El debat sobre la immigració ha entrat a Espanya per la porta del darrere. És la típica situació d’un estat on qualsevol aspecte és motiu de discussió i confrontació ideològica. Quan no s’ataquen els temes seriosament -ni es volen debatre-, sorgeixen els problemes. Fins fa poc no s’ha volgut parlar d’aquest aspecte entre nosaltres, però preocupa a la població i és un dels motius de l’avanç dels extremismes i de la polarització.
Com en qualsevol aspecte d’una certa envergadura, la gestió ha de ser potestat de la Unió Europea (UE) si no volem prendre mal. No importa el soroll que els polítics espanyols vulguin generar. Una de les grans consecucions europees ha estat l’espai Schengen -l’Europa sense fronteres interiors-. I si volem seguir gaudint d’aquest privilegi, la legislació sobre la immigració ha de ser comuna a tota la UE. Quin és l’estat d’aquest tema?
El maig de l’any passat (2024) el Parlament Europeu va aprovar una llei per la qual es regula la immigració en els països de la UE. La llei entrarà en vigor el juny de l’any vinent (2026) i, en conseqüència, s’haurà d’aplicar i implementar més enllà de la xerrameca espanyola. Com que aquí ens fa por parlar d’aquest tema, aprofito per fer un resum dels nous procediments que implica aquesta llei:
- Els procediments d’admissió i permisos subsegüents seran els mateixos a tots els membres de la UE
- La denegació de permís d’asil comportarà l’expulsió en un mateix acte
- El procés d’admissió o denegació no podrà durar més de 12 setmanes
- La llista de països on podrà ser retornat l’immigrant al qual s’hagi denegat l’admissió serà comuna a tota la UE
Posar en marxa aquest nou pla significa implementar mètodes, procediments i tecnologia en un espai geogràfic molt gran. La identificació dels sol·licitants immigrants s’haurà de dur a terme en un màxim de set dies. A tall d’exemple, hauran vist vostès que s’estan implantant sistemes nous d’identificació d’identitat als aeroports mitjançant màquines de control biomètric. Aquests sistemes estaran connectats entre si mitjançant una base de dades centralitzada. Encara que sembli mentida, actualment un estat membre no pot saber si un individu va entrar a l’espai Schengen a través d’un altre estat membre. A partir d’ara no serà així. El territori Schengen es considerarà territori unificat a escala de les persones immigrants que hi circulin.
El territori Schengen es considerarà territori unificat a escala de les persones immigrants que hi circulin
La llei i els reglaments a implementar són bastants, però el més important al meu entendre és que, finalment, es posa en marxa la raó: un sistema unificat de gestió d’accés al territori Schengen. Sembla una obvietat que estava pendent d’ençà de la posada en marxa d’aquest espai únic. Primer es van harmonitzar els visats -la llista de requisits és única-, ara ja tocava unificar el sistema d’accés i control a aquest territori.
El fet més evident per als ciutadans europeus seran els controls mecanitzats de fronteres exteriors que ja s’han començat a aplicar fa uns mesos i que han d’estar llestos a finals d’any. S’aniran acabant els tampons en el passaport, que són substituïts per màquines que fan una anàlisi biomètrica.
Tanmateix, encara queda un tema importantíssim a unificar. Quanta immigració necessita Europa? Aquest és un tema que no es pot deixar en mans dels estats membres, ja que la demanda és global i, en cas de crisi -cosa que ja ha tingut lloc- els immigrants laborals es belluguen d’un estat a l’altre sense limitacions. Per tant, es fa necessari treballar en un fet clau: la immigració ha d’estar acordada en origen. S’han d’implementar acords amb països tercers per determinar la quantitat i perfils de gent que Europa necessita.
En aquest sentit, s’ha iniciat un programa anomenat Paquet de mobilitat de capacitats i talent que pretén fer públiques les mancances de mà d’obra dins de la UE. La cosa està encara verda, ja que això requereix un exercici de planificació de recursos enorme i els estats han de fer l’esforç per descobrir quins requeriments tindran en el futur. Poden vostès imaginar-se la complexitat pensant només en Espanya, on la mà d’obra estrangera es demanda amb una falta total d’estratègia i planificació.
Els primers passos per abandonar la demagògia nacional que envolta el tema migratori han començat. I això és important
Si un país com els Estats Units, que fa tants anys -segles- que està unificat, té problemes amb la immigració, poden imaginar-se el cas de la UE, on no hi ha un veritable poder federal. En tot cas, els primers passos per abandonar la demagògia nacional que envolta el tema migratori han començat. I això és important.