Els comptes del Barça: un conte de final incert (bloquejats)

El primer disc de Sopa de Cabra, el 1989, incloïa una cançó titulada L’Empordà que ràpidament va esdevenir un himne generacional; gairebé quatre dècades després, es continua cantant quan el moment ho requereix. Però en aquell disc hi havia una altra cançó que, malgrat la seva bellesa, ha quedat condemnada a viure per sempre més a l’ombra d’aquell Siset nascut entre Blanes i Cadaqués. Era una peça titulada Bloquejats, que ve a tomb perquè ens serveix per definir perfectament la situació del Barça pel que fa a les seves finances. Bloquejats en una dinàmica de pèrdues que sembla impossible de capgirar, bloquejats sota la llosa d’un deute impagable i també bloquejats sobre l’abisme d’un patrimoni net negatiu que ja pot ser considerat una malaltia crònica del club.

Anem a pams. Aquests dies, vigílies de l’assemblea de socis, el club ha presumit d’haver fet un nou rècord de facturació, en haver ultrapassat per primer cop a la història els 1.000 milions d’euros d’ingressos. Un mèrit que no és tant si tinguéssim unes unces de memòria i recordéssim que aquell president d’infaust record, Josep Maria Bartomeu Floreta, ja va presentar un pressupost de més de 1.000 milions la temporada 2019/20, mentre que l’anterior, la 2018/19, la facturació real va enfilar-se fins als 990 milions. En el seu dia vam alertar que aquesta dada per si sola no ens servia per constatar que la gestió fos de qualitat. Passen els anys —més de sis anys i mig des d’aquest escrit— i res no sembla canviar, només les cares:

“Els socis que es mouen entre la ingenuïtat i la ignorància continuen obnubilats pels rècords de facturació de l’entitat, que està a punt de superar els 1.000 milions d’euros anuals, però no són capaços d’aprofundir uns mil·límetres en els comptes per intentar entendre la veritable situació del Barça. Ja d’entrada, i fent cas de la informació proporcionada pel mateix club, observem que des de la temporada 2014/15 fins a la 2018/19 les despeses creixen a ritme del 14% anual, mentre que els ingressos ho fan al 13%, circumstància que provoca que el marge de negoci sigui cada cop més estret i estigui molt a prop d’evaporar-se, de manera que el club entraria en zona de pèrdues. El benefici oficial va ser de 13 milions d’euros el 2018 i de només 4,5 el 2019”

Si vols saber-ne més

 

   

Mercat tancat a Can Barça: els deures de Deco

La crítica fonamentada que des d’aquí vam fer a la gestió del president Bartomeu va ser rebuda majoritàriament amb indiferència —en aquells moments previs al col·lapse la majoria dels socis feien com si sentissin ploure—, alhora que una part menor dels seguidors va respondre amb desqualificacions de diferent grau cap a l’autor de la crítica, i és que “com es pot dubtar de la qualitat de la gestió d’algú que explica el seu model de negoci a Harvard”. L’esperit crític és un bé escàs a la societat, i a Can Barça encara més.

Tornem al present i mirem d’on surten els ingressos del Barça i quines són les despeses que ha d’afrontar. El 99% dels ingressos del club provenen de tres partides diferents, que són l’Estadi (ingressos per competicions, més quotes i abonaments dels socis), drets de televisió i màrqueting (patrocinadors i comercialització de productes del Barça). Segons el compte de resultats de la temporada 2025-26, el repartiment actual entre aquestes tres vies d’ingressos és el següent: 

En aquesta última temporada, la part referida a l’Estadi ha guanyat pes, perquè a poc a poc el Camp Nou va obrint portes i generant ingressos, que són superiors als que s’aconseguien a Montjuïc (la temporada anterior, aquesta branca havia suposat només el 15,6% del total). En termes absoluts, i comparant amb la temporada 2024-25, s’observa que les partides de drets de televisió i de màrqueting han caigut en 6 milions d’euros cadascuna, en un descens que s’ha vist més que compensat amb l’increment de 42 milions de l’Estadi. És previsible que en els anys vinents aquesta font d’ingressos continuï incrementant-se de manera sostinguda gràcies a la capacitat més gran del Camp Nou renovat (no obstant això, més endavant comentarem que s’acaben de produir canvis en el repartiment dels diners generats pel camp).

Pel que fa a les despeses, la principal partida amb molta diferència són les de personal, que s’emporten el 57% de la facturació ordinària. La segona partida en importància és un calaix de sastre anomenat “altres despeses d’explotació” que inclou conceptes com “serveis exteriors, desplaçaments o “altres”, que suposen més d’una quarta part dels ingressos. La tercera sortida de diners en importància ja són les despeses financeres (interessos del deute), que superen l’11% dels ingressos. En quart lloc hi ha els consums de material esportiu i similars, que s’enfilen fins al 9,5%. La darrera partida rellevant són les amortitzacions de jugadors i d’altres actius que, tot i no suposar una sortida real de diners, es mengen un 8% dels ingressos. Així doncs, la gestió d’un club es basa fonamentalment a maximitzar les tres fonts d’ingressos que hem indicat i en mantenir sota control els salaris dels jugadors.

El resultat ha tornat a ser negatiu, aquesta vegada per un import de 17,8 milions d'euros, lleugerament pitjor que el curs anterior (-17 milions)

A banda de la facturació anunciada dels 1.000 milions justos, l’altre paràmetre important de l’exercici és el resultat que, un cop més, ha estat negatiu, aquesta vegada per un import de 17,8 milions d’euros, lleugerament pitjor que la temporada anterior, quan es van perdre 17 milions. Malauradament, el club s’ha acostumat a generar pèrdues de manera continuada —tant operativament com al resultat final de l’exercici—, la qual cosa suposa una veritable sagnia i una amenaça per al futur de l’entitat que, davant la impossibilitat de dur a terme eventuals ampliacions de capital que l’equilibrin patrimonialment, es veu obligada a cobrir aquesta escletxa permanent amb deute.

En aquest sentit, el passiu del club a tancament de la temporada 2025-26 s’enfila fins als 2.900 milions d’euros, dels quals 2.441 són deute directe. El deute està repartit de la següent manera:

Aquest últim concepte potser necessitaria determinats aclariments.

La demora en la finalització de les obres de l’Estadi està penalitzant fortament al club, que, en no disposar dels ingressos previstos a les planificacions inicials, ha d’endeutar-se més. Precisament, el mes de juliol d’enguany (després del tancament de l’exercici), l’entitat ha decidit fer una nova emissió de notes per un import de 210 milions d’euros. És una mesura que està pendent d’aprovació per part de l’assemblea de socis i que, en cas de confirmar-se, implicaria que aquest nou tram de deute ja pagaria per sobre del 5% d’interès (el club explica que la mitjana del període 2021 i 2026 era del 3,36%).

Addicionalment, l’assemblea haurà de validar una altra ampliació del crèdit vinculat a les obres de l’Estadi, en aquest cas per valor de 300 milions d’euros.

Així, el calendari de venciments de deute que afrontarà el club durant les pròximes temporades és el següent:

• 2027-28: 391 milions
• 2028-29: 166 milions
• 2029-30: 367 milions

Arribat el moment, caldrà refinançar aquests pagaments, però a partir d’ara en un entorn de tipus d’interès a l’alça, fet que encarirà el nou finançament (aquesta setmana, el Banc Central Europeu ha apujat tipus, a banda que els mercats de deute ja fa temps que estan mostrant rendibilitats més elevades). El gran volum de deute acumulat no és només una amenaça de futur, sinó que en aquests moments ja està deteriorant de manera significativa el compte de resultats del club perquè a la temporada 2025/26 els costos financers ha suposat ni més ni menys que 114 milions d’euros.

El Barça viu una situació insòlita de patrimoni net negatiu, és a dir, el deute és superior a tots els actius del club

Tota aquesta càrrega de deute provoca que el club visqui de manera permanent en una situació insòlita de patrimoni net negatiu (el deute és superior a tots els actius del club) que serà impossible de resoldre sense generar beneficis, una situació que no es veu des dels minsos 4 milions positius de la temporada 2018/19 (els exercicis en què l’actual junta directiva ha presentat números negres han estat condicionats per l’ús intens de palanques).

En aquest darrer balanç, el patrimoni net del club era negatiu per un import de 279 milions, empitjorant els 263 milions del tancament anterior. A més de ser un indicador contundent de la mala salut patrimonial de l’entitat, ara també serà un problema normatiu perquè l’actual reglament de la UEFA (Net Equity Rule, article 70) exigeix que al tancament de cada any natural el patrimoni net sigui positiu o, en cas contrari, hagi millorat en un percentatge d’un 10% o més respecte del període anterior, circumstància que no s’ha produït de moment.

Interior de l'Spotify Camp Nou a principis de març de 2025 | EP

I també relacionat amb el deute, cal parar atenció al comunicat del club on anuncia el nou tram de finançament de l’Espai Barça, perquè de retruc convida a pensar que apareixen núvols negres sobre les expectatives d’ingressos que hi tenia posades la junta directiva. En el text, es diu literalment que “a causa de l’increment del volum de deute i d’acord amb les estipulacions originals del Fons de Titulització, canvia provisionalment l’estructura dels ingressos baseline: fins que no s’acabin les obres i es compleixin una sèrie de ràtios financeres previstes, els ingressos aniran, en primer lloc, a pagar el servei del deute, retornant l’excés al Club”. Del que se’n desprèn que la previsió anunciada als quatre vents que els primers 100 milions d’euros d’ingressos estaven blindats en favor del club no es complirà perquè aquests diners serviran íntegrament per pagar els interessos del deute.

Al marge de tot això, a la memòria de l’exercici també apareix, en certa manera insospitadament, la venda dels terrenys que el club posseïa a la zona de Can Rigalt. S’han ingressat 30 milions, disset menys que els que es van pagar quan van ser adquirits per últim cop. El comprador ha estat Metropolitan House BCN Residential, especialistes a gestionar cooperatives d’habitatges on la cara visible és Rafael Angulo Cordero, històric defensor de la construcció de VPO. Fa temps que corre pels despatxos de Barcelona el projecte d’edificació de Can Rigalt, on el Barça era el propietari del 32% de la superfície, un dels màxims titulars juntament amb l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

Tot el que hem vist fins ara es pot resumir en el mapa següent:

• Incapacitat de generar beneficis. Pèrdues reiterades a cada exercici.
• Creixement d’ingressos insuficient (per sota del 8% anual en els darrers quatre exercicis).
• Deute desbocat.
• Retard considerable en les obres de l’Estadi (clau per a nous ingressos).
• Ajornament dels ingressos extra de l’Estadi fins no estigui enllestit (mitjans 2028).
• Darrers exercicis amb pèrdua de patrimoni o d’ingressos futurs (societats filials, drets de televisió, Can Rigalt).

Per més que la banda dreta de l’equip estigui ocupada per Lamine Yamal, que Raphinha faci la feina del 9 que no tenim i que Xavi Espart hagi estat una sorpresa molt grata, la situació de club és greu. Sense un gran ventall d’eines per fer-hi front, les solucions haurien de venir per dues vies:

• Aconseguir no incórrer en impagaments del deute fins a la finalització de l’Estadi i que d’ençà d’aquell moment es pugui generar un flux d’ingressos suficient perquè el club entri en beneficis.
• Amb els patrocinis i els drets de televisió prop del sostre d’ingressos la via que no sembla tenir limitacions per créixer és BLM, o sigui, la comercialització minorista de la marca. Sense gairebé recursos per invertir-hi, potser la col·laboració amb un soci estratègic permetria impulsar amb certa velocitat el creixement d’aquest negoci.

En tot cas, hem vist com les paraules no valen res, perquè el que importen són els números. Mentrestant, silencis penjats sobre les parets del que s’anomena entorn, que no bada boca i que insinua que les alarmes no estan enceses. Mirem els números i només veiem presagis foscos que esborren totes les promeses. Potser demà l'horitzó serà més clar, aguantarem el fred i esperarem fins que el bon temps tornarà.