Catalunya afronta el tram final de 2025 amb una economia que desafia l’alentiment europeu i manté un fort dinamisme, però amaga tensions de fons. Les últimes previsions elaborades per la Cambra de Comerç de Barcelona i AQR-UB situen el creixement del PIB català en un 2,9% per al 2025, cinc dècimes més del que s’esperava a principis d’any, i un 2,4% per al 2026. Aquesta revisió positiva es fonamenta en dos motors clau: la inversió i el consum privat, que han compensat la pèrdua de tracció del sector exterior en un context internacional cada cop més advers.
Un dels fenòmens més destacats d’aquest cicle expansiu és la forta creació d’ocupació, que s’ha convertit en el principal suport del creixement. El mercat laboral català registra un augment sostingut de l’afiliació (2% interanual), especialment als serveis i la construcció, i la major part d’aquesta nova ocupació l'estan cobrint persones estrangeres.
Aquesta dinàmica migratòria, que respon tant a la demanda de mà d’obra en sectors amb dèficit estructural com a les bones perspectives econòmiques de Catalunya, ha permès mantenir el ritme d’activitat i donar resposta a la forta demanda interna. No obstant això, aquesta realitat conviu amb una taxa d’atur que es resisteix a baixar del 8% (previsió del 8,5% el 2025 i 8,3% el 2026), una de les més altes d’Europa occidental, fet que posa de manifest una ineficiència del nostre mercat laboral: creació de llocs de treball i, alhora, dificultats per reduir l’atur estructural.
Un altre element a destacar en la conjuntura econòmica és que la demanda interna està prenent el relleu a la demanda externa com a factor d’impuls al creixement. I, dins la demanda interna, el consum públic cedeix terreny a favor del consum privat i de la inversió. D’una banda, el consum privat per càpita creix un 2,5% el primer semestre (enfront de l’1,1% en el mateix període de l’any anterior), impulsat per l’augment de l’ocupació i la pujada dels salaris reals.
La inversió, per altra banda, està repuntant els darrers trimestres, ja que s'ha beneficiat d’uns tipus d’interès més baixos, l’última etapa de fons europeus NextGenerationEU i uns beneficis empresarials que es mantenen elevats. Aquesta combinació ha permès que Catalunya (i el conjunt d’Espanya) es desmarqui de la debilitat econòmica que predomina a la UE.
El consum privat per càpita ha crescut un 2,5% el primer semestre, enfront de l’1,1% en el mateix període de l’any anterior
Tanmateix, el context internacional introdueix riscos no menors. La pujada dels aranzels dels Estats Units als productes europeus (del 10% al 15% des de l’agost de 2025) i l’apreciació de l’euro (−13% des del gener) han erosionat la competitivitat de les exportacions europees. Malgrat tot, les exportacions catalanes de béns mostren una resiliència notable —amb una variació interanual acumulada de gener a juliol de l’1,1%, molt superior a la dels països veïns—, si bé han començat a desaccelerar-se, especialment en sectors com l’automòbil.
El turisme, després d’assolir màxims històrics, ha viscut un punt d’inflexió: el nombre de turistes estrangers ha caigut aquesta temporada d’estiu per primer cop des de la pandèmia, i la despesa turística s’ha estancat per sota dels nivells prepandèmia a preus constants.
El turisme, després d’assolir màxims històrics, ha viscut un punt d’inflexió: el nombre de turistes estrangers ha caigut aquesta temporada d’estiu per primer cop des de la pandèmia
Finalment, una característica comuna de l’economia catalana i espanyola són els brots verds que comencem a observar en l’evolució de la productivitat, que podria ser el resultat de l’increment de la inversió productiva observat els darrers dos anys. Tanmateix, la productivitat per treballador està creixent molt menys del que ho fa la productivitat per hora treballada, en part degut a la reducció d’hores treballades per l’augment de les baixes per incapacitat temporal. Aquest fenomen, que situa Catalunya i Espanya entre els països europeus amb més hores no treballades per aquesta causa, planteja interrogants sobre la productivitat futura.
En síntesi, Catalunya enceta el bienni 2025-2026 amb una espiral positiva de consum-ocupació-població-consum, però amb riscos latents. La consolidació (o no) de la incipient millora de la productivitat, la manca d’ajustament entre oferta i demanda de treballadores en sectors clau, el tensionament en els serveis públics per ràpid augment de la població, la manca d’oferta d’habitatge, així com la persistència d’una taxa d’atur elevada, són reptes estructurals que requereixen polítiques valentes i decidides.