* Reportatge recuperat i actualitzat del tercer llibre de VIA Empresa, Quan l'empresa catalana mira al món, presentat el passat 30 d'octubre del 2025.
Apple, Google, Microsoft, Amazon i Nvidia. Aquestes eren, d’acord amb xifres aportades per Kantar i recollides a Statista, les cinc empreses amb una valoració de marca més elevada del món a setembre de 2025. Totes elles, estatunidenques. Totes elles, de base tecnològica.
No és cap sorpresa, doncs, que el tecnològic sigui un dels sectors que més mirades atreuen quan parlem d’indústries estratègiques. Ho deixen clar les dues principals potències del planeta: la Xina i els Estats Units aglomeren el 52% de la facturació mundial de l’ecosistema tecnològic, segons un informe d’Acció a partir d’Orbis, amb 14 i 6,4 bilions (dels europeus) de dòlars, respectivament.
Davant d’aquestes monstruoses xifres i de la urgència europea de recuperar la sobirania tecnològica, Catalunya es presenta com un territori a tenir en compte com a plataforma de rellançament. Amb el MWC i el 4YFN com a principals vectors d’acceleració, el Principat acumulava 24.878 empreses dels sectors tecnològic i digital a març de 2025, d’acord amb el mateix estudi d’Acció, que conjuntament van facturar prop de 40.000 milions d’euros el 2024, una xifra equivalent al 14% del PIB català. Un volum que, a més, no para de créixer: la xifra de negoci va incrementar-se un 14% respecte a 2023 i un 34% si es compara amb tres anys enrere.
Tanmateix, d’aquestes gairebé 25.000 companyies, l’informe destaca que només un 7,6% de les empreses són exportadores regulars. “Hi ha una petita part de producte, de hardware, però és molt residual; molta cosa ja ve d’Àsia”, assenyala la directora de la unitat de negoci internacional d’Acció, Cristina Serradell. “El que trobem més són empreses de programari, que ofereixen solucions digitals per a altres empreses. I algunes empreses, cada vegada més, d’implantació d’ERP o intel·ligència artificial”, defineix l’experta.
L’Amèrica Llatina, especialment Colòmbia i Mèxic, és un dels principals mercats internacionals de les tecnològiques catalanes
D’entre les que sí que comercialitzen a l’exterior, l’Amèrica Llatina es posiciona com un dels principals mercats d’accés, especialment a través de Colòmbia, ja que “no hi ha massa barreres d’entrada i hi ha molta receptivitat del producte i serveis catalans”. Mèxic és un altre país de la regió considerat “molt atractiu” per les tecnològiques del Principat, però on les dificultats d’entrada són més elevades. Per on no recomana entrar Serradell és per Europa, ja que és un mercat on “hi ha molta competència i les diferents llengües són una dificultat afegida”, a més a més de comptar amb “molta sensibilitat d’on s’emmagatzemen les dades”. En canvi, sí que assenyala l’Orient Mitjà i els països del Golf com a mercats en auge, car que “hi ha molt d’interès i inversió pública per modernitzar tots els sistemes”.
La fiabilitat com a canal d’internacionalització
Dins del conjunt d’empreses que conformen el sector tecnològic i digital català, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) conformen el gruix més important, amb més de 18.500 companyies. De totes elles, un dels exemples més representatius que demostra una aposta ferma per la internacionalització és Seidor. Fundada el 1982 pels germans Santi, Andreu i Josep Benito a Vic, aquesta consultora tecnològica compta avui amb més de 10.000 treballadors i té presència a 45 països del món. La corporació té una cartera que supera els 8.500 clients i va ser la quarta empresa que més ofertes laborals de professionals digitals va publicar durant el 2024 a Barcelona, d’acord amb el Digital Talent Overview elaborat per la Mobile World Capital Barcelona.
“Vam néixer en un moment en què les companyies començaven a adquirir infraestructures de computació, però no sabien ben bé com treure’n rèdit”, explica l’actual CEO de la companyia, Sergi Biosca. Als inicis, la companyia va anar creixent amb desenvolupaments propis i acords amb empreses com IBM, però limitada a Catalunya i altres territoris de l’Estat. El moment clau arriba el 1996, quan Seidor és escollida com a principal soci de l’alemanya SAP per expandir el seu programari de gestió per a empreses al mid-market de l’estat espanyol. D’entre les diferents companyies amb què treballava SAP arreu del món, Seidor va tenir, en paraules de Biosca, “l’encert de ser el soci més exitós”, cosa que va actuar com a “palanca que obre a principis dels 2000 el procés d’internacionalització”.
El primer destí forà de la companyia vigatana va ser Xile, on van arribar el 2005 com a principal comercialitzador de la solució de SAP per a petites i mitjanes empreses. Des d’aleshores, la firma ha anat augmentant la seva activitat arreu del globus, amb presència a tot Llatinoamèrica, els Estats Units, la Xina i diversos estats europeus i africans. “Fem a tots els països allò amb què vam ser exitosos l’any 96, sempre acompanyats per SAP”, relata Biosca.
A la cerca de mercats més amplis
L'altra gran pota dels sectors analitzats a l'informe d'Acció és el digital, una etiqueta que engloba dins seu indústries com la salut digital, el comerç digital, els videojocs o l'audiovisual. D’aquesta darrera branca n’és un clar exponent Mediapro, l’empresa fundada el 1994 per Jaume Roures, Gerard Romy i Tatxo Benet que s’ha convertit en un dels principals agents del sector del cinema i l’entreteniment espanyol. El grup ocupa actualment més de 7.000 professionals i té 50 seus repartides a 28 països de quatre continents, especialment a l’Amèrica del Nord i del Sud.
En el seu cas, la productora ja va néixer amb una clara intenció d’explorar més enllà de les fronteres espanyoles, segons relata el cofundador, president i CEO del grup fins al passat 31 de desembre, Tatxo Benet: “L'any 94, una empresa nascuda a Barcelona com Mediapro tenia molt pocs clients potencials al mercat espanyol, perquè només hi havia les televisions autonòmiques, Telecinco, Antena 3, Canal Plus i TVE”. Aquesta limitació va reforçar una idea a la ment dels impulsors: “No ens podíem quedar tancats; si volíem créixer, havíem d’anar a buscar allà on hi hagués clients, i a l’audiovisual n’hi ha a tot arreu”.
I no van trigar gaire a fer-la realitat. El 1996, dos anys després de la fundació, Mediapro obria la seva primera seu internacional, als Estats Units; l’any següent, s’inauguraria la seu de Madrid, i el 1998, les primeres oficines a Portugal i l’Argentina.
La primera pedra es troba al destí
Habitualment, les noves delegacions internacionals de Mediapro van sempre acompanyades d’un primer contracte ja firmat per començar a treballar-hi, però les vies per establir-s’hi són múltiples: A l’Argentina o a Portugal van decidir muntar l’estudi des de zero, mentre que a Xile i a Colòmbia van optar per comprar una empresa ja establerta. “Depèn de cada lloc, cada moment i cada oportunitat de negoci”, deixa clar Benet.
Aquesta és una filosofia similar a la que segueixen a Seidor a l’hora d’obrir nous mercats, on sempre tendeixen a identificar primer un soci local, a vegades com a col·laborador, i altres, adquirint-ne una participació. “Això ens permet iniciar amb una base de clients i un coneixement del mercat local”, destaca Biosca, qui apunta que sempre han estat “molt selectius” a l’hora d’escollir empreses: “Quan adquireixes sense una consciència estratègica, és difícil”. El CEO de Seidor remarca que aposten un model “de confiança i delegació en l’operació local”, que consideren clau per aconseguir una relació exitosa a llarg termini: “Cal tenir proximitat. El xilè i el xilè s’entenen, saben com funcionen entre ells”.
Seidor aposta per un model “de confiança i delegació en l’operació local”, que consideren clau per teixir relacions estables a llarg termini
Una proximitat al país de destí remarcada també per Serradell, qui des de l’experiència acumulada a Acció acompanyant empreses en el seu procés d’internacionalització té clara la importància que té: “Una de les necessitats és glocalitzar-te. Has de saber adaptar les teves necessitats al mercat, encara que siguin productes molt estandarditzats”. Aquest fet s’accentua en un sector com la tecnologia, en què sovint es comercialitzen serveis: “Vens confiança, ja que no tens un producte tangible. Per què tu i no algú del seu país? Necessites referències i casos pràctics. Si has treballat amb empreses locals i tens referències, t’obren portes; si no et coneix ningú, és molt complicat”.
Treure suc de la diversitat i l’escala
Més enllà de l’evident ampliació de mercats en els quals fer negoci, un dels punts positius de la internacionalització que destaca Biosca és l’escala que aporta a Seidor, és a dir, “la capacitat de reutilitzar i incrementar els nivells d’aliances amb els socis”. “Tenim acords amb Microsoft, Google, AWS, Salesforce, IBM… el fet de treballar la xarxa global ens permet incrementar el grau de relació i crear un cercle virtuós”, concreta el CEO de l’empresa.
En el cas de Mediapro, el coneixement és assenyalat per Benet com un dels principals beneficis de la seva presència internacional: “Si fem una cosa nova en un lloc, immediatament ho coneixen a tot arreu perquè ho puguin traslladar. Cada país és un món diferent i sorgeixen idees i formes de treballar diferents, i la transmissió entre tots és importantíssima”. Això sí, el cofundador del grup deixa clar que no es pot aplicar la mateixa recepta a tots els malalts: “En tecnologia, retardar-se és dolent, però a vegades avançar-se tampoc et dona cap avantatge. A vegades proposes coses que el mercat no està preparat per acollir. Has d'anar amb paciència i tenir una capacitat de llegir molt bé què demana el mercat”.
Benet: “En tecnologia, retardar-se és dolent, però a vegades avançar-se tampoc et dona cap avantatge”
Identificar bé les oportunitats, trobar socis locals, confiar en l’equip i compartir els aprenentatges entre delegacions. Quatre passos d’una recepta per impulsar la tecnologia catalana al món a les quals Biosca afegeix un polsim d’atreviment com a toc final: “Els catalans som gent prudent a l’hora d’avaluar inversions i riscos, i crec que tenim molts més actius i possibilitat de créixer”.