Escolta l'article ara…
A Espanya hi ha actualment 9.500.000 de pensionistes i s’estima que l’any 2050 n’hi haurà 16.000.000. El sistema de pensions actual serà insostenible per garantir la seva suficiència i la sostenibilitat financera si no s’hi fa una reforma profunda. El sistema actual és de repartiment. Les aportacions dels treballadors financen les pensions dels jubilats. De fet, ara mateix les aportacions dels treballadors no són suficients per cobrir el pagament de les pensions i el govern espanyol l’any 2025 ha hagut d’aportar 47.800 milions d'euros.
La Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) estima que el dèficit contributiu actual és del 4,15% del PIB. Alguns sectors polítics i econòmics creuen que la despesa en pensions –que actualment és del 13% del PIB– és excessiva, i que s’hauria de reduir adoptant un sistema mixt que incorpora al model actual un sistema de capitalització pel qual les aportacions individuals de cada treballador s'acumulen i s'inverteixen en fons d’inversió per finançar la seva futura pensió.
Suècia, que destina un 8% del PIB a les pensions, és un model de referència dels països que tenen el sistema de pensions mixt
Els països del sud d’Europa, Àustria i altres apliquen el sistema de repartiment pur, el que suposa un cost entorn del 13% i el 15% del PIB, mentre que els països nòrdics i d’altres tenen una despesa pública del PIB molt més baixa –entorn del 8 al 10% del PIB–, perquè van optar per un sistema mixt que inclou el sistema de capitalització. Suècia, que destina un 8% del PIB a les pensions, és un model de referència dels països que tenen el sistema de pensions mixt.
El model suec combina la pensió pública i la pensió professional –que són obligatòries– amb l'estalvi privat. La pensió pública és un sistema de repartiment mixt. Amb les cotitzacions dels treballadors que estan en actiu es paguen les pensions. En paral·lel, l’Estat anota les cotitzacions del 16% del salari en un compte virtual fictici per a cada persona i, en jubilar-se, el capital acumulat i els seus rendiments es divideix cada any pel divisor d'esperança de vida del grup de la mateixa edat. L'única capitalització real és la inversió obligatòria, d’un 2,5% del sou, en fons financers elegits per l'assegurat.
Una part important de la pensió és la pensió professional obligatòria, pagada per l'empresa i establerta per conveni col·lectiu. Sol ser d'un 4,5% a un 30% del sou, segons el tram de sou, i s’inverteix en fons financers convinguts entre els sindicats i les empreses. Evidentment, l'estalvi privat individual és voluntari, i també hi ha una protecció bàsica per a persones amb ingressos baixos o nuls.
El més important del model suec és entendre que és de repartiment amb comptes ficticis individualitzats i que la pensió final que es cobrarà dependrà de molts factors. Per exemple, si una persona està a l’atur o deixa de treballar per motius no regulats, no acumula drets per la pensió futura.
Per evitar la fallida del sistema de pensions, s'incorpora un mecanisme d’ajust automàtic que les vincula a l’evolució de l’economia, a la demografia i a la rendibilitat dels fons d’inversió. Les pensions s'ajusten a la baixa, quan la relació entre actius i passius del sistema cau per sota d'u, el que evita que el sistema pugui fer fallida. Per tant, no es pot saber quin serà l’import de la pensió, mentre que en el sistema de repartiment se sap la pensió quina serà.
Les pensions s'ajusten a la baixa, quan la relació entre actius i passius del sistema cau per sota d'u, el que evita que el sistema pugui fer fallida
El sistema de repartiment en països com a Espanya és millor pel treballador assalariat de classe mitjana o mitjana-baixa. En canvi, a Suècia és millor pels treballadors amb feines estables i amb sou alts.
Es pot introduir a Espanya un sistema de capitalització?
Tot i que es volgués és força improbable. Espanya no és Suècia. Només cal comparar el nivell de renda per càpita que l’any 2025 a Suècia era de 56.250 euros i a Espanya de 34.240 euros. A Suècia, el nivell salarial net mitjà després d'impostos se situa al voltant d’uns 2.650-2.700 euros mensuals, mentre que a Espanya el salari net mitjà se situa, segons les fonts, entorn dels 1.850 euros mensuals.
És cert que a Suècia el cost de la vida és més car que a Espanya, però el poder adquisitiu és força superior i gaudeixen d’uns potents serveis públics. Amb els sous de Suècia, els suecs es poden finançar fons de pensions privats. A Espanya, per molts treballadors el problema és arribar a final de mes.
El principal obstacle per incorporar un sistema de pensions mixt és el cost de la transició. Requereix que els treballadors continuïn pagant les pensions dels jubilats actuals i, simultàniament, contribuir a pagar les seves pensions en el futur. Si l'estat espanyol hagués de reconèixer de cop en forma de "bons de transició" tots els drets que els treballadors actuals ja han meritat, la xifra superaria el 200% del PIB espanyol. (Kierkegard, Bruegel). Cap estat pot emetre tal quantitat de deute públic als mercats sense fer fallida.
Els centres de pensament econòmic com Bruegel o el Boston Consulting Group plantegen que el cost de la transició es financi mitjançant deute o impostos generals. Una altra alternativa fora que es fixés una edat a partir de la qual només els treballadors més joves fessin la transició al sistema mixt.
El principal obstacle per incorporar un sistema de pensions mixt és el cost de la transició
Per concloure, les pensions són un dels pilars fonamentals del model de benestar europeu, i l’Estat ha de garantir que els treballadors, en jubilar-se, rebin una pensió digna i suficient. El nivell de les pensions està molt lligat a la marxa de l’economia. Per això, el model productiu és una peça clau per augmentar el benestar dels ciutadans. L'estructura econòmica de Suècia i d’altres països està molt més enfocada a la tecnologia, a la indústria i serveis d'alt valor afegit i la innovació, cosa que permet tenir un nivell de renda per càpita molt superior al d’Espanya o Catalunya.
Les pensions es poden i s’han de garantir. Però a banda de l’evolució de l’entorn i de l’economia, serà el govern i el parlament espanyol, segons la seva visió i ideologia, els qui decidiran sobre les polítiques socials a seguir.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat