Educació i formació: més enllà de PISA

Un bon resum de com està el país ha vingut escenificat pel que ha succeït enguany: no s’han pogut conèixer els resultats PISA a causa de la incompetència institucional. No ho podem qualificar d’escàndol perquè, lamentablement, ja gairebé res ens escandalitza. I això és el més preocupant: el conformisme fatalista —no hi ha res a fer!— que ha envaït la societat catalana. És una de les característiques dels països subdesenvolupats amb mala governança.

Però no només és PISA el que ens ha de preocupar. Hi ha altres temes relacionats amb el món de la formació. Voldria fer-ne un repàs aprofitant que ja res ens escandalitza. I veurem algunes xifres que se’ns amaguen. Per exemple, el desmesurat i descontrolat increment de població que Catalunya ha patit, té el seu reflex, lògicament negatiu, en el sistema educatiu. Guaitin, si no.

Ja es veu que la situació no és normal, ni molt menys pròxima a la mitjana de la Unió Europea (UE).

Ara mirem l’evolució dels resultats de les proves PISA en la seva darrera edició (2022) comparada amb l’any 2015 (malauradament, com tots sabem, les del 2026 no existeixen; ep! I sense que hagi dimitit ningú).

L’any 2015 estàvem per sobre la mitjana de les altres regions de la UE (lògic ja que hi ha regions molt menys desenvolupades que Catalunya) en les tres grans àrees d’avaluació, i el 2022 vam passar a estar-ne per sota. On estem ara, el 2026 que desconeixem? Deixem-ho per a les suposicions.

Passem, ara, als nivells superiors. Comencem per la universitat. Pel que fa als estudiants que acaben els estudis superiors, Catalunya, amb un 56,50% està entre els països capdavanters i supera el 45% que la UE s’ha fixat en l’Objectiu marc estratègic per a la cooperació europea en l’àmbit de l’educació i la formació (2021-2030).

Aquesta nota optimista, però, ens fa arronsar el nas. Molt bé, però quines coses estan estudiant els nostres joves i de quin nivell? Aquí la cosa es torça: del 34% que suposava el percentatge d'estudiants superiors d'enginyeria, arquitectura i ciències l'any 2002 hem passat al 25% que establia el registre l'any 2020. Per situar, la mitjana europea és del 35%. O sigui, que hem anat a pitjor. L’any 2000 estàvem una mica per sota de la mitjana europea, i ara hi estem uns deu punts percentuals. Si en el futur la tecnologia ha de tenir un pes important en l’economia i en la vida laboral quotidiana, quin futur ens espera?

Per no ser massa realistes amb les dades dolentes, mirem d’acabar l’anàlisi de manera una mica optimista. La formació professional, que ha millorat en tots els sentits. Tres gràfiques que ens donen una mica d’aire.

Les raons són que, d’ençà del 2008, s’ha fet un esforç especial per crear places per estudiants d’FP. I tot això combinat amb la formació dual. Ha estat un èxit. Però és que només calia copiar el feien a la UE. Per què no ho apliquem a les altres àrees? Aquest és la gran incògnita.

El resum no podem ser massa optimistes de cara al futur. Sobretot perquè estem en un àmbit en què les malformacions duren de per vida. I el mal sistema educatiu actual el pagarem en els anys a venir. Fer les coses malament no pot sortir de franc. Seria injust! Si ens preocupa el món que deixarem als nostres descendents, arremanguem-nos per millorar-lo.

Nota: la pràctica totalitat de les dades utilitzades provenen de l'Anuari 2024. L’estat de l’educació a Catalunya (Fundació Bofill) i d’elaboració pròpia dels autors de l’Informe Fènix.