Amb el pas dels anys, l'enfocament financer passa de l'acumulació a la preservació del capital i la generació de rendes complementàries. Quan som grans, la decisió d'escollir entre dipòsits bancaris i fons d'inversió ja no es basa en l'horitzó a llarg termini, sinó en l'equilibri entre seguretat, liquiditat i necessitat de protegir el nostre capital, especialment en el context econòmic actual.
Davant les opcions disponibles, la resposta sobre què és millor no és única, ja que depèn del capital disponible, el perfil de risc individual i l'objectiu d'aquest estalvi específic.
Dipòsits bancaris
El dipòsit bancari és l'instrument tradicionalment preferit pels estalviadors sènior per la seva simplicitat i seguretat. Els dipòsits ofereixen una rendibilitat assegurada i un risc mínim. A Espanya, estan protegits pel Fons de Garantia de Dipòsits fins a 100.000 euros per titular i entitat, garantint la recuperació dels diners fins i tot en cas de fallida.
Són ideals per disposar de liquiditat per a despeses previstes a curt o mitjà termini, de manera que l'inversor sap exactament quan podrà recuperar els diners. I, a més, després d'anys de tipus baixos, la pujada dels tipus d'interès en el moment actual ha fet que els dipòsits tornin a oferir remuneracions interessants, sent una opció viable per obtenir ingressos passius sense risc.
No obstant això, malgrat la pujada de tipus, la rendibilitat dels dipòsits sol ser insuficient per batre la inflació a llarg termini. Això vol dir que, en termes reals (poder adquisitiu), el capital es devalua lentament. També hem de tenir en compte que cancel·lar un dipòsit abans del seu venciment sol comportar-ne una penalització, limitant la liquiditat immediata del capital invertit.
Fons d'inversió
D'altra banda, els fons d'inversió permeten participar en els mercats financers, oferint una rendibilitat potencialment més gran que els dipòsits, tot i que assumint un risc superior. A través de la diversificació en diferents actius, els fons tenen el potencial d'oferir rendiments que sí que superin la inflació, protegint el poder adquisitiu del capital a llarg termini.
Els estalviadors amb capital significatiu que no necessitin retirar tots els diners a curt termini poden optar per fons de renda fixa prudents o fons mixts conservadors que generin rendiments superiors als dipòsits. Un inversor sènior pot triar fons amb alta exposició a la renda fixa, O fins i tot fons garantits (encara que la rendibilitat és menor).
Però si l'inversor necessita els diners en un període curt (2-3 anys) i el mercat cau, no tindrà temps per recuperar les pèrdues. A més, els fons comporten comissions de gestió i dipositaria que han de ser examinades, ja que poden minvar significativament la rendibilitat neta.
En qualsevol cas, són productes més complexos d'entendre, cosa que requereix un bon assessorament financer per assegurar que el fons s'alinea amb el nostre perfil de risc.
Donat el moment actual, en què els tipus d'interès són atractius, el més prudent és una estratègia mixta: una part del capital (la que cal retirar en els pròxims 3-5 anys) hauria d'anar a dipòsits bancaris per assegurar la liquiditat i el capital. La resta del capital, destinat a durar 10 anys o més, es pot diversificar a fons d'inversió de perfil conservador (amb alta presència de renda fixa de qualitat o gestió prudent) per lluitar contra la pèrdua de poder adquisitiu que genera la inflació. Abans de decidir-nos, però, hem d'assegurar-nos que coneixem les característiques del producte contractat i el seu funcionament per evitar sorpreses desagradables.