Poques coses hi ha menys noves que el cooperativisme. Les iniciatives més antigues de treball cooperatiu, de negocis propietat dels seus treballadors, tenen prop de 200 anys, talment com els primers sindicats. L'adveniment de noves cares del mode de producció capitalista –la digitalització, la plataformització, la sharing economy– també empenten, sovint, a que iniciatives socials mogudes pel benestar i no el benefici esperonin la seva creativitat. Tant és així que el model de cooperativisme de plataformes ja té les seves pròpies institucions. L'activista i acadèmic Trebor Scholz, professor a The New School, el Centre Berkman Klein de Harvard o la Mondragon Unibersitatea, és també director i fundador del Platform Cooperativism Consortium, un hub amb seu a Nova York dedicat a assistir i accelerar la fundació de noves cooperatives de plataformes arreu del món. Scholz aterra a Barcelona en el marc de la jornada Les cooperatives de plataforma poden beneficiar l'economia social de Catalunya? organitzada per un dels principals representants locals del moviment, Suara. El professor seu amb VIA Empresa a la seu de la cooperativa barcelonina per reflexionar al voltant del moviment a escala global, la cooperació entre agents socials emancipadors i el futur del cooperativisme i l'economia social en el context d'una triple crisi: econòmica, climàtica i social.
"El capitalisme de plataformes no fa la mateixa sensació que el capitalisme a l'ús". Què us estranya d'aquest model?
Quan mires els mercats de treball a internet, te'ls trobes completament desregulats. Si bé la legislació laboral s'hauria d'aplicar, d'alguna forma no s'aconsegueix imposar. Els treballadors guanyen dos o tres dòlars l'hora, clarament il·legal, però no s'ha pogut impedir. Viuen a una zona grisa on les regulacions no acaben de funcionar. En aquells sectors que anomenen sharing economy, la llei es trenca cada dia. Els ajuntaments simplement es van rendir –no tant Barcelona, però sí moltes ciutats al voltant del món–.
Trobeu que les institucions han cedit el seu rol com a regulador a aquestes plataformes?
La implantació de les plataformes a moltes ciutats del món s'ha fet mitjançant operacions altament coordinades; i moltes empreses han portat a termes estratègies d'intimidació dels reguladors. El discurs els acusa d'estar antiquats, de ser dinosaures. I els legisladors, fins i tot els crítics o escèptics amb el model, no tenien les dades de les companyies –perquè no les fan públiques– i, per tant, no sabien exactament el que hi passava. Fins i tot si haguessin volgut intervenir, no podien fer-ho d'acord amb informes que mostressin clarament les pràctiques internes.
"Les plataformes van estar a prop de deposar l'alcalde de Nova York, fins a aquest punt tenen accés a recursos; i són insidiosos"
Les empreses també han penetrat els mercats amb grans quantitats de diners. A Nova York, quan fa uns anys la ciutat va intentar limitar el nombre de VTCs a la ciutat, Uber va organitzar manifestacions, pagant persones perquè hi participessin. Fins i tot van incloure una pestanya a la seva aplicació perquè els usuaris poguessin enviar queixes directes a l'Ajuntament. Van aconseguir encendre la seva base, i això va ficar la por al cos als legisladors. Van estar a prop de deposar l'alcalde, fins a aquest punt tenen accés a recursos; i són insidiosos.
Hi ha quelcom del model de plataformes que es pugui reaprofitar?
Això és el que portem treballant en els darrers vuit anys. Un exemple: a la regió de Sao Paulo hi ha una ciutat en què l'Ajuntament s'adona que els taxistes no podien permetre's la gasolina durant la pandèmia. Llavors crea una cooperativa per agrupar-los i solucionar el problema; i comença a treballar amb una companyia de software per constituir-se com a plataforma cooperativa. La tech accepta que els treballadors es quedin el 95% dels ingressos. Aquest és el paradigma de col·laboració publicoprivada, en què la ciutat ocupa un rol principal a la cooperativa.
Aquestes iniciatives marquen el camí per Barcelona, i per ciutats de tot el món. La relació entre municipalitats i món cooperatiu és molt important. Ara, només hauria de tenir efecte durant la fase de startup; la corporació municipal hauria d'assistir en la fundació d'aquestes cooperatives, però després fer un pas al costat. Ens trobem amb diversos exemples de cooperatives que fracassen perquè els treballadors no se senten autònoms; treballen pel govern.
Podrien crear acceleradores, incubadores... Hi ha moltes maneres en què cooperatives i administracions locals poden treballar juntes. Hom podria imaginar la ciutat de Barcelona invertint en una cooperativa de plataformes però renunciar al vot. Val a dir que moltes cooperatives tradicionals estarien en contra d'això, perquè amenaça la seva total autonomia. Però mentre aquesta propietat no impliqui decisió, pot funcionar; es pot anar cap a un model de cooperatives multi-stakeholder que obrin la propietat a altres agents de la comunitat.
Trebor Scholz durant l'entrevista amb VIA Empresa a la seu de Suara | Cedida
En la vostra experiència, estan els ajuntaments disposats a invertir en iniciatives com les que proposa i després retirar-s'hi?
A Brussel·les, la ciutat ha creat una incubadora de plataformes cooperatives. Fins i tot a Barcelona, l'Ajuntament ha fet moltes declaracions en aquest sentit. Hi ha molts exemples, moltes corporacions municipals hi volen participar.
I altres nivells de l'administració?
Depèn. Als Estats Units puc dir que és quelcom que definitivament no saltarà al govern federal o als estats. El problema, crec, és que a nivells més elevats de l'administració hi ha massa disfunció. Potser això no s'aplica tant a alguns països, Alemanya per exemple, o Espanya, però per experiències com al Regne Unit, al Brasil, a Hongria, Polònia, els mateixos EUA... No ho sembla.
L'actor principal roman la corporació municipal. El municipalisme, com les ciutats poden treballar conjuntament. El mateix passa amb les cooperatives com a tal; ¿Per què no trobar iniciatives similars a tot el món i treballar conjuntament per arribar a més mercats i a més estalviar centenars de milers; potser fins i tot milions d'euros? Es podria crear quelcom espectacular. A la meva classe a la Universitat Mondragón hi ha alumnes de tot el món, i molta gent comparteix les mateixes idees. I tothom intenta crear les iniciatives des de zero, perquè pensen que ningú ha fet el que la seva cooperativa de plataformes intenta fer. En comptes de fer el més eficient, que és buscar els que ja ho han fet i intentar replicar-los. La col·laboració és molt més barata i eficient, i genera moltes més probabilitats d'èxit.
Sovint aquestes cooperatives són un món dins el món, operen per si i cap a si mateixes.
És un debat que es pot rastrejar fins a Rosa Luxemburg. La crítica clàssica a les cooperatives, però, és molt anterior a aquestes cooperatives multi-stakeholder. Es pot aplicar a les cooperatives de treballadors –a moltes, potser–. Al model de propietat oberta apareixen exemples com a petites ciutats a la muntanya italiana, on la despoblació amenaça la continuïtat dels serveis, i es constitueixen cooperatives que gestionen tota la vila representant tota la seva població.
Tenim exemples de com aquesta relació amb la comunitat podria ser diferent. Fins i tot els tenim al món digital, amb experiències com la de FairBnb, que s'està transformant en una cooperativa multi-stakeholder per incloure-hi no només els treballadors sinó també els propietaris dels immobles que es lloguen, i potencialment també els usuaris.
Com s'adapten les plataformes per aquestes iniciatives?
La tech és el que facis amb ella; si dissenyes un software que s'adapta a les necessitats dels treballadors, té una presència molt diferent que el que intenta dominar la seva activitat. Quelcom que he trobat arreu, per exemple, és un rebuig per part dels treballadors a una feat pròpia de les plataformes com són els sistemes de reputació. Perquè saben que quan hi ha avaluacions individuals s'enfronta els treballadors entre ells, mentre que si l'avaluació és conjunta –com a Up n'Go, una plataforma cooperativa de treball domèstic a Nova York– les reviews afecten el conjunt de la cooperativa. En algunes experiències d'aplicacions de treball domèstic, les treballadores rebutgen que els usuaris puguin demanar una persona en concret, per evitar patir assetjament sexual; o envien sempre dues treballadores.
"A les plataformes cooperatives, la tecnologia és una eina, no un opac cap algorítmic que fa coses que ningú entén"
Una gran diferència, doncs, és que la vida dels treballadors de plataformes és completament imprevisible. A Starbucks, un algoritme genera horaris canviants per als treballadors; prediu quan no hi ha ningú a la botiga i et fa marxar. No saben quan treballaran, quants diners guanyaran, quan podran tenir vacances, recollir els fills... Quan els treballadors tenen control de la plataforma, coneixen i tenen control sobretot el que ha de fer. La tecnologia es converteix en una eina, i no en un opac cap algorítmic que fa coses que ningú entén.
Implica això algún tipus de relació entre cooperatives de plataformes i la comunitat de programari de codi obert?
En teoria, sí. A la pràctica, les cooperatives no confien en el programari obert. Tenen por que algú altre agafi el seu software i creïn competència. Hi ha instàncies que això ha passat, per ser justos. Estan molt més oberts a fer servir llicències peer production; s'ofereixen llicències creative commons d'una aplicació concreta que només es poden dedicar a usos comercials si l'empresa és una cooperativa.
Tornant a la crítica al cooperativisme, això ajuda que les cooperatives surtin de les seves fronteres. És molt importants que aquests projectes puguin col·laborar o créixer més enllà de les ciutats on funcionen, a tot un estat, o fins i tot a escala internacional.
Penseu que un cooperativisme escalable pot ser una espurna per implementar canvis econòmics més estructurals?
Podria ser, sempre que es treballi conjuntament. Hi ha experiències que no són reproduïbles, però hi ha ecosistemes que afavoreixen transcendir l'aïllament del cooperativisme. Barcelona és perfecta per això. Sovint s'intenta amagar que les cooperatives de plataformes formen part de tot un fenomen, un moviment internacional, que pugui fins i tot amenaçar el capitalisme.
Per transcendir el model econòmic s'han de generar ecosistemes, una sort de comuns pluralistes, que han d'incloure les cooperatives, però també centres de treball sindicalitzats, el sector públic... El problema, però, és que sovint hi ha una sort de tribalisme, la idea que un model és clarament millor que l'altre. Als Estats Units hi ha qui defensa que l'únic model és el del sindicalisme tradicional, i és cert que els sindicats tenen un rol important en aquests ecosistemes, però també ho tenen les cooperatives, les empreses employee-owned, els professionals públics... Si es veu tot això com una xarxa, es pot canviar la societat.
Això demana una certa agència, esdevenir moviment
El cooperativisme ja és un moviment. Pel que fa al cooperativisme de plataformes, estem intentant impulsar-ho. Ajudaria, per als cooperativistes, saber-se part de quelcom més gran que ells mateixos. Que quan una empresa social a Indonèsia, o Uganda, o a Costa d'Ivori, parli amb el seu alcalde, o amb un possible inversor, no la vegin només com un projecte individual, sinó que els ofereixin fons perquè la seva iniciativa ja funciona a Barcelona, o a Nova York. Per això aquest moviment és crucial.
"Per transcendir el model econòmic s'han de generar ecosistemes, una sort de comuns pluralistes"
El consorci de plataformes cooperatives, que funciona a Nova York, té socis a Indonèsia, a Alemanya, Mondragón, al Regne Unit, a Hong Kong... S'està construint en definitiva un sentit de xarxa, de connectivitat.
Pot trobar el cooperativisme de plataformes connexions amb el sindicalisme social i les noves organitzacions del treball?
Hi ha una llarga història de relacions entre els sindicats i les cooperatives, i això es trasllada al treball en plataforma. Hi ha exemples preciosos. Als Estats Units, al sector de les cures, hi ha una plataforma que treballa amb infermeres que ofereixen els seus serveis als hospitals per a serveis de cures. La plataforma és una cooperativa organitzada pel sindicat del sector de la salut, i té unes 2.000 treballadores registrades.
També hi ha experiències on la col·laboració entre cooperatives i sindicats ha servit per fer pressió. A l'Índia hi ha l'experiència de la federació SEWA, que representa un milió de dones treballadores per compte propi, entre les que compten unes 300.000 que formen part d'una xarxa de 115 cooperatives. Si s'han de fer actuacions contra un empresari que no ofereix a les seves treballadores les condicions necessàries, el sindicat pot amenaçar de fundar una nova cooperativa a la xarxa i competir amb la companyia. I els exemples són infinits: cooperatives oferint formació a sindicats, aportació de beneficis socials...
Per tot això cal una gran base sindical, quelcom no gaire present a Espanya
Tot i això, aquí a Barcelona hi ha grans exemples! RidersxDerechos es va afegir a la Intersindical Alternativa de Catalunya, i van implementar un procés vaguístic contra Deliveroo.
"La idea és la coordinació global; cooperatives treballant juntes globalment"
Cap d'aquests processos és perfecte. Quan la gent visita Mondragón, es queda decebuda, perquè no és el paradís. Hi ha un munt de contradiccions. Però és la cooperativa més gran del planeta, amb 81.000 persones. Com no ha de ser una vida millor?
Quines projeccions fa en aquest camp per al futur pròxim?
Hi ha molts experiments a fer, especialment en el món tecnològic. La tecnologia blockchain, les DAOs, poden canviar la forma –és un gran potser– que es governen les cooperatives, o facilitar l'intercanvi de dades... Ens trobem en una triple crisi: econòmica, climàtica i de salut. Aquí és on les cooperatives històricament han prosperat. Les cooperatives es funden per cobrir les necessitats dels seus membres, és una forma de negoci ideal per als temps de crisi. És molt més difícil que acabin en fallida que altres tipus d'empreses.
A Barcelona hi ha Wifinet, que porta internet a indrets on les grans telefòniques no tenen intenció d'arribar; o Som Mobilitat que ofereixen vehicles elèctrics a zones rurals de Catalunya. L'esperança, o la projecció, és que aquests models treballin junts, facin franquícies dels seus negocis fora de les seves ubicacions originals. Recentment, parlava amb uns taxistes de Ciutat del Cap que m'explicaven la dificultat de dissenyar una pàgina web, o un logo per a la seva cooperativa. Si hi ha una gran cooperativa que ja funciona a un altre indret que ofereix un pla de negoci, una infraestructura... És una altra història. També complicada, però molt més efectiva. La idea, doncs, és la coordinació global; cooperatives treballant juntes globalment.