Reduir a zero els creuers d’escala. És el propòsit que l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va anunciar en una recent entrevista a Betevé i que abordarà duplicant els quatre euros actuals de taxa turística al creuerista d’escala. “El turisme ha d'estar al servei de la ciutat i no al revés", insisteix l’alcalde. Així, el creuerista passarà a pagar fins a catorze euros, tenint en compte els sis que ja aplica la Generalitat. Tant la mesura com la mateixa gestió d’aquest tipus de turistes fa temps que es troben en el centre de debat, especialment quan comença el bon temps i s’inicia l’activitat turística, malgrat que les darreres declaracions de Collboni han “sorprès” el Port de Barcelona.
“El juliol del 2025, el Port va signar un acord amb l’Ajuntament força satisfactori per reduir el nombre de terminals de set a cinc abans del 2030, i s’ha intentat prioritzar el port base i desestacionalitzar i gestionar el tràfic de creuers. Per tant, ara ens sorprèn aquest anunci”, apunta a VIA Empresa Mar Pérez, cap de Creuers del Port de Barcelona. De fet, segons el mateix Collboni, l’acord assolit va suposar en el seu moment "posar límits als creuers per primer cop a la història”, però sembla que l’alcalde vol continuar explorant-ne més.
Una facturació de 1.236 milions i 9.500 llocs de treball
Si ens atenim als indicadors econòmics, els més recents -extrets d’un estudi del Port amb la Universitat de Barcelona- apunten a un sector que factura 1.236 milions d’euros anuals -uns 3,4 milions cada dia- i fa una contribució al PIB català d’uns 707 milions. L’activitat creuerística, a més, genera uns 9.500 llocs de treball “i fa que l’aeroport tingui connexió amb altres grans territoris gràcies al fet que som un port base”, sosté Pérez.
Tanmateix, aquest impacte econòmic no seria prou per compensar “l’allau de creueristes” que perceben els habitants de la capital catalana. Aquesta és la percepció que la cap de Creuers del Port de Barcelona considera que té gran part dels barcelonins, malgrat que aquest subsector turístic representi prop del 5% del total de visitants de la ciutat. “No són tants”, sosté Pérez, qui afegeix que, a més, que es tracta d’un “tràfic molt predictible que es pot gestionar”.
El cert és que, partint de la base que l’època de creuers al Mediterrani s’inicia entre l’abril i el maig, quan els creuers venen de passar l’hivern al Carib i s’hi estan fins a l’octubre o novembre, l’activitat es concentra en uns mesos concrets i el Port publica la previsió setmanal, mensual i anual de creuers. “Nosaltres sabem quants vaixells i quin nombre de passatgers vindran a Barcelona amb un any i mig d’antelació. Podem gestionar aquest tràfic perfectament”, assegura Pérez, qui, en canvi, confessa que “si comencem a portar turistes a altres ports i des d’aquests venen a Barcelona, segur que perdem capacitat de gestió”.
El perfil del creuerista
Si observem amb detall el perfil del creuerista, observem que es tracta d’un perfil generalment nord-americà, familiar i de poder adquisitiu alt. “És un tipus de turista molt alineat amb allò que vol assolir la ciutat, un turisme de qualitat”, explica a VIA Empresa la directora general de Barcelona Oberta, Elvira Garcia. Del total de creueristes, els d’escala representen una petita proporció: un informe del 2023 afirma que aquest segment de creueristes va suposar aquell mateix any entorn d’un 6,7% del total. “Això ens fa molt bé, perquè el turista d’escala trepitja Barcelona, fa una despesa d’uns 75 euros, té l’oportunitat de veure Barcelona i després acaba tornant més endavant”. “És un reclam per conèixer la ciutat, i té un impacte molt important en el comerç i la restauració”, afegeix Garcia.
La directora general de Barcelona Oberta valora positivament “l’interès per la ciutat” i el “turisme cultural” que els creueristes acostumen a desitjar, a diferència “d’altres tipus de visitants que només venen a passar-ho bé i no cuiden la ciutat”: “Com quan vam començar a celebrar el Mobile World Congress (MWC), quan vam guanyar visitants de qualitat que no teníem abans”, precisa.
Els creueristes d'escala van representar un 6,7% del total l'any 2023 a Barcelona
D’altra banda, tant Pérez com Garcia destaquen que la peculiaritat del creuerista d’escala no és únicament que representa un visitant que tan sols passa unes hores a la ciutat; és l’únic col·lectiu que no hi pernocta i paga la taxa turística, concretament, nou euros per persona en el cas dels creuers amb més de dotze hores d’escala, i onze euros si l’escala és inferior a les dotze hores.
Sigui com sigui, el lapse temporal és just per conèixer la ciutat i, com a norma general, el creuerista d’escala es concentra a les grans atraccions culturals barcelonines, fet que genera un cert recel entre els habitants de la capital catalana. “Estem treballant per esponjar el turisme, la ciutat ha de fer més promoció perquè els creueristes s’escampin a la ciutat, i vagin a veure el Laberint d’Horta, la zona de Glòries, Diagonal Mar, etcètera”, apunta Garcia.
Segons la directora general de Barcelona Oberta, “cal acompanyar al creuerista”, ja que representa un tipus de turista que no acostuma a disposar d’una planificació respecte a altres viatgers que gaudeixen de més dies per visitar la ciutat. “L’Ajuntament hauria de ser capaç d’impulsar una campanya, hi ha moltes eines perquè les companyies navilieres tinguin recursos per oferir als creueristes”, afegeix. Tanmateix, després de les darreres declaracions de Collboni, sembla que els plans de la ciutat van en una altra direcció.
L'oposició al creuer
Una direcció, probablement, en sintonia amb moviments com Stop Creuers, impulsat per l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, Ecologistes en Acció, Zero Port i la Xarxa per la Justícia Climàtica. En conjunt, lluiten contra “l’augment incessant del trànsit marítim de creuers a Catalunya”, que defineixen com una activitat “altament contaminant, gran consumidora d’energia i recursos locals, i generadora d’immensos i greus impactes socials, ambientals i sanitaris”.
Al seu manifest es mostra una clara preocupació per l’impacte ambiental i climàtic de l’activitat creuerística, per una sobreexplotació de recursos energètics i la mencionada concentració turística. “Amb un escenari com el descrit, no entenem com ni la Generalitat de Catalunya ni els ajuntaments de Barcelona i Tarragona, que han "declarat" l'emergència climàtica, no aborden el problema”, explica el manifest, al qual s’hi han afegit fins a un centenar d’entitats.
Si bé el manifest es va fer públic a mitjan 2023, la darrera versió concentra un seguit de peticions en referència a l’any 2025, és a dir, no es troba actualitzat. La primera demanda és “l'eliminació total de l'activitat creuerística a tot el territori català l'any 2025”, fet que, evidentment, no es va produir. Entre altres demandes figuren l’aturada immediata de les ampliacions portuàries destinades al trànsit de creuers i la creació d’una taula de seguiment dels plans de reducció d’aquest activitat.
“Va haver-hi una campanya de demonització dels creuers”, continua Pérez, qui assegura que “és fruit d’unes idees confuses, perquè els creuers aporten riquesa i aspectes interessants a la ciutat”. La cap de Creuers del Port de Barcelona recorda el “treball exhaustiu” que l’organisme ha dut a terme en matèria de sostenibilitat, fet que permetrà el 2027 comptar amb la primera terminal electrificada “i el 2030 ho estaran totes”. D’altra banda, afegeix que des de l’entitat portuària “hem volgut pactar amb el govern de Collboni, però de vegades fa la sensació que no és prou; dir que no als creuers no solucionarà res a la ciutat i ens farà perdre l’impacte econòmic que generen”.