Mercat tancat a Can Barça: els deures de Deco

A les 24 hores del primer de setembre passat va tancar-se el mercat de fitxatges de LaLiga, i no tornarà a obrir-se fins a la finestra hivernal, a començaments del 2027. Que els moviments de jugadors entre clubs estiguin permesos fins a la jornada 3 de la competició és un costum ben estrany i que genera incomoditat entre qualsevol persona amb el cervell ordenat —i no diguem ja entre les nombroses víctimes d’algun tipus de trastorn obsessivocompulsiu, el que és conegut popularment com a TOC—. Seria fantàstic que algú mirés de solucionar-ho, tot i assumir que no és més que una aspiració banal tenint en compte el funcionament sovint caòtic d’aquesta indústria absurda que és el futbol professional.

Deixant de banda anomalies molestes, el tancament del mercat és un bon moment per parlar de com ha confegit la seva plantilla el FC Barcelona a través del seu director esportiu, Anderson de Souza, “Deco”. Es miri com es miri, el club ha aconseguit bastir un gran equip gràcies a les incorporacions fetes, sobretot les del pilota d’or Rodri i la de l’anglès Gordon. El primer ha començat a oferir el seu futbol en dosis homeopàtiques per qüestions físiques, però ningú no dubta que en uns mesos serà un dels pilars sobre els quals se sustentarà el joc blaugrana. Pel que fa a l’extrem de Merseyside, les seves primeres aparicions a la competició oficial estan permetent dipositar grans expectatives en el seu rendiment a llarg termini.

Si vols saber-ne més

 

   

La maquinària dels fitxatges: comença la festa a Can Barça

Més difícil de preveure resulta el paper futur d’Adeyemi, que de moment sembla força despistat en el seu nou equip. A darrera hora va aparèixer la figura de Gabriel Jesus, davanter paulista procedent de l’Arsenal i amb experiència al Manchester City de Guardiola que arriba com a 9 de saldo, sense que ningú n’esperi gaire cosa més que les substitucions que li pertoquin. Qui ha tornat al club és el lateral João Cancelo, que és el tercer cop que fitxa per l’entitat blaugrana, un fet força insòlit. Altres incorporacions menys rellevants han estat les del porter suplent Dominik Livakovic (amb passat al Girona) i la del jove davanter Jesse Bisiwu. Si el primer arriba a Can Barça per continuar el paper que fins ara feia el polonès Szczesny, el segon haurà de viure a cavall del primer i segon equip.

Però tan important com les entrades, han estat les sortides, perquè els seguidors blaugrana han aconseguit perdre de vista al discutit ariet Ferran Torres, comprat pel PSG, i també al defensa Araujo, l’home dels errors majúsculs en els moments més inoportuns, que se’n va cedit al Liverpool FC. Una altra sortida ha estat la del polèmic porter Ter Stegen, que s’ha incorporat en règim de cessió a l’AFC Ajax dirigit per Michel. El buit salarial deixat per aquests jugadors, juntament amb el de Lewandowski (amb una nòmina que podia superar els 25 milions d’euros anuals), el de Rashford i les engrunes de Marc Casadó han resultat clau per poder disposar de marge dins del mal anomenat fair play financer en vista a reformar la plantilla.

Cal dir que als encerts a les altes i a les baixes és necessari sumar un altre punt a favor de Deco en les gestions, que és el de la discreció en les contractacions, perquè enguany ens ha estalviat la vergonya d’haver de contemplar youtubers, streamers, tuitaires i fauna similar anunciant els fitxatges abans que el club. Esperem que aquesta novetat es transformi en costum.

Als encerts a les altes i a les baixes és necessari sumar un altre punt a favor de Deco en les gestions, que és el de la discreció en les contractacions

Sens dubte, una de les sorpreses de la temporada ha estat l’aparició fulgurant de Xavi Espart Font, de qui esperàvem que fos un bon lateral dret, però que de cap manera podíem tenir sospites que es revelés com un element tan polivalent i amb una presència al mig del camp tan productiva. És una perla més de la generació prodigiosa del 2007, com Lamine Yamal, Pau Cubarsí i Marc Bernal. A un altre nivell, segur que els culers els faria il·lusió que el davanter egipci Hamza Abdelkarim esdevingués un 9 de futur i que el jove lateral Jordi Pesquer Barraquer pogués trepitjar la banda esquerra de l’Estadi amb certa assiduïtat. Sobre aquest darrer, cal tenir en compte que les seves possibilitats han crescut de manera significativa quan s’ha constatat la caiguda en desgràcia del tradicional ocupant d’aquella franja del camp, Alejandro Balde, que mai ha arribat a complir les expectatives que hi havia dipositades en ell.

En aquest sentit, un altre lateral esquerre que semblava que tenia opcions de consolidar-se al primer equip, Jofre Torrents, ha sortit del club aquest estiu, amb el que la banda queda encara més desatesa. Cas semblant al de Torrents és el de Tommy Marquès, que apuntava a ser un element molt valuós de cara al futur, però que aquest estiu ha estat venut al SC Braga portuguès.

Julián Álvarez... a l'hivern?

Hem deixat per al final el cas Julián Álvarez, que en les setmanes prèvies al tancament del mercat es va complicar per culpa de l’actitud dels gestors de l’Atlético de Madrid. La negativa dels madrilenys a vendre el jugador al Barça els ha fet enredar-se en un laberint on poden acabar essent els principals perjudicats perquè els diners del Barça, sumats a la desaparició del salari de l’argentí del seu compte de resultats, els haguessin alleugerit la situació.

El club madrileny va tan curt d’armilla, que els ha estat impossible d’inscriure un fitxatge que tenien tancat com és el Nicolás Tagliafico per manca d’espai en el mal anomenat fair play financer. Ara ja és segur que l’argentí no fitxarà pel Barça durant el mercat d’estiu, però segons algunes fonts s’ha obert una escletxa perquè ho faci en la següent finestra, la d’hivern. Encara que la seva participació en el Campionat del Món celebrat recentment a Amèrica hagi estat força discreta, resultaria un complement molt interessant per a l’excel·lent plantilla de què disposa el club blaugrana.