Enlairar l'aeroport

A la capital li cal una nova frontera que faci de desguàs a una pressió insostenible, i no n’hi ha prou amb una plaça d’Europa ja finita

Un avió aterra a la primera pista de l'aeroport del Prat | iStock
Un avió aterra a la primera pista de l'aeroport del Prat | iStock
Manel Larrosa | VIA Empresa
Arquitecte i membre de FEMVallès
17 de Novembre de 2026 - 04:55

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

Un aeroport és un node important, com ho és una estació de ferrocarril, i pot generar entorn, si se sap aprofitar. I més encara: un aeroport amb ferrocarril d’Alta Velocitat (AV) pot ser un lloc de centralitat decisiva. Tot plegat pot ocasionar simple inflació o, per contra, pot esdevenir una raonable combinació d’urbanitat i d’interrelació de mobilitat ferroviària i aèria, la qual cosa pot constituir una eina de millor govern del transport amb accent ambiental. Tot depèn de com es faci.

 

Madrid planteja fer arribar l’AV a Barajas, en un cul-de-sac, però Barcelona podria enfilar l’aeroport del Prat en la línia de Lleida i Tarragona fins a Girona, i ho podria fer directament a la T2 amb un bucle de la línia actual, fet que encadenaria els dos aeroports de Reus i Girona. Així, podria especialitzar la T2 en vols més llargs i deixar la T1 per al baix cost.

El possible bucle de l’AV i la ciutat aeroportuària: un tram d'una dimensió equiparable a un bon tros de l’Eixample i les instal·lacions aeroportuàries davant seu (blau) | Aena i ICG, retocada per l'autor
El possible bucle de l’AV i la ciutat aeroportuària: un tram d'una dimensió equiparable a un bon tros de l’Eixample i les instal·lacions aeroportuàries davant seu (blau) | ICGC, retocada per l'autor

L’esquema es completaria amb una ciutat aeroportuària que contindria dos components: el tècnic, d’Aena, i el metropolità, fruit de l’entorn, que hauria de ser competència de la Generalitat. Al llarg d’uns quatre quilòmetres es crearia una façana doble, en què una banda contindria terminals, tallers i hangars, i hi podem admetre hotels i espais similars; i l’altra davantera aportaria empreses, serveis, oficines... o sigui, ciutat.

 

Aquest disseny demana un ambiciós Pla Director en mans de la Generalitat i no únicament sota domini del monopoli d’Aena, la mirada de la qual no és de país, sinó estrictament d’un servei en monopoli.

I al llarg dels quatre quilòmetres ens cal una platja de vies (soterrada), que no hi és a Sants ni a la Sagrera i que en termes ferroviaris és totalment necessària. És més, Sants i Sagrera, pel que fa a l’AV, han d’especialitzar-se i no poden ser una duplicació, més encara si hi afegim l’estació de l’Aeroport. Cal una mirada regional en gran i no un barcelonisme entotsolat. Ni cal dir que les actuals previsions d’infraestructura ferroviària al voltant de l’Aeroport són totes sofisticades, cares i sense resultat d’estructuració regional.

Sants i Sagrera, pel que fa a l’AV, han d’especialitzar-se i no poden ser una duplicació, més encara si hi afegim l’estació de l’Aeroport

Els quatre quilòmetres mencionats equivalen a la llargada de la Gran Via, des de la plaça d’Espanya fins a la plaça de Tetuan, gens menor, i es faria endreçant espais avui gens naturals. El resultat seria un canvi estratègic a la regió de Barcelona. Vegeu el plànol adjunt, que conté a escala un tram de l’Eixample, però situat davant l’Aeroport, amb 3 illes de fons per 24 de llargada.

Si avui la Barcelona global camina sobre el seu tapís d’èxit i l’Eixample i el 22@ estan al límit, a la capital li cal una nova frontera que faci de desguàs a una pressió insostenible, i no n’hi ha prou amb una plaça d’Europa ja finita. Un espai com el front de l’Aeroport podria ser un nou espai de descentralització d’activitat puntera. Almenys, seria un espai que no competiria amb l’habitatge i seria un espai-projecte, un centre direccional. Un projecte urbà de centralitat fora de Barcelona? Un afer prohibit ideològicament per pur centralisme, però essencial, perquè podria ser la primera gran operació de descentralització d’activitat enfora de l’Eixample. 

La magnificència d’Aena, que compta a hectàrees, en un país que mesura a pams | Aena
La magnificència d’Aena, que compta a hectàrees, en un país que mesura a pams | Aena

I en l’altre plat de la balança, l’ambiental

Si fa anys, el Pla Delta va ordenar el marge esquerre del riu, ara tocaria endreçar el dret. El marge esquerre és purament artificial, amb l’engrandiment del port i els seus accessos i amb el desviament del Llobregat. L’endreçada del marge dret contindria una mirada més equilibrada entre urbanitat i espais agrícoles i naturals.

La mirada de planificació és totalment necessària per a un equilibri de les diverses opcions, quan ara estem instal·lats en una dualitat de pista més gran i imperi d’Aena, respecte a la salvaguarda de la Ricarda, com a dues posicions confrontades. Aquest enfrontament de trinxeres no és cap combat productiu, és simple desgast i congela un conflicte mal plantejat.

Aquest enfrontament de trinxeres no és cap combat productiu, és simple desgast i congela un conflicte mal plantejat

Les posicions ambientals opten, en nom de la Ricarda, per capar l’Aeroport, o sigui, per mantenir la magnitud d’una pista que ja hi és, quan el vols d’avions més grans, que demanen pista més llarga, poden ser més eficients en emissions. Dins d’un pla, seria possible restaurar moltes zones agrícoles de la plana, diverses de les quals malmeses per la mateixa Aena i, alhora, ampliar l’espai natural arran de mar.

Al llarg de dècades, el retrocés de la línia de la costa ha estat destacat assenyaladament en la punta de la desembocadura, mentre que, en comparació, no ho ha estat a l’altre extrem de Castelldefels. L’actual escullera, a la banda sud de la desembocadura, limita la recuperació dels sediments per conformar la platja i els aboca a mar obert. En canvi, una prolongació de l’escullera del port en direcció sud (vegeu l'esquema sobre foto aèria) produiria un avançament de la platja i una ampliació dels espais de costa, en una magnitud més gran que tot el Raval de Barcelona. És governable, si es vol. 

Perfil actual de la costa en el punto de desembocadura del Llobregat, con una pequeña ampliación de la costa, a resguardo de la escollera de la orilla izquierda de la desembocadura, que sería enormemente ampliable como espacio natural | ICGC
Perfil actual de la costa en el punt de desembocadura del Llobregat, amb una petita ampliació de la costa, a redós de l'escullera de la riba esquerra de la desembocadura, que seria enormement ampliable com a espai natural | ICGC

 

Perfil actual de la costa i proposta d’avançament. La part guanyada (tramada en verd) se sobreposa a la ciutat de Barcelona per comparar dimensions. L’artificialització del vessant esquerre del Llobregat s’hauria de compensar amb una forta naturalització a la banda dreta | ICGC, editada per l'autor
Perfil actual de la costa i proposta d’avançament. La part guanyada (tramada en verd) se sobreposa a la ciutat de Barcelona per comparar dimensions. L’artificialització del vessant esquerre del Llobregat s’hauria de compensar amb una forta naturalització a la banda dreta | ICGC, editada per l'autor

Capar una pista i un Aeroport en nom d’un punt natural crea un marc polític on al govern català se li assigna el paper d’escolanet d’Aena, quan allò que cal és embridar el monopoli amb un projecte de país, fer la natura més solvent i avaluar emissions a escala catalana, Aeroport inclòs. En síntesi, una trinxera clàssica: purs contra el maligne sistema.

En termes d’emissions, l’esforç que hem de fer ha de repercutir en el conjunt del transport, i per aquest fet hem de comprometre’ns a escala catalana, per suma de tots els desplaçaments. Podrem atorgar un marge a l’aviació si som molt efectius en mobilitat quotidiana en ferrocarril, tant per a persones com per a mercaderies, però centrar el combat en la Ricarda no és cap pla efectiu de reducció d’emissions, sinó tan sols una trinxera ideològica. A escala de la UE, en les emissions del transport, la carretera (amb el 71,7%) suma cinc vegades més que l’aviació (13,4%), i aquesta és superada encara per la navegació marítima (14%). Podem ser més efectius actuant sobre la carretera i aquí sí que sabem com fer-ho, amb ferrocarril.

Centrar el combat en la Ricarda no és cap pla efectiu de reducció d’emissions, sinó tan sols una trinxera ideològica

En aquest combat ja hi portem bloquejats uns quants anys i no sembla que resolguem res. La confiança en una certa creativitat, en projectes i pactes, és simple fum? O podria ser un camí transitable, com ho fou fa anys a la banda esquerra del Llobregat? La política no hauria de crear horitzons i transcendir conflictes, és a dir, liderar? 

Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta  

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat  

 
Activar ara