí? Perquè l’esport té una cosa que internet fa anys que intenta reconstruir: la cita.
Podem veure una sèrie aquesta nit o diumenge. Podem escoltar un pòdcast avui o la setmana vinent. Però una semifinal del Mundial comença a una hora concreta i milions de persones volen veure-la al mateix moment. Això genera audiència simultània, inventari publicitari prèmium i, sobretot, hàbit.
El televisor és important. Molt.
L’esport té una cosa que internet fa anys que intenta reconstruir: la cita
Quan més del 70% del consum d’un Mundial a YouTube es produeix en televisors connectats, la discussió entre “internet” i “televisió” comença a quedar una mica antiquada. Nielsen va calcular que YouTube va arribar aquest juliol a un rècord del 14,2% de tot el consum televisiu als Estats Units.
Google fa temps que ho ha entès.
El millor exemple és l'NFL. Des del 2023, YouTube distribueix en exclusiva als Estats Units NFL Sunday Ticket. L’import oficial no es va publicar, però The Wall Street Journal va situar l’acord al voltant dels 2.000 milions de dòlars anuals. Aquests diners ja no són els d’una plataforma que espera que algú pengi un vídeo interessant. Són els d’un operador audiovisual que considera que un dret esportiu pot ajudar-lo a vendre subscripcions, publicitat i hores de consum.
Amb CazéTV, a més, Google ha trobat una cosa que no tenia: un llenguatge propi.
Una retransmissió tradicional penjada a YouTube continua sent una retransmissió tradicional. CazéTV ha adaptat el producte al comportament de la plataforma. Hi ha reaccions, creadors, humor, clips que continuen circulant després del partit, converses paral·leles, xarxes socials i marques que poden entrar a la narració sense limitar-se a posar una tanca publicitària darrere d’una porteria. És televisió, sí. Però no sembla que estigui intentant ser televisió.
CazéTV ha adaptat el producte al comportament de la plataforma. Hi ha reaccions, creadors, humor, clips que continuen circulant després del partit i converses paral·leles
I aquí és on el model es torna perillós per a les televisions de sempre.
La resposta de Globo és significativa. El setembre del 2025 va llançar Ge TV, un canal esportiu gratuït i digital disponible, entre altres llocs, a YouTube. Un any després, segons dades de la mateixa Globo, ja arriba mensualment a 38 milions de persones només a YouTube i supera els 20 milions de subscriptors.
Quan el gran operador tradicional decideix copiar part del terreny de joc del nouvingut, normalment és que el nouvingut ha deixat de ser anecdòtic.
Regalar l’entrada per vendre alguna cosa després
CazéTV tampoc està sola. DAZN, que va construir bona part de la seva identitat al voltant de la subscripció, fa temps que juga amb el contingut gratuït. Quan va comprar els drets globals de la Champions femenina, durant les dues primeres temporades va oferir gratis a YouTube els 61 partits de la competició. En les dues següents va reduir l’oferta gratuïta a dinou. La lògica era bastant transparent: primer calia crear públic per al producte.
Amb el Mundial de Clubs del 2025, DAZN va anar encara més lluny. Va oferir gratuïtament els 63 partits a escala mundial després d’un acord que el Financial Times va situar prop dels 1.000 milions de dòlars. Ho va combinar amb publicitat, patrocinis, acords de distribució i subllicències a més d’un centenar d’operadors.
Gratis, una altra vegada, no era sinònim d’absència de negoci.
A Espanya ja havíem tingut una petita pista el 2021, quan Kosmos va comprar els drets de la Copa Amèrica, que no havien trobat operador, i Ibai Llanos va emetre tots els partits gratis a Twitch. No era CazéTV, ni tenia la mateixa estructura empresarial, però la idea ja era allà: un creador amb una comunitat podia convertir-se de sobte en distribuïdor d’un gran esdeveniment esportiu.
A Espanya ja havíem tingut una petita pista el 2021, quan Kosmos va comprar els drets de la Copa Amèrica i Ibai Llanos va emetre tots els partits gratis a Twitch
La diferència és que LiveMode ha convertit aquella possibilitat en una indústria. I no és gens fàcil.
DAZN va perdre 936 milions de dòlars el 2024. Menys que els 1.400 milions de l’any anterior, però prou per recordar que tenir audiència, tecnologia i una muntanya de drets no garanteix necessàriament guanyar diners.
Eleven Sports en va aprendre una versió molt més dolorosa al Regne Unit. Va entrar el 2018 comprant drets de LaLiga, Serie A i UFC amb una proposta eminentment digital. Però no va aconseguir una distribució prou potent a Sky i BT, es va quedar al voltant dels 50.000 abonats i, pocs mesos després, va començar a retornar o abandonar drets. Els drets esportius són un producte extraordinari quan tens distribució. Quan no la tens, poden convertir-se en un magatzem caríssim ple de partits que ningú veu.
YouTube resol una part enorme d’aquest problema perquè ja està instal·lat pràcticament a tot arreu. Al mòbil, a l’ordinador i, cada vegada més, al televisor. Però CazéTV té ingredients que tampoc es poden copiar en una tarda: Casimiro, una comunitat gegantina construïda abans de comprar els grans drets, l’experiència de LiveMode negociant amb FIFA, federacions i lligues, capital de General Atlantic i XP, el suport comercial de YouTube i un mercat brasiler absolutament obsessionat amb el futbol.
Potser aquest és el matís més interessant de tots.
Durant anys vam imaginar que el futur dels mitjans seria un creador amb milions de seguidors que acabaria comprant competicions esportives. CazéTV demostra alguna cosa una mica diferent. Per comprar un Mundial no n’hi ha prou amb tenir molts subscriptors. Al darrere continuen fent falta advocats, productors, comercials, inversors, tecnologia, relacions institucionals i molts diners.
La televisió no ha desaparegut. S’ha desmuntat i s’ha tornat a muntar dins d’una altra aplicació.
I si CazéTV només és la primera?
No necessàriament veurem cinquanta CazéTV comprant mundials. Els grans drets continuaran costant centenars o milers de milions i aquest terreny continuarà reservat a molt poca gent. Però el mercat esportiu està ple de propietats més petites: lligues femenines, categories inferiors, esports minoritaris, campionats nacionals, proves ciclistes, esports de motor, tenis, pàdel, combat, competicions universitàries o drets territorials que moltes vegades no troben una televisió disposada a pagar-ne prou.
És aquí on el model pot multiplicar-se.
Imaginem un canal de ciclisme construït durant anys al voltant d’un periodista, un exciclista o una personalitat determinada. Té 800.000 subscriptors, una audiència perfectament identificada, patrocinadors del sector i milions de reproduccions mensuals. Fins ara el negoci consistia a comentar el Tour. El següent pas podria ser comprar els drets d’una Volta a Suïssa, d’una cursa americana o d’un paquet de proves que no tenen distribució en aquell territori.
El mateix amb el futbol. O el bàsquet. O el pàdel.
Una federació petita pot preferir cobrar una mica menys i aparèixer davant d’un milió de persones que cobrar una mica més per quedar amagada darrere d’un mur de pagament amb 20.000 espectadors. Sobretot si aquella audiència és jove, comenta, comparteix els vídeos i continua consumint contingut durant tota la setmana.
Aquí els creadors tenen una cosa que moltes televisions no poden comprar: comunitat. No un únic “YouTube Sports”, a l’estil d’ESPN, sinó desenes de petites televisions esportives construïdes al voltant de marques personals.
La televisió esportiva del futur potser no tindrà plató propi, ni número al comandament, ni tan sols una aplicació. Potser tindrà una cara coneguda, una comunitat al darrere i un botó vermell on posa “En directe”. I el dia que això deixi de sorprendre’ns, probablement haurem entès que el canvi ja s’havia produït molt abans.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat