El tram que condueix fins al cor d'aquesta nova edició del MWC arrenca amb un gran mural de xocolata a l'entrada principal. El signa el pastisser Christian Escribà i el custodia Cristie Moreno, hostessa sènior, que explica amb orgull a VIA Empresa que “som davant d'una mostra de la celebració dels vint anys del MWC a Barcelona”. Si més no, es tracta d'una peça poc habitual enmig del temple global de la tecnologia, un mosaic dolç que atura fins i tot els congressistes més afanyats.
Moreno hi fa de guia improvisada. Assenyala les dues torres de la Fira, la Sagrada Família i l'actual recinte del congrés, i explica com cada peça del mural -des dels tradicionals petons d’Escribà fins a les brotxetes que es reparteixen als visitants durant la tarda, de 17:00 h a 19:00 h- forma part d’un ritual que sorprèn els visitants més acostumats a les pantalles que a la pastisseria. El seu aterratge al gran congrés de la connectivitat s'ha dut a terme a través d'una agència proveïdora de la GSMA, l'entitat organitzadora de l'esdeveniment.
Entre explicació i explicació, Moreno també gestiona la coreografia humana que s’hi forma al voltant, com ara els congressistes que volen fer fotografies i alguns curiosos que pregunten per la història. “La gent només vol fer fotos i jo he de vigilar que no travessin la cinta de seguretat”, assenyala. Aquest domini de l’espai no és casual, perquè Moreno ve d’una trajectòria lligada al mateix ecosistema del congrés. Va dirigir una agència d’hostesses, però la pandèmia la va obligar a tancar, i des de llavors encadena campanyes, escriu columnes en revistes i assisteix a convencions.
Els dies previs a la inauguració encara són més intensos: es posa el casc, ajuda els muntadors a repassar detalls i acaba el dia amb més sorra a les sabates que molts visitants en tota la setmana. Per tant, no hi ha dubte que coneix bé el ritme, les pressions i les responsabilitats, des de no equivocar-se en un punt d’informació fins a evitar que al guarda-roba “no caigui cap peça, perquè si no es munta un bon pollastre”, apunta entre riures.
Uns metres més endavant, encara sense treure el cap al primer dels vuit halls de què disposa la fira, el visitant topa amb el personal encarregat de la logística per guardar les seves pertinences i maletes (en cas de venir de lluny). Tot plegat després de travessar el bullici que implica escanejar els codis QR presents a les entrades i acreditacions.
Alberto Carmona, un dels supervisors i responsables dels hostes i les hostesses de la zona nord del recinte -i contractat per la catalana Tais Events, també proveïdora de la GSMA i Fira de Barcelona- explica a aquest diari que la coordinació "és molt més simple del que sembla”. Una simplicitat que només es compleix quan tot funciona: “Si la fotografia prèvia que demanem quan fem el reconeixement biomètric no quadra, si el document no és llegible o si algú intenta colar-se, ho detectem de seguida", subratlla. "El més important és saber que l'entrada és unipersonal i que enganxem gairebé tothom que no té permís per entrar, però amb aquest volum de gent és impossible assegurar-nos al 100%", reconeix.
La coordinació als fluxos d'accés "és molt més simple del que sembla, i si hi ha cap inconvenient sempre es busca un pla B o un pla C, mai es deixa ningú penjat"
Carmona descriu el pas a pas dels accessos i enumera una llista que va des de la comprovació visual, passa per l'escaneig del codi i la validació de la fotografia. "Si hi ha dubtes de la identitat de la persona o directament sabem que no és ella, s'activa el protocol de revisió manual, consulta al supervisor i, si cal, intervenció de seguretat", relata. A això s’hi afegeixen les incidències recurrents: mòbils que no escanegen, documents borrosos, selfies que no reconeix el sistema o visitants que arriben sense haver completat el registre. “Sempre busquem un pla B o un pla C. No deixem mai ningú penjat”, remarca.
Alhora, hi ha casos puntuals que requereixen criteri i sensibilitat, com ara l’entrada de gossos d’assistència, la gestió de menors d'edat "cada cop més estricta" o visitants que arriben convençuts que “per ser qui són” no els cal acreditació. La logística també es complica al guarda-roba, en què el volum de pertinences és “enorme”. "Tot està endreçat per números, i la rapidesa és clau per evitar colls d’ampolla", assenyala.
Enguany, però, la logística del congrés també ha estat condicionada pels desplaçaments. El tancament de l’espai aeri a l’Orient Mitjà arran del conflicte a l’Iran ha afectat especialment els congressistes procedents de l’Índia. “Entre un 20% i un 30% dels meus companys no han pogut arribar”, explicava Prateek, de Xiaomi India, a l’ACN. “Alguns directius han quedat atrapats”, afegia Deepak Dhingra, assistent i company d'en Prateek. La GSMA ha confirmat afectacions en un nombre “reduït” d’assistents, expositors i ponents, tot i que sense concretar xifres.
El tancament de l’espai aeri a l’Orient Mitjà arran del conflicte a l’Iran ha afectat especialment els congressistes procedents de l’Índia
Per absorbir aquest flux irregular i garantir la mobilitat, Vueling ha reforçat la seva operativa a l’aeroport de Barcelona amb setze rutes addicionals i més de 2.500 vols entre l’1 i el 7 de març. La companyia ha programat més de 487.000 seients i ha incrementat freqüències cap a ciutats com París, Viena, Bilbao, Atenes, Hannover o Sevilla, a més de reforçar la connexió Barcelona-Madrid amb fins a cinc vols diaris en plena setmana del congrés.
Protocol i imatge al servei del congrés
Però més enllà dels desplaçaments i de l'impacte internacional del congrés, el dia a dia al MWC es juga en detalls molt menys visibles. Carmona explica que la seva feina no es basa a apagar focs, sinó en garantir que la imatge del congrés es mantingui impecable. “Hem de generar bona impressió, adoptar una bona postura, ser amables, saludar i somriure", descriu. “I això s’ha de saber fer, perquè no tothom té la compostura per estar tantes hores dempeus”, afegeix.
La seva tasca, diu, és doble. D’una banda, supervisar que el personal compleixi el protocol -que s’ha treballat prèviament en sessions de formació-: uniformes correctes, mans fora de les butxaques, actitud professional i capacitat per orientar visitants en diversos idiomes, encara que només sigui per indicar com arribar lavabo o un pavelló. De l’altra, cuidar-los. “No som policies”, remarca. “Si necessiten aigua, els la portem. Si han d’anar al lavabo, els fem el relleu”.
Uniformes correctes, mans fora de les butxaques, actitud professional i capacitat per orientar visitants en diversos idiomes conformen la guia bàsica que fa funcionar l'equip d'hostes del MWC
Precisament un relleu és el que feia l'Alejandra Flores, una jove controladora d'accessos que treballa en racons clau del recinte. La seva feina consisteix a evitar que persones sense l'acreditació adequada accedeixin a zones VIP o reservades per a perfils molt concrets de congressistes, garantir que les cues avancin amb ordre i cobrir companyes i companys quan els toca descansar. Va arribar-hi per boca-orella i el contracte és temporal, com passa amb bona part del personal que sosté el congrés des de la base.
Tot aquest engranatge, aparentment fluid, té esquerdes que es repeteixen cada any. De fet, el sindicat CCOO alerta en un fulletó informatiu de possibles situacions d’explotació en determinats col·lectius, especialment el personal de neteja. Una percepció que Carmona matisa des de la seva experiència. “Hi ha empleats que fan més hores i d’altres que en fan menys, però tothom està cuidat. Tothom té el màxim descans possible, el menjar i les pauses que toquen”.
La seva pròpia trajectòria ho il·lustra. Va arribar al MWC gairebé per casualitat, recomanat per un amic. "Vaig omplir un formulari, vaig fer una entrevista en línia i vaig començar com a hoste". Ara ja acumula quatre edicions del congrés i ha vist com els processos de selecció s’han anat sofisticant. “Abans era més senzill; ara demanen més coses”, assenyala. Tot i això, el requisit lingüístic continua sent bàsic: "No cal un C1, però hem de tenir prou anglès per atendre un visitant i orientar-lo amb solvència", conclou.
Seguretat i restauració: tensions i tractes desiguals
Aquest contrast entre disciplina i cures conviu amb una realitat més dura que aflora en altres perfils del congrés. Una treballadora de seguretat, gaditana i amb cinc edicions del MWC a l’esquena, ho explica amb naturalitat: jornades de dotze hores, allotjament i viatge pagats, i un tracte que depèn molt del client. “Depèn de l'estand i del país”, assegura. “Amb alguns és un gust treballar; amb d’altres, ens tracten com si fóssim testos”, sentencia. Assenyala Samsung com a exemple de rigidesa extrema: “No volen que ens moguem del punt, demanen que anem al lavabo el mínim i que mengem en vint minuts. I nosaltres també som humans”, reivindica.
També hi ha diferències entre marques. “Amb Telefónica, el tracte és excel·lent”, explica. “Amb alguns equips alemanys, també. Però amb Corea o el Japó, costa més. No és personal: és que ells mateixos treballen fins a les dues de la matinada i assumeixen que tothom ha de fer el mateix”, puntualitza. La tensió també es fa evident en la restauració. Durant la clàssica ruta institucional, dues cambreres escridassen els seus responsables davant les restriccions de mobilitat mentre intenten avançar amb un carretó carregat de menjar. “Calma’t i demana-m’ho bé, que estem treballant”, etziba una d’elles.
En definitiva, el viatge entre les bambolines del MWC revela un trencaclosques molt més complex que el que es veu des de l’escenari principal. Cada passadís està coronat per noves tecnologies que busquen obrir-se al món, però també per la feina imprescindible de centenars de treballadors que mantenen el congrés en marxa. És en aquest punt -el que només es descobreix caminant-hi de prop- on l'epicentre de la innovació tecnològica mostra la seva cara més real.