Ens deien que tot anava bé fins que, un bon dia de setembre de l’any 2008, el banc Lehman Brothers va fer fallida —la més gran de la història dels Estats Units—. Per una d’aquelles casualitats de la vida, vaig passar pel davant del banc aquell 15 de setembre. Els empleats sortien al carrer desconcertats. Ningú es pensava que aquell fet, aquella caiguda, empastifaria tot el món. Tot. Tant que l’Ajuntament de Moià també va caure en l’espiral que ens havia d’arrossegar a tots —tot el món— a una recessió de més de deu anys i que, en part, encara arrosseguem.
Ara, convé no enganyar-se. Lehman Brothers va ser el detonant. Feia anys que es veia venir —almenys localment, a Espanya— que no anàvem bé. Que tothom estava endeutat. L’Ajuntament de Moià (5.700 habitants) ho estava en 25,5 milions, és a dir, uns 4.400 euros per ciutadà. Uns 13.000 per família, aproximadament. Espanya va quedar en estat de xoc. I Moià més. El forat va trigar a descobrir-se, però va provocar un daltabaix. Un impacte que es va veure reflectit a les eleccions del 2011, que van portar a en Dionís Guiteras i el seu equip a l’alcaldia. Un empresari d’actitud modesta i receptiva, però amb uns convenciments forts i amb els que intenta explicar a la gent la conveniència de determinades accions de govern.
Sembla que hagin d’arribar grans terrabastalls per tal que la població se centri i s’adoni que cal una gestió empresarial per sortir del pou econòmic.
Pot ser. Jo vaig començar com a empresari el 1993, amb només 23 anys. Res em portava a imaginar que, un bon dia, hauria d’aplicar els coneixements i experiències empresarials a la gestió pública. He de dir que sempre hem estat un equip de gent els que hem treballat per treure Moià d’un forat financer que semblava indigerible.
De quin tipus de pràctiques parles?
La situació del poble era tan dramàtica que permetia, gairebé obligava, a posar en pràctica diverses accions. Vam haver d’inventar i innovar solucions, però, per sobre de tot, l’entorn de llavors ens va permetre aplicar solucions radicals. La població sabia que no era l’hora de quedar bé. La premsa ja s’encarregava d’anunciar el nivell de la nostra desgràcia. Havíem batut tots els rècords d’endeutament. Així, doncs, les solucions, doloroses, van ser més digeribles i acceptables per tothom.
Sí, però 25 milions i mig no són una broma.
La primera acció va consistir a reunir els bancs —que també anaven tocats, com es va veure— i demanar un crèdit a 30 anys. Les garanties venien dels nostres ingressos públics i transferències de l’estat. I això va ser acceptat. Després, val a dir-ho, la situació ens va ajudar molt. L’Estat va acceptar part del deute i el va descomptar de les transferències que ens feien, els tipus d’interès van baixar molt per diversos motius, etc. Però si em demanes quina va ser la clau, et diré que la imaginació per aprofitar totes les eines —públiques i privades— que teníem a la nostra disposició per reduir la pressió. El resultat va ser que en 10 anys —no en 30— havíem saldat els comptes. D’ençà del 2021 ja podem fer les inversions i les despeses que el poble necessita. Bé, de fet necessitava però tots sabíem que estàvem en situació d’endeutats i, per tant, l’Ajuntament no podia gastar. Ara estem nets i en perfecte estat de revista.
"La formació econòmica i financera dels qui governen els ajuntaments és molt prima"
Això que li va passar a l’Ajuntament de Moià va tenir lloc a molts altres ajuntaments, per no dir a tots. Per què?
El problema principal prové de no tenir una idea clara que hauria de valer tant per les institucions públiques com privades: no es pot estirar més el braç que la màniga. El tema és bàsic. La formació econòmica i financera dels que governen els ajuntaments és molt prima. En general, la població té una formació nul·la pel que fa als diners públics. Es pensen que surten de sota terra i que es poden fabricar. Tenir un concepte empresarial de la gestió econòmica d’una institució pública ajuda molt. El perill de caure en el populisme i dir que es farà allò que no es pot fer, és un risc que molts polítics infravaloren. L’endeutament és un recurs fàcil. Bé, ho era fins que vam arribar nosaltres. L’Ajuntament de Moià feia dècades que tancava en dèficit. El 2011 vàrem aconseguir tancar amb 90.000 euros positius.
Com us vau trobar la rebotiga i què vau fer per actuar ràpidament?
No hi havia eines de gestió ni tecnologia. Es funcionava amb excels i amb uns procediments molt rudimentaris. Van ser moments durs. Hi havia tretze policies municipals i els vam passar a set i amb un sol cotxe. La població va haver d’assumir, per exemple, que a la nit la policia no contestava al telèfon. I així moltes altres accions que van comportar reduir molts serveis. Uns, potser, fonamentals. Altres, superflus als quals la població s’havia acostumat. Per dir-ho d’alguna manera, es vivia per sobre de les mateixes possibilitats.
"Abans de l'esclat de la crisi, a Moià es vivia per sobre de les possibilitats"
En aplicar criteris gerencials a l’Ajuntament, quines són les dificultats?
A part de la burocràcia —que si vols en parlem després—, el més difícil d’aplicar criteris empresarials a la bona gestió pública, el gran hàndicap és allò que es coneix com la satisfacció del client. En una empresa, la satisfacció la vas detectant i corregint. En el nostre cas, pots descobrir que el poble no estava satisfet el dia de les eleccions. És molt difícil establir un baròmetre que vagi mesurant. Aleshores, caure en el populisme és molt fàcil. A l’elector, agafat individualment, sovint li has de dir coses que, d’entrada, no li agraden. Però cal fer-li veure que una acció de govern es duu a terme per al bé de tothom, inclòs ell mateix. I mesurar la seva satisfacció de manera continuada és impossible.
De totes maneres, la bona gestió econòmica d’un ajuntament dona molta confiança a l’administrat. En el teu cas, els ciutadans t’han avalat diversos cops d’ençà de la Gran Recessió. No hi ha sistemes de control que vigilin que l’alcalde no faci animalades?
Sí, per a això estan els secretaris d’ajuntament.
Venen a ser l’equivalent als interventors en una oficina bancària?
Exacte. Es tracta de vigilar que l’alcalde no s’ha begut l’enteniment des del punt de vista econòmic i formal. Sense secretari, un ajuntament pot anar quedant desballestat i sense control. El secretari és un funcionari del poder central —des del 2011 depenien de la Generalitat, però el 2023 l’Estat va recuperar-ne el control, incloent-hi el poder sancionador— i resulta una figura tremendament útil. Però no tots en tenen.
Com és possible, això?
Doncs sí. El 45% de les vacants no estan cobertes. Queden vacants. Nosaltres en tenim, però des del 2011 són secretaris provisionals accidentals, en funcions, rotatoris. Molts alcaldes es queixen que el secretari del seu ajuntament li fa la vida impossible. Tot pot ser. Però hi ha eines per corregir-ho. Jo vaig haver d’obrir un expedient a un dels secretaris que vam tenir i em van donar la raó. I va marxar. Però la figura del secretari correctament utilitzada i coberta per un bon professional ofereix moltes garanties a l’administrat. Sobre com s’utilitzen els seus diners.
Abans has esmentat la burocràcia. Tothom en va tip. A tots els nivells. Té res a veure el secretari amb la burocràcia existent?
No. La burocràcia prové d’una idea correcta però mal implementada. Es tracta de ser eficaç i transparent. Però la solució que s’ha dissenyat escapa a tota mena de lògica i actualment ofega i va contra la idea original: l’eficàcia. S’ha perdut l’objectiu final i els procediments són una cotilla que fa que molts projectes siguin irrealitzables. Per exemple, des que es rep la proposta d’un proveïdor fins que se li atorga el contracte poden passar mesos, si no anys. Quan se li dona llum verda, el contractista potser no vol fer-la perquè els costos li han augmentat amb el temps. Aleshores cal fer altres procediments que solucionin un problema que ha creat la mateixa burocràcia. Per ser clars, la burocràcia administrativa creada pot fer que un poble esdevingui ingovernable. I no sembla que els que fan les lleis en siguin conscients.
"La bona administració pot fer que, si ho fas bé, els ajuntaments tinguin, fins i tot, beneficis econòmics"
Quines conclusions professionals trauries del teu pas per l’administració d’un ajuntament?
Una d’importantíssima, com t’he dit, consisteix a mesurar constantment el grau de satisfacció de l’administrat sense caure en la frivolitat ni el populisme. Una altra és que el tempo amb què es mouen les coses a l’administració és absolutament diferent del del món empresarial. Tot és més lent i cal pensar a llarg termini per fer obres que podrien ser immediates. I una de final i importantíssima: la bona administració pot fer que, si ho fas bé, els ajuntaments tinguin, fins i tot, beneficis econòmics. Beneficis, és clar, que es poden revertir en despeses extraordinàries que ajuden a fer avançar el municipi.
Com ara què?
Mira, a l’Ajuntament tenim ara mateix quatre projectes amb objectius clarament diferents. Un és recuperar les casernes que la Guàrdia Civil va deixar buides quan es van desplegar els mossos.
Però estem parlant de fa més d’un quart de segle!
Com ho sents. Fins que vam arribar a l’ajuntament el tema estava bloquejat per falta de diners i amb la Guàrdia Civil emprenyada per incompliment del consistori. Fins que no hem pogut tenir alguns diners (2021) no hem pogut avançar. Tot han estat obstacles i desinterès per part de tothom, inclosos els estaments públics que se n’haurien de preocupar -i més ara que hi ha carència d’habitatges-. Al final ens en vam atipar i hem creat un equip amb la UPC-Arquitectura, i ells ens faran el projecte: vint habitatges. Actualment, estem realitzant un workshop per poder aterrar i veure com aprofitar l’edifici adaptant-lo a les nostres necessitats. Així podrem licitar la redacció del projecte constructiu el darrer trimestre d’enguany.
Més coses...
Fa poc hem posat en marxa l’antiga fàbrica de Cal Comadran. Faltaven espais per a diverses activitats —àrees del Consell Comarcal, coworking, associacions, etc.— i havíem de recuperar un espai que s’estava degradant. A més, aquesta acció ens ajuda a recordar que tenim un passat industrial al Moianès.
Una de les realitzacions que ha aixecat polseguera és la planta de biogàs. Què ha passat?
Res, típic de les accions de baix nivell i pitjor perfil que tenen lloc a molts indrets del país. Un senyor, per tal de fastidiar, s’hi posa en contra i, aleshores, s’hi sumen tots aquells que tenen qüestions en contra de l’ajuntament. Alguns ideològics, altres personals... Hi ha de tot. Serà una planta de titularitat pública. Finalment, tirarem el projecte endavant i demostrarem que no només no contamina —n’hi ha milers de similars a tota Alemanya i altres indrets d’Europa— sinó que dona sortida a residus de la comarca —del poble i el nostre entorn més proper— i, molt interessant, el municipi es pot estalviar 700.000 euros en electricitat, que és la que produirà la planta. I amb l’ajut de més de tres milions dels Fons NextGen! Però, saps per què, per sobre de tot, es tirarà endavant el projecte?
Per què?
Perquè només nosaltres el podem fer realitat. Massa governants s’acoquinen, en lloc de tirar endavant els projectes que has presentat i pels que t’han votat. Cal coratge. Quan vam sortir elegits el darrer cop, tothom sabia que teníem, entre els nostres plans per al poble, construir aquesta planta de biogàs. Si ara apareixen elements que volen confondre l’opinió pública i ens hem d’enfrontar amb els que s’anomena fake news, doncs ens hi enfrontarem. El pitjor servei que podem fer a la població és ser covard. És l’excusa perfecta dels populistes, i no se’ls hi pot posar safata. No pot ser.
"El pitjor servei que podem fer a la població és ser covard"
Anem acabant. Aquests dies hi ha incendis. Sempre has estat preocupat per la gestió forestal i alguns creuen que la gestió ramadera podria ajudar a mantenir el sotabosc.
Sí, no és una mala idea. Però si no tanques la cadena de valor, les accions es perden. Tens pastors, cries bestiar de qualitat, molt bé. I després, on el portes? És per això que hem creat un petit escorxador a Moià que pot permetre donar sortida a aquesta activitat. Si se’n creés un per comarca, els ajuntaments ho podrien complementar amb pastors, diguem-ne, “municipals”... La gestió del bosc és complexa i hi intervenen molts elements. Aquest n’és un.
Ja veig que hi ha molta feina a fer...
I tant! El pitjor que podem fer és no ser conscients, oblidar-se de per què ens han elegit.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat