En la dècada que ve, el 80% dels nous llocs de treball vacants seran per reemplaçar les jubilacions dels baby-boomers, segons un estudi del SEPE. A més, els joves de fins a 30 anys d’avui només podran cobrir una tercera part d’aquests llocs de treball per jubilació. El problema ja està afectant moltes empreses que no troben personal adequat per fer créixer els seus negocis. Davant d’aquesta realitat, és urgent aprofitar tota la força laboral resident a Catalunya, tant la nacional com l’estrangera. Tanmateix, encara hi ha moltes bosses de població potencialment treballadora que no ho està per diferents motius: atur, prestacions que desincentiven la cerca de feina, manca d’incentius, insuficient qualificació, etc.
L’Observatori del Treball i Model Productiu (OTMP) de la Generalitat de Catalunya ha publicat una nova estadística sobre la força de treball infrautilitzada a Catalunya que, seguint la metodologia d’Eurostat, amplia el focus més enllà de l’atur oficial i permet identificar tot el potencial laboral disponible a Catalunya que no està plenament aprofitat.
La força de treball infrautilitzada, és a dir, que podrien treballar més o incorporar-se al mercat, arriba a les 660.983 persones el 2024 a Catalunya, gairebé el doble de la dada d’atur oficial. Aquesta xifra és la suma de les persones aturades segons la definició oficial (373.650 persones), i tres col·lectius més:
- Les persones subocupades, que són aquelles que treballen a jornada parcial, però voldrien treballar més hores i estan disponibles (152.981 persones).
- Les persones inactives que estan disponibles per treballar, però no fan recerca activa de feina, sigui perquè estan desaminades o perquè ja han trobat una feina on s’incorporaran en tres mesos o més (83.485 persones).
- Les persones inactives que busquen feina, però no estan disponibles per incorporar-se immediatament (50.867 persones).
Als dos últims col·lectius se’ls considera dins la definició de força de treball infrautilitzada perquè, tot i ser inactius, compleixen amb un dels dos criteris: estar disponible o fer recerca activa de feina.
En total, més de 600.000 persones, el 15,3% de la població activa ampliada, que podrien cobrir bona part de les vacants que les empreses necessiten per relleu generacional o per expansió del negoci. Aquesta pèrdua de força treball no només representa una manca d’oportunitats individuals, sinó també un fre per al creixement econòmic i elevat cost per al sector públic.
El 66,6% de les persones subocupades són dones, mentre altres col·lectius (com joves i extracomunitaris) també es veuen especialment afectats
A més, la bretxa de gènere s’incrementa quan comptabilitzem el desaprofitament de la força laboral per la major incidència de la subocupació femenina (el 66,6% de les persones subocupades són dones). Sobre elles recau la responsabilitat de les cures familiars i amb els extensius horaris laborals del nostre país, es veuen oblidades a reduir la jornada laboral. La subocupació també afecta especialment als joves i extracomunitaris, una realitat que reflecteix la precarietat i d’insuficiència d’hores treballades, amb impacte directe en la pobresa laboral (22,5% entre treballadors a temps parcial).
Amb tot, Catalunya té una taxa d’infrautilització laboral quatre punts per sota de la mitjana espanyola (és la tercera millor comunitat autònoma), però supera la mitjana de la Unió Europea (UE) en 3,6 punts.
Com activar tot aquest potencial laboral?
En primer lloc, cal impulsar programes de formació en sectors amb vacants cròniques i fer-ho amb col·laboració amb el sector privat per tal de garantir que respon a les necessitats empresarials. Per això, és important que empreses i administració comparteixin dades sobre vacants, perfils emergents i necessitats formatives. Només així es podrà anticipar la demanda i evitar que el talent disponible quedi fora del circuit productiu.
En paral·lel, la corresponsabilitat entre homes i dones, les mesures de conciliació a les empreses, la flexibilitat laboral i tenir uns horaris laborals més europeus, són imprescindibles per reduir la subocupació femenina, i convertir hores parcials involuntàries en jornades completes. No només milloraria la qualitat de vida, sinó que també la productivitat i el creixement econòmic del país.
Caldria que els ajuts públics no depenguin només del nivell d’ingressos de la unitat familiar, sinó que tinguin en compte criteris com el nombre de membres que treballen o la intensitat del treball
Un altre front no menor és l’activació dels inactius disponibles. Moltes persones no busquen feina per desmotivació, prestacions socials mal dissenyades o barreres administratives. Cal revisar l’actual sistema de prestacions públiques perquè no desincentivi la cerca de feina (estudis demostren que la recerca d’ocupació s’intensifica a mesura que s’acosta el final de la prestació d’atur i les taxes de reinserció augmenten en acabar-se aquesta).
Així mateix, caldria que els ajuts públics (escoles bressol, ajuda al menjador, ajuts al lloguer, etc.) no depenguin únicament del nivell d’ingressos de la unitat familiar, sinó que tinguin en compte altres criteris com, per exemple, el nombre de membres que treballen o la intensitat del treball (hores treballades), per tal d’evitar a alguns membres de la família (especialment a les dones) quedin relegades a la llar o a treballar a l'economia submergida per no perdre les ajudes.
Fer una bona avaluació del disseny i aplicació de les ajudes i prestacions públiques és fonamental per evitar efectes contraris als desitjats.