Sí a la immigració

Catalunya necessita immigració. Les causes són conegudes. La baixa natalitat, l’envelliment i el creixement natural negatiu de la població, o sia, més defuncions que naixements. Per garantir el progrés social d'un país cal disposar d'una societat que està ben formada, crea riquesa, està cohesionada i s’adapta als canvis permanents. Tot és més fàcil d'aconseguir si la població creix i es rejoveneix.

Actualment, a Catalunya el 18% de la població és estrangera, però la població estrangera està distribuïda molt desigualment sobre el territori. Hi ha municipis on no arriba al 5% i en d’altres sobrepassa el 40%. L’evolució de l’entrada d’immigrants depèn molt de la conjuntura econòmica. En els anys posteriors a la crisi financera de 2007-2008 van marxar molts immigrants i, a causa de la pandèmia de la covid-19 la immigració es va estancar. L’economia no sempre creix. Què passarà quan vingui una nova crisi? Deixarà de venir gent, o fins i tot, n’hi haurà que marxarà.

Si vols saber-ne més

 

   

Francesc Raventós-Europa ha de trobar el seu lloc al món

Catalunya necessita immigració, però quin tipus d’immigració? No es pot tenir una política de portes obertes que acull a tothom que vulgui venir. La immigració s’ha de dimensionar i gestionar. La immigració que Catalunya necessita depèn de l’evolució de la conjuntura econòmica, de les demandes de la societat i dels sectors productius. Actualment, per exemple, en molts sectors manca gent preparada i especialistes. Per això, s’han d’establir criteris i mecanismes per fer que la immigració sigui la que es necessita i la tramitació sigui àgil, eficient, justa i respectuosa, evitant discriminacions. En tot cas, cal destinar recursos per millorar els serveis públics i facilitar la integració dels immigrants a la societat.

"Cal destinar recursos per millorar els serveis públics i facilitar la integració dels immigrants a la societat"

Cal prioritzar l’entrada d’immigrants per atendre les necessitats dels sectors productius que creen més valor afegit, encara que s’hauran d’atendre també, en una escala menor, les demandes de la societat en relació a feines i serveis poc qualificats i poc retribuïts, els quals s’han d’anar dignificant amb millor formació i retribució. En aquesta línia, el salari mínim i els salaris més baixos s’han d’augmentar progressivament per tal d’anar expulsant del mercat les empreses i serveis econòmicament i social inviables.

Catalunya ha crescut molt en població i ha creat molta riquesa en poc temps, però han millorat poc els salaris i s’han destinat pocs recursos a millorar els serveis públics. Aquestes són algunes de les causes de la tensió social existent. Malauradament, però, la immigració també s’ha convertit en un camp de lluita política i, molt injustament, en el boc expiatori de molts dels problemes que té Espanya.

A banda de gestionar la immigració, les administracions tenen molts deures a fer, en especial, en el camp de la formació del capital humà, en facilitar la incorporació de les noves tecnologies a la societat, en impulsar un model productiu de més valor afegit i en millorar els serveis públics. A més, la col·laboració publico-privada hi ha de jugar un paper clau. Tots aquests elements són essencials per poder disposar d’un estat de benestar de qualitat.