Ni compra ni lloguer: arriba el cohabitatge

Les cooperatives d'habitatge, molt esteses als Països nòrdics, arriben amb força a Catalunya com a alternativa davant la crisi habitacional

La cooperativa d'habitatge La Borda aposta pel cohabitatge
La cooperativa d'habitatge La Borda aposta pel cohabitatge

El problema de l'habitatge segueix aixecant polseguera. Malgrat que el Govern espanyol ha aprovat la pròrroga obligatòria dels contractes de lloguer a cinc anys, el preu del lloguer segueix pels núvols. Per no parlar de la compra. Si no és possible ni comprar ni llogar, cal buscar alternatives. I les cooperatives d'habitatge en són una. Un model nou a casa nostra, malgrat que està molt estès a llocs com els Països nòrdics o l'Uruguai, que ha arribat amb força a Barcelona, on s'hi han establert sis iniciatives diferents.

Es tracta de La Borda; Princesa 29; Ulldecona 26-28; Cirerers florits; La Balma; i La Xarxaire. Totes elles plantegen com a novetat la creació, des de zero, d’un projecte d’habitatge que posa al centre el concepte del cohabitatge. Sobre el paper la idea és simple: un grup de persones que decideixen ajuntar-se per viure conjuntament en un mateix edifici, cadascú a la seva residència particular, però compartint multitud d'espais comuns.

Més info: Qui resol el trencaclosques de l’habitatge a Barcelona?

"És una forma de vida més propera a la nostra manera de pensar i veure el món. Tenim la voluntat de crear una comunitat", explica Carles Baiges, arquitecte i habitant de La Borda. L'habitatge impulsat per aquesta cooperativa, un singular bloc de pisos construït amb fusta, s'aixeca al número 85 del carrer de la Constitució, al barri de la Bordeta. Després de dos anys de construcció, sis des que es va engegar el projecte, els seus habitants s'hi estan a punt de traslladar. La seva és una iniciativa pionera: com a cooperativa han estat capaços d'impulsar i portar a bon port la construcció del primer cohabitatge que va començar obres a la ciutat. Una fita que ha estat possible després d'arribar a un acord amb l'Ajuntament, propietari del solar on ha estat construït l'edifici. Gràcies al pacte, els membres de la cooperativa tenen dret a fer ús del terreny durant 75 anys.

Baiges: "Hem format una comunitat per viure de manera més fidel al nostre pensament"

En el seu cas l'Ajuntament els cedeix el terreny, sí, però no vol dir que el projecte no tingui un cost. De fet, hauran de pagar un cànon anual al consistori per l'ús del sòl. Però la cessió d'ús no és l'única manera d'accés aquest model, també hi ha cooperatives que opten per la compra del terreny. En tots els casos, però, és necessari pagar una quota prefixada per ser membre de la cooperativa i una mensualitat, semblant a un lloguer, per fer front a les despeses.

El grup, la primera passa

“El primer és conformar un grup estable i amb ganes de treballar, després s’inicia el procés de recerca del patrimoni on construir o remodelar”, explica Lucía Basulto, responsable de comunicació de Sostre Cívic, una cooperativa amb més de 700 socis, que s’encarrega de gestionar diversos projectes d’habitatge arreu de Catalunya, convertint-se en un gran paraigües que forma, coordina i dóna suport als diferent grups d’habitatge que decideixen sumar-s’hi.

Basulto: "La formació d'un grup estable i motivat és el primer pas per començar a treballar"

Amb tot, la primera passa que marca Basulto mai és igual. Si bé els membres de La Borda és van ajuntar, almenys inicialment, arran de la seva vinculació amb Can Batlló, pel que fa els diferents projectes coordinats per Sostre Cívic tant poden començar a partir d’un grup format, com gràcies a la unió d’individuals que decideixen emprendre un projecte junts. De fet, la cooperativa està preparada per les diferents opcions i descarten que una sigui millor que l’altra. Per exemple, Walden XXI, amb qui treballen per crear un cohabitatge sènior a Sant Feliu de Guíxols, neix arran de la preocupació de Josep Maria Ricart per la manera com viure la seva vellesa. “Arriba un moment en el qual et demanes com veus la teva vida els pròxims 10 anys: doncs jo he decidit no fer-ho sol i poder conviure en comú amb bons amics o, com a mínim, bons veïns”, afirma Ricart.

L'edifici impulsat per la cooperativa d'habitatge La Borda és la construcció de fusta més alta de l'Estat espanyol

L'edifici impulsat per la cooperativa d'habitatge La Borda és la construcció de fusta més alta de l'Estat espanyol

La recerca de l’espai idoni

"Inicialment nosaltres volíem que l'Ajuntament ens cedís una de les naus de Can Batlló, però va ser impossible perquè hauria estat necessari fer un canvi d'ús del sòl. Tot i això, ens va oferir realitzar el projecte en un solar molt proper destinat a Habitatge de Protecció Oficial (HPO)", explica Baiges. És allà on s'ubica l'edifici que farà de casa als membres de la cooperativa La Borda, repartits en pisos de 40, 50 i 76 metres quadrats segons les necessitats de cada unitat familiar - tot i que els pisos estan construïts de manera modular, així que es poden modificar fàcilment, cedint o prenent habitacions als veïns, segons l'evolució d'aquestes necessitats. En el seu cas, ha estat possible arribar a un acord de cessió d'ús amb el consistori, que els permet utilitzar l'espai durant 75 anys. Ho fa, però, al conjunt de la cooperativa, no als seus habitants de manera individual. Pel que fa a el Walden XXI, ara mateix es troben immersos en la compra del terreny a un particular. Amb tot, la situació és la mateixa, no són els individus qui n'assumirà la titularitat, sinó Sostre Cívic en ser la cooperativa on s'inscriuen.

Els membres de La Borda tenen un acord de cessió d'ús per l'espai durant 75 anys

Que suposa això? En primer lloc que les despeses vinculades a la realització del projecte mai hauran de ser assumides pels habitants de l'immoble de manera individual, sinó per la cooperativa en el seu conjunt. Després, que la possibilitat de sortir-ne, sense perdre el capital invertit, però tampoc guanyant-ne. Quan algú decideix desvincular-se li és retornada la quota inicial necessària per fer-se soci de la cooperativa i l'aportada en forma de capital social per dur a terme la iniciativa i poder tenir accés al crèdit, en cap cas les mensualitats que cada membre ha d'assumir.

En el cas de La Borda, a més a més, el fet que se'ls hagi cedit un terreny municipal destinat a l'HPO implica també que les persones que hi entren a viure han de complir les condicions que posa l'Ajuntament per tenir dret a un habitatge d'aquest tipus. "Hi ha hagut persones que finalment no podran viure a La Borda perquè tenien un salari massa elevat", diu Baiges.

Tothom pot accedir al model?

Però què costa fer tot això? En el cas de La Borda cada soci ha hagut de fer una aportació inicial a la cooperativa de 200 euros i després aportar-ne 18.000 en un període de tres anys. Gràcies a aquest capital social inicial, ha estat possible acumular el 20% del cost total del projecte i demanar crèdits a entitats d'economia solidària per completar-lo, amb un valor total de tres milions d'euros. A banda, per retornar els préstecs, cada soci abona mensualment una quota que segons Baiges "serà molt semblant al preu d'un lloguer social", la qual també servirà per pagar un cànon anual per l'ús del sòl a l'Ajuntament. Aquesta mensualitat serà fixa durant tota l'estada i no dependrà dels alts i baixos del mercat. A més a més, per finançar la iniciativa també han emès bons participatius destinats a particulars, que a canvi de la seva inversió han de rebre una rendibilitat més alta de la que ofereix una entitat bancària, assegura Baiges.

En relació amb els projectes de Sostre Cívic, de nou, cadascun és diferent. En el cas de la cooperativa sènior Walden XXI els socis hauran de pagar entre 1.300 i 1.500 euros al mes, on també estaran inclosos les possibles cures mèdiques que puguin necessitar en el futur. A banda, els seus 40 residents hauran d'aportar entre 35.000 i 40.000 euros de capital social, retornables o heretables. Explica Ricart, "per a nosaltres no és una qüestió econòmica, el que no volem és estar sols, sinó decidir per nosaltres mateixos i viure en comunitat tot el temps possible".

Més Informació
Els preus de l’habitatge expulsen els joves del mercat immobiliari
Acord per tirar endavant la reserva d'un 30% a habitatge protegit
El preu de l'habitatge toca sostre
La Generalitat recupera part de les lleis d'habitatge
Avui et destaquem
Comentaris