El dia ja ha arribat: aquest mateix dilluns marca l’inici de la vintena edició del MWC a Barcelona. Amb més de 100.000 visitants esperats, provinents de 200 països, i 2.900 expositors preparats per mostrar les seves solucions al món, Catalunya torna a esdevenir, durant quatre dies, l’epicentre de la innovació tecnològica. Lluny queden els rumors sobre un futur canvi d’ubicació del congrés, amb contracte fins a 2030 i la voluntat que sigui “per sempre”, expressada pel mateix CEO de la GSMA, John Hoffman.
Amb una certa seguretat que el vintè no serà l’últim aniversari rodó del MWC a Barcelona, l’efemèride és prou significativa per repassar què ha suposat el congrés per la ciutat i per Catalunya durant aquestes dues dècades. Les dades econòmiques ja les coneixem: en aquest període, s’han creat 100.000 llocs de feina temporals i, sumant els 585 milions previstos per la fira d’enguany, s’acumularà un impacte econòmic de 7.500 milions d’euros. Ho analitzava la setmana passada el catedràtic en economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Oriol Amat, en un article a VIA Empresa, en què recollia una xifra significativa: d’acord amb un estudi de 2023 de Barcelona Oberta, l’impacte anual del MWC a Catalunya equival al 0,1% del seu PIB.
Però més enllà de l’estudi macroeconòmic, la història del MWC a Barcelona ha estat marcada per una sèrie de moments clau que han consolidat la relació entre congrés i ciutat i han refermat l’exposició internacional de Catalunya al món. Acompanyeu-nos en aquest petit viatge en el temps en què hi posem la lupa.
De Canes a Barcelona
El 2006, l’any en què va celebrar-se la primera edició de l’actual MWC a la capital catalana, l’esdeveniment era molt diferent del que es podrà visitar aquesta setmana. Sota el nom de 3GSM World Congress, la fira feia deu anys que se celebrava a la ciutat provençal de Canes, on va establir-se després de més d’una dècada de celebracions en diverses capitals europees (a Madrid va arribar-hi el 1995, un any abans de l’aterratge a França). Dedicat principalment a les xarxes de telecomunicacions, l’esdeveniment havia crescut fins a unes dimensions que dificultaven la seva continuació a la Costa Blava.
El contracte amb Canes acabava el 2005, i era vox populi que l’esdeveniment buscava una nova ciutat on traslladar-se per continuar creixent. Milà, París o Múnic van ser algunes de les grans urbs que van proposar-se, però també Barcelona, que s’havia avançat a totes elles i ja va iniciar converses el març de 2003. La història ens l’explica amb detall a VIA Empresa Pere Camprubí Nieto, actual director adjunt a la direcció general de Fira de Barcelona i, en aquells moments, director comercial de l’entitat, un dels principals encarregats de portar el congrés a Barcelona.
Anunciat el canvi d’ubicació el 2005, el primer contracte preveia que el 3GSM World Congress se celebrés a Barcelona fins al 2010, i la primera edició de 2006, organitzada a Fira Montjuïc, no va defraudar: els visitants van passar de 34.000 a 50.000. La fira va ser testimoni dels primers dispositius mòbils amb funcionalitats d’internet i amb connectivitat 3G, models com els N-Series de Nokia o els telèfons Walkman de Sony Ericsson i l’aparició de les pantalles VGA de 640x480 píxels. Una generació prèvia a l’iPhone i als que més endavant coneixeríem com a “telèfons intel·ligents”, que no es farien esperar gaire temps.
La conversió en el Mobile World Congress
Si una cosa ha demostrat el MWC, nascut a finals de la dècada dels vuitanta, és que no té cap mena de complex per canviar de marca i adaptar-se al que la tecnologia del moment demanda. La conferència inaugural que s’identifica com a gènesi del congrés, celebrada el 1987, es titulava Pan Europe Digital Cellular Radio; el 1990, la fira va adoptar el nom de GSM World Congress, i a partir de 2003, hi van afegir un tres al davant per alinear-se amb la nova generació de les telecomunicacions.
Seguint aquesta mateixa tendència, les dues primeres edicions a Barcelona demostraven que el gran protagonista ja no eren les xarxes en si, sinó els terminals: el llançament de l’iPhone el 2007 va suposar un punt d’inflexió per al mercat, i calia recollir-ho degudament. És així que el 2008 es va confirmar el canvi de nom del congrés: ja no era el 3GSM World Congress, sinó el Mobile World Congress. I les empreses van voler-ho deixar clar a la fira: Sony Ericsson va presentar-hi el Xperia X1, un mòbil que ja apostava clarament per les pantalles tàctils.
El 2008, el congrés abraça el nom de Mobile World Congress per destacar la importància creixent dels terminals mòbils
Tanmateix, abans de la seva celebració, val la pena mencionar dos fets vinculats al 2007. El primer d’ells és l’arribada de John Hoffman al capdavant de la GSMA Ltd., la subsidiària de la GSMA encarregada de l’organització de congressos. Des d’aquell moment, i encara ara, Hoffman ha exercit com a principal cara visible de l’empresa organitzadora del MWC. L’altre, és l’acord que la Generalitat va signar amb una sèrie de fabricants i operadores de telefonia per a la incorporació progressiva de la llengua catalana a xarxes i terminals. Entre els primers, destacava Nokia, però també es trobaven Motorola, Alcatel i Grunding. De les segones, les que aleshores eren les quatre grans operadores de l’Estat: Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo.
Barcelona, capital mundial del mòbil
Amb el pas dels anys i les edicions, el sector de la telefonia cada vegada s’acostava més a l’adjectiu “intel·ligent”, i amb ell, Barcelona es consolidava com a referent de la indústria. El 2009, Samsung presentava Omnia HD, el primer telèfon que podia gravar vídeo a 720p; i el 2010, era el torn de Microsoft i la seva sèrie Windows Phone 7, i d’HTC amb els models Desire i Legend. Android anava consolidant-se com a alternativa real a iOS i a altres sistemes operatius i el mateix president i CEO de Google del moment, Eric Schmidt, va assistir al congrés de 2010 i va pronunciar-hi una conferència.
El contracte inicial de la GSMA amb Barcelona preveia la celebració del congrés a la ciutat fins al 2010, un període que va estendre’s fins a 2012. Però a mesura que s’acostava la data de finalització d’aquesta pròrroga, altres ciutats europees van començar a preparar estratègies per endur-se el Mobile. París, Milà i Múnic, altre cop competidores de Barcelona. La decisió final es va fer pública el 2011, en què l’organització va optar per continuar a la capital catalana amb un nou contracte fins al 2018 i li va donar el títol de què la ciutat ha presumit des d’aleshores: Barcelona, capital mundial del mòbil.
Amb la renovació fins a 2018, la GSMA va atorgar a Barcelona el 2011 el títol extraoficial de "capital mundial del mòbil"
L’edició de 2011 havia donat prou arguments a la GSMA per mantenir el tracte. Samsung va presentar-hi el Galaxy II, un dels mòbils Android que més han marcat el sector, mentre que Google, després de la ponència de Schmidt l’any anterior, va sumar-se com a expositora aquella edició. Paral·lelament als mòbils, les tauletes digitals començaven a agafar embranzida després que Apple (sempre absent al congrés) llancés el seu iPad. I les conferències d’aquell any no van quedar-se enrere: noms importants de la indústria, com el president de Microsoft Steve Balmer, el president de Nokia Stephen Elop o el CEO de l’aleshores Twitter (ara X) Dick Costolo van ser els caps de cartell.
L’arribada de la Xina i el trasllat a Gran Via
Amb la seguretat que el congrés continuaria durant les pròximes cinc edicions a Barcelona, el Mobile World Congress de 2012 va ser testimoni d’una de les tendències geopolítiques més importants del sector tecnològic de la dècada passada: l’entrada de la Xina al terreny de joc. Fins a aquell moment, les telecomunicacions i els dispositius mòbils eren uns mercats dominats principalment per companyies estatunidenques, europees, sud-coreanes i japoneses. Però al Mobile d’aquell any, dues grans corporacions xineses van debutar-hi com a expositores, Huawei i ZTE. L’impacte ha estat evident: ja fa anys que Huawei és la companyia amb l’estand més gran del congrés, i aquest 2026 repeteix amb una superfície de 10.000 metres quadrats. A tall de comparació, el segon estand més gran és el d’Ericsson, amb 3.500 metres quadrats.
La força dels fabricants asiàtics va continuar augmentant a l’edició de 2013, un any marcat pel trasllat del Mobile de Montjuïc al recinte Gran Via de Fira de Barcelona, espai en el qual encara se celebra. Aquell any, les portades les van protagonitzar Samsung, amb el seu Galaxy Note 8.0, i Mozilla, que va presentar-hi el seu flamant Firefox OS, un nou sistema operatiu codesenvolupat amb Telefónica que va despertar gran interès… però que no va aconseguir prosperar, i el 2016 va anunciar-se la fi del seu desenvolupament. En canvi, una tendència que sí que va començar a mostrar-se en aquesta edició i que es va confirmar en el futur és l’auge dels telèfons intel·ligents de gamma baixa.
El 5G, la visita de Zuckerberg i el debut del 4YFN
El 2014 va ser un any en què els caps de cartell van tornar a lluir. La CEO d’IBM, Virginia Rometty; el cofundador de WhatsApp, Jan Koum; el CEO de BlackBerry, John Chen; el CEO de Nokia, Stephen Elon; el CEO de Sony, Kaz Hirai i, especialment, el cofundador de Facebook i president i CEO de l’actual Meta, Mark Zuckerberg, que també repetiria els dos anys següents. Catalogada per alguns com l’edició dels wearables, és en aquesta edició quan el 5G comença a treure el cap tímidament en diversos expositors. Encara haurien de passar uns quants anys per consolidar-se i arribar a la ciutadania, però les primeres demostracions ja van començar a veure-s’hi aquí.
Tanmateix, una de les fites més importants del Mobile de 2014 és la creació del seu primer "germà petit": el 4 Years From Now (4YFN). Tal com el títol desvela, la concepció d’aquest congrés paral·lel era el de donar protagonisme a aquelles companyies tecnològiques emergents que treballaven en la tecnologia que, quatre (o els que fossin) anys més endavant, formarien part del nostre present. El focus en empreses emergents i el lideratge de la fundació Mobile World Capital Barcelona (MWCapital) va permetre que es convertís en un espai molt més accessible per a les companyies catalanes, que des d’aleshores han convertit el 4YFN en camp propi. Organitzat primer a Montjuïc, i integrat més endavant al complex de Gran Via, el germà petit del MWC arriba enguany a les onze edicions amb una participació de més de 1.000 startups.
Un MWC cada cop menys ‘mobile’
A partir de l’edició de 2015, quan es va tornar a renovar el contracte amb Barcelona fins a 2023, el Mobile World Congress comença a demostrar que la cosa anava molt més enllà dels telèfons i les xarxes de telecomunicacions. Els wearables, les ciutats intel·ligents, la realitat virtual (RV) i la realitat augmentada (RA), la internet de les coses (IoT), l’automoció i els cotxes connectats, la intel·ligència artificial… Totes elles, tecnologies que van anar guanyant presència amb el pas dels congressos: algunes, amb demostracions vagues i promeses encara per complir; d’altres, amb un avenç imparable que ha quedat més que patent.
El que cada cop era més evident és que els mòbils, encara que importants, cada cop eren menys el plat principal del congrés. I com ja havien fet en més d’una ocasió en el passat, els organitzadors van decidir respondre-hi amb un canvi de marca: des de 2019, el Mobile World Congress adoptava les seves sigles, MWC, com a denominació oficial del congrés: un nom més curt i aïllat dels terminals que buscava posicionar-se com a referència en l’àmbit de la connectivitat i les tecnologies digitals.
Durant la segona meitat de la dècada dels 2010, l'auge de diverses tecnologies digitals desplaça el protagonisme dels mòbils al MWC
Durant aquest lustre, evidentment, també cal destacar diverses fites. El 2015, la participació per primera vegada del Banc Mundial i dels reguladors de la UE, els primers conceptes de les eSIM o “SIM universals” o la conferència de l’aleshores vicepresident sènior de Google, Sundar Pichai. El 2016, el debut de Xiaomi amb una presentació de novetats (com a expositora va establir-se dos anys més tard), la febre dels cascs de realitat virtual o la fita de superar els 100.000 visitants per primera vegada. L’any següent, seria la IoT la que robaria el protagonisme dels titulars, i entre els caps de cartell van destacar el CEO de Netflix, Reed Hastings, o el fundador de Niantic (creadora, entre altres, de Pokémon Go), John Hanke.
Arribem al 2018 amb una presència més destacada de l’automoció i de la intel·ligència artificial (tot i que no parlem encara de models de llenguatge, evidentment), així com els primers telèfons “5G-ready”. Amb tot, les demos dels primers terminals comercials amb connexions 5G van arribar l’any següent, el 2019, on també van destacar els smartphones flexibles i plegables i, entre els noms propis, el de Satya Nadella, executiu en cap de Microsoft.
La pandèmia ho atura tot
El 2020, per descomptat, va canviar-ho tot. La declaració, el 30 de gener d’aquell any, de l’emergència sanitària mundial de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) pel brot de coronavirus a la Xina, estès posteriorment a la resta del món, va donar-se tot just un mes abans de les dates en què havia de celebrar-se el MWC. Durant el mes de febrer, una multitud de companyies va anar anunciant, una darrere l’altra, que cancel·lava la seva assistència al congrés. Finalment, el 13 de febrer, l’organització va decidir cancel·lar l’edició de 2020 del MWC, un dels primers grans esdeveniments a escala mundial que van ser afectats per la pandèmia.
A finals d’aquell any, amb una pandèmia encara persistent, l’organització va decidir que el MWC sí que se celebraria el 2021, però van ajornar-ne la data: en comptes de finals de febrer o principis de març, com és habitual, el congrés va celebrar-se del 28 de juny a l’1 de juliol. I, certament, va acabar celebrant-se, però amb una edició molt més descafeïnada: Ericsson, Nokia, Sony, Facebook (ara Meta), Cisco, Google, Intel, Samsung, Qualcomm o Xiaomi, per mencionar les més rellevants, van decidir no participar-hi, almenys presencialment. L’esdeveniment, en un context encara marcat per les restriccions sanitàries, va acabar signant 20.000 visitants presencials i 10.000 de virtuals en el que probablement ha estat el MWC més local de la història.
Barcelona, seu fins a 2030
Després de l’aturada de 2020 i l’arrencada lenta de l’any següent, el 2022 va confirmar-se com el MWC de la recuperació. Superant les expectatives de l’organització, la cita va excedir els 60.000 visitants i va estar marcat per la tan citada “nova normalitat” postpandèmica, amb accessos digitals i màscares FFP2 (les úniques permeses per l’organització) a tort i a dret. Va ser també l’edició de debut de José María Álvarez-Pallete, fins a l’any passat president executiu de Telefónica, com a nou president de la GSMA.
A escala tecnològica, el MWC de 2022 va mostrar la consolidació total del 5G i el sorgiment de la càrrega ràpida entre els telèfons, una presència destacada de robots gràcies a IBM, Boston Dynamics o Xiaomi, i les primeres mostres del metavers com a tecnologia hype del moment… de la qual encara avui esperem la materialització. I aquell mateix any, el juny, la gran notícia: la renovació del MWC fins al 2030. El mateix director general de la GSMA, Mats Granryd, ho deixava clar: “Veig difícil pensar en Barcelona sense el Mobile World Congress i viceversa".
La GSMA Open Gateway, el Ministerial Programme o el Sports Tomorrow Congress van destacar com a principals novetats de 2023
L’any següent, el 2023, continuava la recuperació: el congrés va superar els 88.500 visitants i ja operava a ple rendiment. El gran protagonista d’aquella edició va ser la GSMA Open Gateway, una aliança de 21 de les principals operadores de telecomunicacions del món per crear un estàndard de programació d’aplicacions (API) amb accés universal a totes les xarxes dels participants. La voluntat del projecte no és altra que estandarditzar metodologies, accelerar l’adopció del 5G per desenvolupadors i proveïdors de núvol i, en definitiva, crear un ecosistema més cohesionat i interconnectat. A hores d’ara, els resultats d’aquesta iniciativa són encara tímids, i caldrà veure les novetats que se’n presenten a l’edició de 2026.
Sigui com sigui, el 2023 les telecos també van protagonitzar un cert xoc d’arguments amb grans tecnològiques, atesa la seva constant demanda que les segones assumeixin part del cost de manteniment de les xarxes en què operen. Greg Peters, coCEO de Netflix, va aprofitar la seva intervenció al congrés per mostrar-se frontalment en contra i va reobrir un debat que encara ara roman per resoldre. Aquell any també es va celebrar el primer Ministerial Programme, una trobada en què participen els ministres vinculats al món tecnològics de diversos països d’arreu del món per debatre les polítiques globals del sector. Altres punts destacats amb ser la celebració del Sports Tomorrow Congress en col·laboració amb el FC Barcelona o la presència de mitjans de transport futuristes a la fira, com el taxi volador de SK Telekom o el prototip del tren Hyperloop d’Elon Musk.
L’explosió de la IA i l’estrena del Talent Arena
Arribats a 2024, el MWC va fer patents tres fets. El primer, la recuperació total de l’esdeveniment, amb una assistencia que va tornar a superar els 100.000 visitants i es va quedar en els 101.000. El segon, que la intel·ligència artificial generativa que havia popularitzat a finals de 2022 OpenAI amb ChatGPT havia arribat per quedar-se, i el MWC n’era un dels grans exponents, amb una integració massiva en telèfons i tauletes. I el tercer, la materialitació del potencial promès durant anys del 5G, amb la demostració que Telefónica va fer d’una operació quirúrgica a distància i en temps real a l’Hospital Germans Trias i Pujol, amb l’ús d’un robot da Vinci.
I tot això ens condueix fins a la darrera edició del congrés, la de 2025. Una nova edició de rècord, que iguala els 109.000 visitants de 2019, en la qual la intel·ligència artificial va continuar sent el gran protagonisme del congrés: assistents integrats als dispositius, xips dissenyats específicament per computació d’IA, solucions per al client final de tota mena… El congrés també va continuar mostrant propostes de telèfons plegables i enrotllables, uns veterans al MWC que encara es resisteixen a arribar amb fermesa al mercat, i amb un 5G ja més que consolidat, les tecnològiques van començar ja a experimentar amb el 6G.
La IA generativa i les primeres proves del 6G, les grans innovacions d'un 2025 marcat pel debut del Talent Arena
Però més enllà de tota la voràgine tecnològica, la gran novetat de l’edició de l’any passat va ser el naixement del tercer congrés, que amb el MWC i el 4YFN completa la tríada d’opcions dels visitants. Parlem del Talent Arena, la fira impulsada per la MWCapital al recinte Montjuïc de Fira de Barcelona dedicada als professionals de la indústria tecnològica. Amb un enfocament molt dirigit a les noves generacions d’estudiants, l’esdeveniment va firmar una primera edició en què va superar els 20.000 assistents i va portar a Barcelona personalitats destacades mundialment com el cofundador d’Apple, Steve Wozniak, o l’excampió mundial d’escacs, Garry Kasparov.