Elvira Lindo i la taca dels PISA: “S’ha democratitzat la ignorància”

Qui més qui menys ha sentit a parlar de Manolito Gafotas, el nen de Carabanchel que, amb la seva mirada sobre el món adult, ha fet d’Elvira Lindo (Cadis, 1962) una escriptora reconeguda per diverses generacions de lectors. Però a l’Auditori de Cornellà, el personatge amb prou feines ocupa unes línies en la presentació de l’autora. El passat divendres, 23 d'octubre, Lindo va mantenir una conversa amb Judit Carrera, directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), la qual va anar per altres viaranys: educació, lectura, pantalles i la capacitat de la cultura per transformar la societat. La trobada, emmarcada en el Cornellà Creació Fòrum (CCF) –que enguany dedica una finestra als Diàlegs amb la cultura–, va servir per posar contra les cordes un model educatiu que sembla trontollar: “Espanya no té una visió cultural i educativa generosa, sinó un model supeditat a qui mana a cada moment, i això és quelcom perillós”, sentenciava l’escriptora.

“Lamento començar tant a saco, però estem arribant a un moment crític en què cal actuar”, va avisar Lindo. Amb la taca dels resultats de l'Informe PISA com a exemple, la diagnosi de l’autora va ser inapel·lable: “S’ha democratitzat la ignorància”. Aquesta regressió resulta especialment paradoxal si es mira enrere. “En èpoques d’analfabetisme elevat, el país intentava oferir una cultura popular, per a tots els públics”. L’autora va citar iniciatives com el grup de teatre La Barraca de Lorca o la divulgació del Segle d'Or com a eixos d'harmonització social. Avui, en canvi, "aprendre robòtica amb tres anys és absurd”, va subratllar l’escriptora, abans de recordar que els infants “pateixen una pressió persistent a les aules per brillar en mil disciplines”, mentre que la capacitat de concentració en els textos llargs comença a esquerdar-se: “Em trobo amb més dificultats de lectura ara que fa vint anys”.

Lindo: "Aprendre robòtica amb tres anys és absurd”

Des de la responsabilitat al capdavant del CCCB, Carrera va coincidir amb les afirmacions de Lindo i va reconèixer que precisament una de les seves primeres decisions com a directora va ser crear un departament d'educació per impulsar el pensament crític i estimular les arts des de la base. La directiva sosté que la cultura “no és un mer entreteniment o un valor artístic aïllat”, sinó el substrat bàsic per garantir la llibertat d'expressió, la igualtat d'accés, el pluralisme i la convivència entre diferents.

“Però ara a les escoles hi ha por”, rebatia Lindo. “Els docents eviten certs temes per no ficar-se en embolics”, va afegir. Aquesta desconnexió es trasllada a una escena viscuda per Lindo en primera persona un diumenge al migdia en un restaurant madrileny: “Vaig veure una família de quatre membres i ningú no aixecava els ulls de la pantalla. Hi ha vegades que m’agradaria que l’Ajuntament m’anomenés deessa del mes per…”, pensava Lindo. “Per tancar el wifi”, ironitzava Carrera.

Del Raval a Trump en banyador a Gaza

Judit Carrera, directora del CCCB, al Cornellà Creació Fòrum 2026 | Cedida

Ambdues ponents també van constatar com el fet d'haver "aparcat" el record de l’època franquista per tal de "no obrir velles ferides" ha deixat el terreny adobat perquè discursos obertament "racistes o masclistes surtin de l'armari”. Lindo va avisar de l'emergència de joves que se senten “amenaçats pel feminisme” o que troben la valentia en posicions feixistes en barris populars com el Raval –en què, segons Carrera la població d'origen estranger ha passat del 2% als anys noranta al 65% actual–. En aquest àmbit, Carrera va destacar la feina que impulsa el CCCB amb la comunitat filipina –”la més nombrosa del barri”– per refer els vincles històrics amb Manila des de la fi del domini colonial al segle XIX i crear referents simbolicoculturals que n’afavoreixin la convivència.

A aquest debat social s'hi sumen les contradiccions al voltant de la intel·ligència artificial. Carrera va posar el dit a la nafra en aquelles institucions o ciutadans que separen minuciosament la brossa a casa per consciència ecològica i, un segon després, generen reels de felicitació de Nadal amb IA. Per la seva banda, Lindo va reconèixer que li genera certa molèstia que les administracions encarreguin cartells generats per IA en lloc de contractar dissenyadors o il·lustradors locals, o que s'acceptin imatges de guerres en què “els nens semblen de postal i Donald Trump apareix en banyador a la platja de Gaza”. “Per què no compten amb els dissenyadors? Si total, els pagaran una misèria”, va reblar.

Carrera: “Una entitat pública no pot validar una xarxa que ha rebutjat signar el marc legal contra la pedofília”

En aquesta línia, Carrera va confessar per què es troba en “tensió permanent” amb el seu equip digital quan aquest demana obrir un compte del CCCB a TikTok: “Una entitat pública no pot validar una xarxa que ha rebutjat signar el marc legal contra la pedofília”. Tot plegat es va estendre a la professió del periodisme i del consum cultural massiu. Lindo va denunciar la febre de la gratuïtat i dels músics que actuen en sales petites per afavorir "els macroconcerts", així com la crisi de la premsa local que "priva" la ciutadania del contacte amb la realitat. L'escriptora va lamentar "la dictadura del clic" imposada pels mitjans: “Abans es podia titular un article com es volia, ara l'algoritme de la IA et demana que introdueixis paraules xocants i grogues perquè la gent entri”. 

Les noves generacions i la presencialitat amb les arts

Lindo i Carrera, protagonistes d'un 'face to face' a l'Auditori de Cornellà | Cedida

Tanmateix, les ponents es van negar a caure en un pessimisme absolut respecte a les noves generacions. Malgrat la pressió del famós scroll infinit i l'addicció a les xarxes, “els joves continuen omplint teatres, cinemes i concerts, i les editorials barcelonines confirmen la presència d'un nucli fort de lectors joves”, van destacar. Per Carrera, el contacte presencial amb les arts és urgent. Preguntada per com es poden pal·liar els problemes creixents de salut mental entre els més joves, la directora del CCCB va asseverar que hi ha "nombroses iniciatives a museus barcelonins i europeus que demostren que la pràctica cultural és una eina molt eficaç per revertir aquestes situacions”.

Enmig d'aquesta crisi de valors, Lindo va reivindicar recuperar la bona educació i els modals tradicionals de consideració cap a la gent gran com un acte de resistència enfront del “cinisme”. Una dignitat quotidiana que passa per exigir que l'escola pública ensenyi les matèries essencials: "Llegir, escriure i matemàtiques, és ben simple", van concloure les ponents. Tota una declaració d'intencions per recordar que la cultura no s'ha d'entendre com un luxe ni un passatemps, sinó com una eina capaç de salvar la societat.