En els darrers dies, s’han fet públiques tres operacions corporatives de gran impacte que afecten alguns principals clubs esportius del món. Parlem dels canvis accionarials que es produiran de manera imminent al Liverpool FC i al FC Bayern, i també de la nova propietat que s’acaba de fer càrrec dels Lakers de Los Angeles. Sembla que el Campionat del Món de futbol ha despertat les ànsies dels inversors per la indústria de l’esport.
Mentre que el FC Bayern sembla decidit a desprendre’s d’un 5% de la societat anònima que gestiona el primer equip de futbol, l’equip de bàsquet dels Lakers ha canviat de mans fa pocs dies. Si es confirmen les notícies —sobre les quals hi ha certa ombra de dubte—, els bavaresos traspassaran el percentatge indicat a una de les principals fortunes del país, l’empresari Max Viessemann, per un import de 250 milions d’euros, valorant el club en la xifra rodona de 5.000 milions. Per la seva banda, un grup d’inversors ha abonat la xifra colossal de 12.500 milions de dòlars per quedar-se amb la propietat de la franquícia de l’NBA.
Però centrem-nos en el Liverpool FC, que és l’operació que més ens interessa. Un preàmbul breu: poca gent sap que el nom complet de la societat és The Liverpool Football Club and Athletic Grounds Limited. Més endavant explicarem els motius d’una denominació tan llarga. El cas és que a finals de la setmana passada es va saber que un grup d’inversors liderats per Jeff Bezos havia adquirit un 30% del capital dels reds per un import de 1.930 milions d’euros, amb la qual cosa atorguen una valoració mínima a l’entitat de 6.433 milions (diem mínima per l’eventual prima de control que tindria una participació majoritària).
El venedor del paquet és la societat Fenway Sports Group (FSG), que va quedar-se la totalitat del capital l’any 2010 a canvi de 300 milions de lliures, les quals en aquell moment es converuns 360 milions d’euros. No cal fer gaire càlculs matemàtics per comprovar la copiosa revaloració que ha experimentat el club de Merseyside en aquest temps. En aquella ocasió, els venedors havien estat els empresaris americans George Gillett i Tom Hicks, que en només tres anys havien dut a l’entitat a una situació força compromesa. L’altra ensenya emblemàtica propietat de FSG és l’equip de beisbol dels Red Sox de Boston, una de les franquícies llegendàries d’aquest esport i, a més, qui dona nom al fons d’inversió, perquè precisament el seu estadi és conegut com a Fenway Park (està ubicat al barri de Fenway-Kenmore).
Com hem dit, la transacció ha valorat al Liverpool FC en 6.433 milions d’euros (5.500 milions de lliures), molt per sobre del que seria una valoració convencional en el món empresarial. Si analitzem el compte de resultats del club, constatem que la seva facturació al darrer exercici tancat, el 2024/25, es va enfilar fins al 702,72 milions de lliures, generant un benefici net força esquàlid de 8,3 milions, que inclou beneficis per vendes de jugadors de 53,3 milions. Això sí, molt millor que la temporada anterior, en què la darrera línia del compte de resultats marcava un guarisme vermell de 43,3 milions. En tot cas, l’ebitda generat en l’exercici 24/25 es queda en uns 100 milions, cosa que implica que el multiplicador resultant de la transacció se’n va fins a més de 50 vegades, força impensable si es tractés d’un negoci convencional.
Existeix el consens que una part del benefici d’un club de futbol és de caràcter emocional i, per tant, no apareix a la comptabilitat, però tampoc no és sostenible un model que requereix creixement desbocat del deute
Més enllà que els gestors del club siguin capaços de millorar marges i fluxos de caixa en els anys futurs, queda clar que qui compra no espera recuperar la inversió via dividend, sinó que, o bé espera obtenir beneficis extracomptables o més aviat confia a poder vendre el club en un futur per un valor superior, una característica molt habitual en aquelles fases que coneixem com a bombolles. Com hem insistit molts cops, el futbol és un negoci tan peculiar que la majoria d’operadors del sector acaben mostrant pèrdues al bottom line dels seus resultats. Els escassos clubs que tenen beneficis acostumen a gaudir d’una rendibilitat molt baixa respecte a la facturació. Existeix el consens que una part del benefici d’un club de futbol és de caràcter emocional i, per tant, no apareix a la comptabilitat, però tampoc no és sostenible un model que requereix creixement desbocat del deute o ampliacions de capital freqüents, segons sigui el model de l’entitat.
Més enllà de Bezos
Resulta interessant analitzar qui hi ha al darrere dels compradors, el consorci 1892 Holdings, perquè a més de Bezos hi ha d’altres noms de pes. A Bezos ja se’l coneix de manera massiva per ser l’home al darrere d’Amazon, el gegant de la compra en línia, i d’AWS, una de les principals firmes del món en emmagatzematge en núvol, però hi ha un parell de cognoms no tan coneguts, com són Bhatia i Saverin.
Bhatia és un multimilionari angloindi casat amb la filla del gran magnat de l’acer Lakshmi Mittal, mentre que Saverin és el cofundador de Facebook i la persona més rica del Brasil, amb 33.200 milions de dòlars
El primer d’ells, Amid Bhatia, és un multimilionari angloindi casat amb la filla del gran magnat de l’acer Lakshmi Mittal. La seva carrera professional es va desenvolupar inicialment a la banca d’inversió, primer a Wall Street i després a la City de Londres. Més tard va fundar el fons d’inversió AyBe. El segon dels implicats és el brasiler Eduardo Luiz Saverin, cofundador de Facebook juntament amb els companys a Harvard Mark Zuckerberg, Andrew McCollum, Dustin Moskowitz i Chris Hughes. Segons la publicació especialitzada Forbes, és la persona més rica del Brasil, amb una fortuna estimada de 33.200 milions de dòlars. En l’actualitat dirigeix el fons d’inversió BCapital, amb seu a Califòrnia, que gestiona uns 12.000 milions de dòlars.
Abans hem deixat per al final l’explicació de la denominació tan llarga del Liverpool FC. Aquest nom prové del moment en què l’Everton FC (club fundat el 1878 per membres de l’església metodista de St. Domingo, també a la ciutat de Liverpool) va abandonar l’estadi d’Anfield Road, l’any 1892. El propietari del camp, soci de l’Everton, va decidir fundar un altre club i el nom que va triar va ser el d’Everton F.C. and Athletic Grounds Ltd, popularment Everton Athletic. Aquesta semblança en la denominació no va agradar gens a la Federació Anglesa, de manera que va acabar modificant el nom i quedant-se amb Liverpool FC and Athletic Grounds Ltd. Per tant, l’any oficial de la creació del club és el 1892, que és el nom del hòlding format per Bezos, Bhatia i Saverin per entrar al seu capital.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat