Els economistes recolzen una major autonomia energètica de Catalunya amb energies renovables, però alhora aposten per allargar la vida útil de les centrals nuclears, d’acord amb els resultats de l’Enquesta de Situació Econòmica – Primavera 2025, realitzada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya i presentada aquest divendres.
L’apagada massiva del 28 d’abril, que va deixar sense electricitat tota la península Ibèrica, ha rellançat el debat sobre el model energètic adequat. A l’espera de conèixer l’informe final de les causes de l’apagada, tres de cada quatre enquestats i enquestades (75,8%) opinen que la prioritat per a Catalunya ha de ser una major autonomia energètica mitjançant les renovables. El 45,6% recolza la via nuclear, mentre que el 27,7% creu que caldria fomentar la importació d’energia elèctrica de França.
El 75,8% dels enquestats opinen que la prioritat per a Catalunya ha de ser una major autonomia energètica mitjançant les renovables
Pel que fa al futur de les centrals nuclears catalanes, el 60,4% és partidari d’allargar-ne la vida útil més enllà del calendari de tancament previst a partir de 2027. El 32,1% prefereix respectar les dates establertes i el 7,4% no s’ha pronunciat.
L’enquesta mostra que l’economia catalana es troba en una situació positiva, però amb una tendència progressiva a la desacceleració. El 45,1% dels col·legiats i col·legiades afirma que la situació és similar a la de fa un any, gairebé tres punts més que a l’enquesta anterior. No obstant això, la percepció de millora baixa 8,2 punts fins al 35,7% respecte de l’hivern. D’altra banda, el percentatge de persones que detecta un deteriorament respecte a la primavera de 2024 augmenta fins al 18,7%.
El dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat és, un cop més, la principal preocupació dels i les economistes (43,4%), una mica més d’un punt que en l’anterior enquesta. La dificultat per accedir a un habitatge manté el 37,4% del sondeig passat, però escala fins a la segona posició. La baixa productivitat se situa en tercer lloc amb un 32,4%, seguida de la manca de reformes estructurals (31,6%). El dèficit en infraestructures i comunicacions, en cinquè lloc, mostra una de les davallades més pronunciades: del 36,4% al 30,5%.
En contrast, la preocupació per la situació política augmenta del 18,3% a l’hivern al 23,6% a la primavera. D’altra banda, l’impacte de les mesures aranzelàries imposades per l’Administració nord-americana preocupa un 17,6%.
En el context internacional, s’ha demanat als col·legiats identificar els principals punts forts de l’economia catalana per afrontar aquesta nova conjuntura. Cinc de cada deu economistes (52,2%) destaquen la capacitat d’atracció d’inversió estrangera i de talent internacional com a eix tractor; el 38,2% assenyala el sector turístic; el 34,3% apunta la capacitat exportadora; i el 33,8% es decanta pel capital humà qualificat.
A les portes de l’estiu, els col·legiats i col·legiades s’han pronunciat sobre l’increment de la taxa turística, que preveu duplicar el seu valor. La mesura havia d’entrar en vigor al maig com a decret llei, però ha estat ajornada almenys sis mesos en decidir el Govern tramitar-la com a projecte de llei. Un 34,6% dels enquestats i enquestades està d’acord amb la proposta d’augmentar l’impost, però considera que la seva aplicació hauria de ser flexible i tenir en compte les diferències territorials. Un 22,8% hi dona suport, però creu que s’hauria d’haver aplicat al maig. D’altra banda, un 26,1% rebutja la mesura i un 11,0% considera encertat endarrerir-la fins a l’octubre.