La urgència d'un govern

Patronals i sindicats demanen responsabilitat i pactes a les formacions polítiques després de la repetició electoral

El president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, vota durant les eleccions del 10 N | ACN El president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, vota durant les eleccions del 10 N | ACN

Les eleccions del 10 de novembre han repartit encara més el poder. Si les principals forces polítiques van tenir tantes dificultats per pactar que no ho van aconseguir, l'escenari després dels resultats d'aquests segons comicis és encara més fragmentat. Les eleccions no han resolt la incertesa dels últims mesos, sinó que n'han afegit més. Però l'economia no s'ha sorprès. La borsa ha obert aquest dilluns amb lleus descensos (del 0,47%) i els agents econòmics s'ha despertat demanant responsabilitat i pactes, tot i que ja estaven preparats per una fragmentació similar a la què havien deixat els anteriors comicis. La Cambra de Comerç de Barcelona, la Cecot, Foment del Treball, Pimec, la CEOECCOO i UGT demanen formar un Govern estable de forma urgent.

Responsabilitat és la paraula que més repeteixen els agents econòmics el dia posterior de les eleccions. "Cal responsabilitat per part dels dirigents polítics, que també vol dir parlar als ciutadans des de la veritat, sense enganys, fent pedagogia i sent constructius que és del que han estat mancats la major part dels debats electorals que hem patit", indica Cecot. Pimec, per la seva banda, "demana responsabilitat i agilitat a tots els partits perquè es constitueixi un govern estable". La patronal de les petites i mitjanes empreses posa especial èmfasi en el "moment d’alentiment de l’economia" en què ens trobem i en la necessitat de conformar un govern "que faci reformes quan abans i que transmeti confiança als ciutadans, a les empreses i als inversors". 

Foment del Treball ha demanat "responsabilitat i compromís". La primera l'han atribuïda al "partit més votat", per a que "cerqui les aliances que permetin formar un Govern de l’Estat estable i moderat per impulsar també reformes concertades entre l’Executiu i els agents econòmics i socials per afavorir la competitivitat empresarial i el creixement econòmic". Amb un comunicat, destaca que els principals indicadors econòmics a l'Estat s'han mantingut positius tot i la situació de desacceleració a Europa gràcies a empresaris i treballadors, que "han estat capaços de prendre mesures per assegurar la continuïtat dels projectes empresarials".

Els agents econòmics demanen responsabilitat i pactes, tot i que ja estaven preparats per una fragmentació similar a la què havien deixat els anteriors comicis

El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha dit que "ha arribat el moment de les grans responsabilitats". Ha instat les forces polítiques a arribar a acords que permetin formar un govern d'aquí un mes. La patronal espanyola apunta que "en altres països europeus hi ha transversalitat i, probablement, aquí també s'haurà de donar" una situació semblant. Garamendi ha demanat als polítics que "es deixin de demagògia" i que "a Espanya s'ha produït un fracàs col·lectiu, de la política".

L'única solució que hi veuen els dos sindicats majoritaris, CCOO i UGT, és una coalició d'esquerres. "Un acord entre PP i PSOE seria nefast per a la gent treballadora, per les retallades de drets socials i laborals que suposaria, i per a Catalunya", diu Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya, en declaracions a VIA Empresa. Considera que "no es poden donar terceres oportunitats" i que la situació ara més tensa que a l'abril no pot afectar la formació d'un govern progressista. La primera responsabilitat, segons el secretari general de la UGT, la té Pedro Sánchez, "que és qui ha guanyat les eleccions i qui no va voler tornar a intentar formar govern després de les passades eleccions". La responsabilitat passa per Unidas-Podemos a l'hora de crear un executiu d'esquerres, però també per l'independentisme, per "si decideix bloquejar o no".    

Per a CCOO, "la repetició electoral ha reiterat la necessitat d’un acord d’esquerres i plurinacional". El sindicat destaca que a Catalunya l’esquerra guanya amb escreix, fet que "obliga els partits de signe progressista a trobar un marc de negociació que trenqui el bloqueig institucional i polític que es viu a Catalunya des de fa massa anys".     

Conseqüències econòmiques

El president de la Cecot, Antoni Abad, assegura que “des del nostre punt de vista, la ciutadania demana política en majúscules que es tradueix en capacitat de dialogar, negociar i acordar per resoldre problemes, i tenim una llarga llista de reformes estructurals al país que cal resoldre i, en especial, la situació a Catalunya que ja es va veient com afecta de manera directa a la política estatal”. La patronal de Terrassa creu que és "inviable i insostenible que a data d’avui, tant el Govern de la Generalitat com el Govern d’Espanya gestionin amb pressupostos prorrogats i, més preocupant encara, és el fet que comenci a esdevenir una normalitat".

També ha parlat de pressupostos Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, que defensa un govern que uneixi a PSOE, Unidas-Podemos, Junts per Catalunya i ERC. A través d'un tuit quan l'escrutini s'havia completat en un 95%, ha escrit que és el moment de "fer política en majúscules" i que és necessari que es pactin uns nous pressupostos.   

 

Pimec també posa el focus sobre els efectes econòmics de la incertesa política. "Més mesos d’incerteses, inseguretat i ingovernabilitat podrien tenir conseqüències negatives per a l’economia i la societat". El govern que es constitueixi, segons la patronal, "ha de tenir en compte les necessitats de les pimes i del col·lectiu de treballadors autònoms i potenciar mesures econòmiques i empresarials en matèria fiscal, laboral, de política energètica, contractació pública, morositat, emprenedoria, segona oportunitat, igualtat, sostenibilitat, entre altres qüestions".

Salvador Navarro (CEV): "Demanem responsabilitat per a articular un Govern capaç de superar la paràlisi i encarar les reformes pendents”

Des del País Valencià, la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) opina que desbloquejar la situació i formar govern "exigirà un major grau de responsabilitat per part de tots els partits polítics perquè l'actual paràlisi en la qual està instal·lada el país no pot allargar-se en el temps. L'economia necessita estabilitat, previsibilitat, moderació i major rapidesa en la presa de decisions". La patronal valenciana considera que "és imprescindible començar a negociar anteposant els interessos generals als partidistes, amb visió a llarg termini i sense perdre de vista l'escenari d'alentiment del creixement econòmic".

En opinió del president de la CEV, Salvador Navarro, “la Comunitat Valenciana segueix pendent d'un canvi del model de finançament que no pot demorar-se més. Necessitem que s'aproven uns pressupostos i unes inversions concordes amb el pes del nostre territori. Necessitem una estratègia efectiva d'atracció i retenció d'inversions. Res d'això serà possible sense un govern estable, per això demanem responsabilitat per a articular un Govern capaç de superar la paràlisi i encarar les reformes pendents”.

Més info: El debat electoral que no dóna vots: impostos, energia i pimes

Què diuen els analistes?

Els analistes financers tenen opinions diverses sobre quina és la coalició més viable. Els de Barclays consideren que la situació més probable és un pacte entre el PSOE -que encapçalaria el govern-, Unidas-Podemos i Más País, que necessitarien el suport dels partits independentistes. Tot i així, apunten que la incertesa és molt alta i que no s'ha de descartar cap escenari, fins i tot unes terceres eleccions. 

Més info: Errejón vol treballar menys

Per la seva part, els analistes d'Unicredit veuen que els resultats forçaran PSOE i PP a plantejar una "gran coalició" per desbloquejar la situació, un anàlisi amb qui coincideixen els de Berenberg, tot i que indiquen que ambdues parts ho han descartat. Finalment, ING creu que hi haurà un govern dirigit pel PSOE, tot i que les eleccions augmenten la pressió.

L'extrema dreta

"No taparem el desastre de l'extrema dreta, però hi continua havent una majoria d'esquerres", ha dit Camil Ros en referència a l'ascens exponencial de Vox. A les passades eleccions, ha afegit, "el discurs més dur va ser el de Ciutadans" i això li va servir per guanyar 25 diputats; "ara, l'ha fet Vox" i n'ha sumat 33. La caiguda de Cs, segons Ros, significa que "l'espai de centre-dreta ha desaparegut; ara hi ha la dreta i l'extrema dreta". Els sindicats majoritaris són els únics que s'han pronunciat sobre el partit d'extrema dreta. 

CCOO "alerta d’aquest resultat i destaca que no hi pot haver una normalització democràtica de la participació de la xenofòbia, l’homofòbia, el masclisme i el neofeixisme. Tampoc de la utilització del sentiment anticatalà". En aquest sentit, ha fet una crida a "no blanquejar el feixisme i a combatre’l". 

"No taparem el desastre de l'extrema dreta, però hi continua havent una majoria d'esquerres", diu Camil Ros en referència a l'ascens exponencial de Vox

Un error tornar a votar

Al setembre ja eren diverses les veus econòmiques que criticaven la manca d'acord i la repetició de les eleccions sis mesos després de les del 28-A. Les patronals catalanes es mostraven llavors "preocupades" per "la incapacitat de les forces polítiques d’arribar a acords des de la diversitat, que és el que l’empresariat esperem de la política". 

Més info: Foment, Pimec i Cecot lamenten la repetició d'eleccions espanyoles

La Cecot ho recorda ara: "Seguim sense entendre que ens hagin fet perdre el temps responent dues vegades seguides la mateixa consulta, en un marge de temps tan curt com el que ha transcorregut des de les darreres eleccions". La patronal de Terrassa lamenta que els ciutadans hagin hagut de tornar a les urnes. “La repetició electoral és conseqüència de la falta de cultura de negociació política a Espanya, la complexitat social es governa amb acords i coalicions però per això els lideratges han de canviar”, insisteix Abad.  

Davant una situació que encara posa "més difícil la governabilitat", Pimec ha rebutjat un escenari de terceres eleccions: "L’entitat entén que el país no es pot plantejar unes terceres eleccions i per això apel·la als partits amb representació parlamentària a buscar fórmules de diàleg i compromís que donin estabilitat per governar". 

Desafecció de la ciutadania amb la política

La participació als comicis de diumenge ha caigut quasi sis punts. El 75,75% de l'electorat que va votar a l'abril; el 10-N, ho ha fet un 69,96%, tot i que encara s'està a l'espera d'afegir els vots dels residents a l'estranger. Les Illes Balears, Castella-La Manxa i Extremadura han estat les comunitats autònomes en què més descens de la participació s'ha registrat. Madrid i Catalunya han estat les zones on més part del cens ha votat. De moment, el percentatge no arriba al 70%, i això només ha passat tres vegades des del 1975: a les eleccions del 1979, les del 1989 i les del 2016 -que van fer president Mariano Rajoy-. 

Els sindicats són els únics que destaquen la davallada de la participació i el reforçament de l'extrema dreta

Camil Ros atribueix el descens de la participació a la "desmotivació" de part de la ciutadania: "És frustrant anar a votar per aturar l'extrema dreta i veure que els polítics no responen; ara, aquests no han tornat a votar". Tot i així, ha destacat que la participació en els comicis del 28-A van ser inusualment alts per "les ganes de votar que hi havia especialment a Catalunya i per posar fre al trifachito". 

A través d'un comunicat, CCOO ha expressat que "el resultat ha mostrat la desafecció de la ciutadania amb la política pel bloqueig institucional i polític que es pateix des de fa massa temps i això s’ha traduït en menys participació i en el reforçament de l’extrema dreta com a tercera força política a costa de la caiguda lliure de Ciutadans". 

Un escenari més fragmentat

Els resultats de les eleccions del 10-N han deixat un escenari més fragmentat que el que hi hagué després del 28-A. L'ascens de l'extrema dreta de Vox i la patacada d'Albert Rivera amb Ciutadans -que ha provocat la dimissió del president del partit- han estat els protagonistes. Entre els possibles acords, ni dretes ni esquerres sumen els diputats necessaris per assolir la majoria absoluta. La victòria del PSOE amb 120 escons, tres menys que els que va obtenir a les últimes, i l'augment acusat del suport al PP -que ha passat dels 66 als 88 diputats- redueixen la distància entre primera i segona força. 

L'èxit del discurs d'extrema dreta de Vox l'ha situat com a tercer partit més votat (amb 53 escons, més del doble que els que tenien fins ara), per davant de Unidas-Podemos i, sobretot, de Ciutadans. Els de Pablo Iglesias han perdut set representants al Congrés dels Diputats (de 42 a 35) i la formació taronja s'enfonsa dels 57 seients que tenia després del 28-A als 10 actuals, perdent gran part de la capacitat de negociació i decisió. Fins i tot ERC ha superat Cs en nombre d'escons (13), tot i que no ha estat així en vots (els independentistes n'han obtingut gairebé 870.000 i els de Rivera, 1,6 milions.      

Les negociacions entre partits començaran aquesta setmana sense cap pacte clar sobre la taula i amb la incertesa de si es repetirà la situació viscuda durant l'estiu. Entre abril i setembre, els partits no van ser capaços d'arribar a un consens per sumar majoria i formar Govern. Ara, la pressió ha crescut però els resultats no han millorat el panorama.  

Més informació
10-N: El 'Financial Times' avisa, l’empresariat català demana pas
Les propostes econòmiques dels partits polítics pel 10-N
Reunions empresarials pel diàleg polític: "El món no para..."
Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit