Competitivitat, productivitat i eficiència (II): el cas del senyor Watt

09 de Desembre de 2025

Fa unes setmanes els vaig dir que continuaria parlant del tema que encapçala aquest article. No ho vaig poder fer perquè van sorgir altres notícies que van treure el cap. Però aquesta setmana hi torno. I explicaré l’anècdota del senyor Watt.

Molta gent pensa que James Watt (un matemàtic i enginyer escocès que va viure entre 1736 i 1819) va inventar la màquina de vapor. Però no. Ell es va instal·lar a Glasgow que, aleshores, era un centre febril ja de molta anomenada. Allí va obrir un taller de reparacions, i vet aquí que li va arribar una màquina del tipus Newcomen -que era una màquina de vapor molt rudimentària-. Watt la va perfeccionar i -aquí està el seu mèrit, el que ens ha beneficiat a tots- va decidir començar a fabricar i vendre aquesta nova màquina millorada. Ho va fer associant-se amb Matehew Boulton, un industrial local. O sigui, Watt no va inventar la màquina de vapor -el vapor ja feia bellugar coses als egipcis- sinó que la va fer ser útil i versàtil. És a dir: comercialitzable.

Va agafar el catàleg i es va dedicar a recórrer tota la Gran Bretanya per vendre-la i instal·lar-la: la Màquina de Watt. Ignoro si n’era conscient, però estava duent a terme la primera gran revolució tecnològica global que coneixem. La seva màquina va tenir un esclat d’èxit de tal magnitud que ja l’any 1785 va començar a tenir una implantació universal -va arribar a Catalunya el 1835-. Lògic. Bellugava coses de manera sostinguda i amb gran potència, i sense massa manteniment.

D’allí se’n van derivar multitud d’aplicacions inesperades. Per exemple, si li posaves rodes, la màquina podia arrossegar coses. No s’esperava el senyor Watt les conseqüències de la seva iniciativa -acostuma a ser així amb els invents-. Una de fonamental és la mobilitat. El transport de mercaderies i gent amb el ferrocarril tibat per una màquina de vapor que no ha estat substituïda del tot entre nosaltres fins als anys vuitanta. L’avantatge competitiu adquirit per la Gran Bretanya la va ajudar a esdevenir un gran imperi i a encapçalar la modernitat. Quan nosaltres vam inaugurar el primer ferrocarril (Barcelona a Mataró, 1848) el tram tenia 30 km. Aquell mateix any la xarxa ferroviària britànica ja en tenia 5.000, de km.

"Els industrials veien que, per incrementar la producció, la màquina de Watt era ideal, ja que disminuïa costos: feia falta menys gent"

Algú dirà que, com sempre, una màquina innovadora aporta productivitat. No descobreixo res nou. Però la meva intenció és explicar per què la màquina de Watt va triomfar. Podia haver estat desestimada. La raó la trobarem en l’anècdota que els explicava en la primera part d’aquest article, el de fa unes setmanes.

Quan James Watt visitava les empreses i els explicava que, d’acord, la seva màquina era cara i requeria una inversió considerable, els empresaris se l’escoltaven. Per què? En aquells moments (finals del segle XVIII) la mà d’obra era escassa. A la Gran Bretanya faltava gent per a la incipient indústria. Arribava molta matèria primera de les colònies i s’havia de transformar. Això va cridar gent del camp que, al seu lloc d’origen, cobrava quatre rals i menjava sempre curt. Però aquesta nova població que fluïa cap a les grans ciutats demandava salaris més alts. Altrament, se’n tornaven al seu poble. Barrejat amb un creixement de la població més moderat que a la resta d’Europa, l'Anglaterra del segle XVIII tenia manca de mà d'obra en el sentit econòmic específic: la mà d'obra era cara en relació amb la terra. Els industrials veien que, per incrementar la producció, la màquina de Watt era ideal, ja que disminuïa costos: feia falta menys gent.

"La demanda de gent per controlar les màquines de Watt va augmentar, ja que la producció es va disparar. Els salaris van augmentar, també. Aleshores, Anglaterra va inundar el món amb els seus productes"

Algú dirà que el fenomen anava en contra dels interessos de la població. No va ser així. La demanda de gent per controlar les màquines de Watt va augmentar, ja que la producció es va disparar. Els salaris van augmentar, també. Aleshores, Anglaterra va inundar el món amb els seus productes (el famós Made in England). Lliçó: el Regne Unit va innovar perquè la mà d’obra era cara.

Quan la mà d’obra és excessiva, aquesta esdevé barata i surt més a compte utilitzar assalariats mal pagats que no pas invertir en maquinària. I, aleshores, ai las!, no s’innova. Entenen ara per què una de les empreses que renovaven la C-59 utilitzava immigrants per regular el pas alternatiu en lloc de fer servir semàfors automàtics? Entenen per què el nostre país està bloquejat pel que fa a la productivitat? Treguin-ne vostès les conclusions.