L’Idescat acaba de fer pública l’estimació de PIB territorial per a Catalunya corresponent a l’any 2024. Entre les variables destaca l’estimació del PIB per càpita (PIBpc), que relaciona el valor de la riquesa generada amb la dimensió poblacional del territori.
No és del tot evident què significa el PIBpc en escales territorials petites, perquè es construeix sobre dos variables que en l'àmbit local no guarden relació necessàriament. Una manera suggerent de veure-ho és interpretar el PIBpc com una aproximació a quines són les funcions territorials que dominen en un determinat àmbit.
Si prenen com a referència l’Índex de PIB per càpita on Catalunya és igual a 100 (és a dir, que l’estàndard de referència és el quocient entre el PIB de tot Catalunya i la seva població), podem afirmar que valors índex superiors a 100 els trobaríem en aquells territoris on la funció productiva és més important (relativament, comparat amb la mitjana catalana), mentre que valors índex inferiors a 100 els trobaríem en aquells territoris on la funció residencial és la predominant (sempre en termes comparatius).
Això es mostra molt clarament si fem un rànquing de municipis amb el seu valor índex de PIBpc. L’encapçalen municipis que són veritables indrets productius (o d’activitats d’alt valor) com Martorell, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant o Castellbisbal, i el tanquen municipis gairebé exclusivament residencials, com Badia del Vallès, Santa Margarida de Montbui o Cunit.
Hi ha, tanmateix, una perspectiva d’anàlisi que ens pot aportar més informació sobre com estan evolucionant simultàniament la localització de la producció i la residència, com és veure quina evolució ha tingut aquest índex de PIBpc, per exemple, en aquest segle.
El gràfic a continuació ens mostra quina trajectòria ha seguit el valor índex del PIBpc en les principals ciutats catalanes, comparant el valor de 2001 amb el de 2024. Ens sembla prou rellevant per a centrar l’anàlisi.
Comencem per dir que l’any 2001 només cinc de les disset ciutats catalanes més grans tenien un PIBpc amb valor índex superior a 100. Per ordre: Barcelona, Girona, Sant Cugat del Vallès, Tarragona i Rubí; és a dir, eren clarament capitals productives. El 2024 s’hi han afegit Cornellà de Llobregat i Lleida, i han caigut Rubí i (gairebé) Manresa i Tarragona.
Si ens fixem en el conjunt, nou de les disset grans ciutats ‘perden’ posicions en PIBpc, i això afecta molt particularment allò que en diríem les grans ciutats industrials tradicionals: Mataró, Reus, Sabadell, Terrassa i Vilanova i la Geltrú. Durant aquest segle, aquests municipis, que ja tenien predominança de la seva funció residencial, han incrementat aquest rol en la xarxa del país (o, dit d’una altra manera i per definició, la localització de l’activitat ha tendit a concentrar-se fora d’aquestes ciutats).
Mirem les grans ciutats que, originàriament amb funcions residencials dominants, han millorat en el seu paper productiu. Destaca excepcionalment el cas de Cornellà de Llobregat (passa d’un valor 75 a 126), però es veu acompanyada d’altres municipis de la conurbació de Barcelona, com l’Hospitalet de Llobregat i Sant Boi de Llobregat i, en menor valor, Badalona i Santa Coloma de Gramenet, aquesta darrera la gran ciutat catalana amb més pes de la funció residencial.
Entre les grans ciutats, Sant Cugat del Vallès i Barcelona juguen en una altra lliga; han consolidat en aquest segle una posició que ja era de predominança productiva
El gràfic deixa clar que, entre les grans ciutats, Sant Cugat del Vallès i Barcelona juguen en una altra lliga. Amb valor índex 151 i 142 (a grans trets, la seva producció suposa aproximadament un 50% més que la seva proporció de població) han consolidat en aquest segle una posició que ja era de predominança productiva.
Per extensió, i sense poder entrar en detalls, sembla cert un patró territorial que ha focalitzat durant aquest segle la localització d’activitat (i d’activitat d’alt valor) a la capital i el Barcelonès, amb els municipis del Baix Llobregat més vinculats i l’enclavament de Sant Cugat al Vallès. Aquest és la dinàmica d’on venim. Tot sembla indicar es pot veure reforçada -a la vista d’on es concentren determinats grans projectes de noves activitats- en el pròxim segon quart del segle. Naturalment, les implicacions de tot ordre (mobilitat, habitatge, hisenda local, petits municipis industrials...) haurien de merèixer una atenció que ara no tenen.
Convé subratllar que aquest valor del PIBpc no té res a veure amb la productivitat territorial. Per a fer-ho caldria comparar el PIB i els llocs de treball d’aquell territori, i malauradament hi ha un cert acord que aquesta és una dada de la qual no tenim referent fiable, pel fet que l’afiliació a la Seguretat Social amaga efectes seus molt distorsionadors. Els que hem fet aquest exercici, això no obstant, hem comprovat que pot haver-hi sorpreses de relleu, que amb tota la precaució serà motiu d’una altra nota d’opinió.