A finals de 2002, Internet Explorer era el sobirà absolut del món dels navegadors web amb un 92,7% de la quota de mercat. “Microsoft va entrar tard i malament, però era Microsoft, i va poder preinstal·lar Explorer a tots els sistemes operatius”, rememora el director executiu de Mortensen i cofundador de Sorensen AI, Josep M. Ganyet. Però aquell mateix any, la que el 2003 es constituiria com a Fundació Mozilla, nascuda anys enrere de les cendres de Netscape, posava en marxa el projecte que va aconseguir tombar el seu domini: Mozilla Firefox. Denominat originalment Phoenix per la lírica del seu naixement, la clara aposta pel codi lliure i la innovació aportada per tots els col·laboradors va fer que, després d’anys de remuntada, Firefox aconseguís arrabassar el tron d’Internet Explorer a principis de 2009 i convertir-se, en aquell moment, en el navegador d’internet més usat del món.
Tanmateix, l’alegria no va durar gaire. Pocs mesos abans del sorpasso, Google presentava al públic Chrome, la seva aposta pel món dels navegadors, que no va trigar gaire a dominar el mercat. Avui, la fotografia és ben diferent: d’acord amb xifres de StatCounter, l’opció de Google ha tancat el novembre de 2025 amb una quota de mercat del 71,22%, seguida de lluny per Safari, amb un 14,35%, i Edge, el successor d’Internet Explorer, amb un 4,98%. Firefox, que havia arribat a representar més d’un 45% en el seu zenit, és quart amb un modest 2,3% del mercat.
Firefox ha passat de liderar el mercat dels navegadors amb un 45% de quota de mercat el 2009 a representar només un 2,3% a novembre de 2025
És en aquest context que, des de fa ja diversos anys, Mozilla explora nous canals per recuperar la rellevància que va atorgar-li el prestigi que encara té. El més destacat, formalitzat aquest mes de novembre amb la presentació de l’estratègia per al trienni 2026-2028, és la intel·ligència artificial. L’argumentari el va deixar ben clar el president de l’entitat, Mark Surman, en un article al blog de Mozilla: “Les dades i la IA s’han convertit en blocs de construcció fonamentals amb els quals creem les eines digitals que fem servir cada dia. I com va passar amb la web fa 25 anys, qui controli aquests blocs i el seu funcionament tindrà un impacte enorme en la nostra agència, les nostres relacions i les nostres vides”.
La voluntat queda clara: repetir l’èxit de la primera dècada del segle XXI i, en les seves paraules, “fer per la IA el que vam fer per la web”. És a dir: trencar la concentració en poques mans d’estructures tecnològiques crítiques per al món actual amb una alternativa basada en codi obert i que posi la privacitat i l’elecció de l’usuari com a màximes prioritats. Ara bé, fins a quin punt el context econòmic actual i la naturalesa mateixa d’aquesta tecnologia permeten repetir la gesta a què aspira Mozilla?
La força dels usuaris contra la manca de propostes innovadores
A parer de Ganyet, l’actual és “un moment molt similar” al del sorgiment de Firefox: “O defensem l’espai digital que hem construït entre tots, o aquesta vegada no seran els navegadors, sinó els grans models de llenguatge els qui s’apropiaran de com accedim a la informació”. L’expert digital creu que el “paper de sentinella” que avui juga Firefox entre els grans navegadors comercials li atorga una certa legitimitat per impulsar aquest moviment, però també té clar que “ara és molt més costós” competir contra els grans que no pas en la infantesa dels navegadors.
En canvi, Jordi Mas, membre fundador de Softcatalà, identifica diferències més substancials entre ambdós moments històrics: “El que van aconseguir fa 25 anys ho van aconseguir amb Firefox, un gran producte innovador per a l’usuari final. Ara, l’aposta es basa a impulsar una IA ètica i oberta, i és una aposta política, no de producte”. El desenvolupador creu que aquest fet “fa molt més difícil donar-li la volta”, ja que el percentatge d’usuaris preocupats per qüestions com la privacitat no és equiparable als que es van captar en el seu moment amb Firefox, que “va ser el navegador dominant perquè va innovar”.
Jordi Mas (Softcatalà): “Ara, l’aposta es basa a impulsar una IA ètica i oberta, i és una aposta política, no de producte”
Mas considera que Mozilla “està ben posicionada en usuaris” pel fet que, tot i mantenir només una quota del 2,3%, “havien arribat a ser més del 45% i el prestigi el mantenen”. A més, malgrat que el percentatge és baix, representa molts milions d’usuaris, als quals, defensa el membre de Softcatalà, poden fer arribar de manera directa les innovacions que dissenyin a través de Firefox. Tanmateix, el desenvolupador assenyala que a Mozilla els manca una potència científica que sí que han impulsat companyies xineses com DeepSeek, Alibaba o Huawei: “La ciència oberta i qui la crea té un paper molt important i, estratègicament, el que està fent la Xina és molt més rellevant que el que està fent Mozilla”.
Per la seva banda, Ganyet assenyala l’origen de les dades amb què s’entrenen els grans models de llenguatge com “el punt clau” que determinarà l’èxit o el fracàs de l’empresa: “Intentar ser respectuós amb els drets de tothom implica comprar contingut prèmium, que normalment està en murs de pagament, i negociar amb els propietaris, cosa que no han fet els Llama, Gemini o GPT, que s’ho han saltat tot”. Vet aquí la paradoxa: “Si treus aquestes dades, el model és pitjor. I si ho és, quin incentiu tinc per fer-lo servir? ChatGPT no ha fet les coses bé, però és molt útil, i la llei del mercat és implacable”.
A aquesta qüestió, Mas hi afegeix un nou condicionant econòmic: la dependència que Mozilla té avui dia amb un dels grans jugadors de la geopolítica tecnològica. “Més del 70% dels ingressos de Mozilla provenen de royalties a Google”, subratlla el membre de Softcatalà, una situació que crea una paradoxa: “Google no és massa respectable en termes de privadesa, que és un dels grans valors que ells defensen”. Es tracta d’una “dependència molt important” de la qual, assegura Mas, “en són molt conscients” a Mozilla, fins al punt que la diversificació de negocis tingui com a objectiu prioritari trencar aquesta dinàmica.
La feina feta fins ara
El posicionament de Mozilla cap al nou panorama de la intel·ligència artificial moderna s’ha intensificat en els darrers mesos, però ja fa anys que la fundació treballa cap a aquesta direcció. Ho ha fet, principalment, a través de dues vies: per una banda, creant solucions internament que ataquen diversos processos i problemàtiques de la tecnologia; i per l’altra, impulsant un fons de capital risc, denominat Mozilla Ventures, per invertir en startups que impulsin solucions d’IA que respectin els principis del Manifest de Mozilla.
En el primer àmbit, destaquen propostes com Choice-first Stack, una pila (stack) que concentra els principals processos informàtics que cal seguir per desenvolupar aplicacions i agents d’IA moderna en un únic entorn. Aquest producte combina quatre potes: any-agent (per escollir l’agent d’entorn de treball), any-llm (una interfície unificada per treballar amb diferents proveïdors d’LLM), mcpd (una eina per definir i gestionar els servidors MCP) i any-guardrail (una interfície unificada amb múltiples models de barreres de seguretat per protegir els resultats i raonaments dels agents).
L'aposta de Mozilla per una IA alternativa s'ha iniciat amb desenvolupaments interns i inversions en startups tecnològiques com Oumi, Flower o Lelapa AI
La companyia també ha desenvolupat Llamafile, un aplicatiu per fer córrer grans models de llenguatge fàcilment i en local, fent servir un únic arxiu; o bé Lumigator, un comparador d'LLM, tant oberts com tancats, que avalua el conjunt de dades que es vol fer servir i ofereix recomanacions personalitzades pel cas d’ús específic. Però potser la que més ha cridat l’atenció ha estat el Mozilla Data Collective, una plataforma presentada aquest mes de novembre al 15è Mozilla Festival, celebrat a Barcelona (que en serà seu fins al 2027), que vol esdevenir un estàndard per a l’intercanvi de “dades d’IA responsables”.
D’altra banda, des de Mozila Ventures han invertit en més d’una desena de companyies emergents especialitzades en diversos àmbits de la intel·ligència artificial. Entre elles es troben Oumi, una plataforma en codi obert que permet entrenar models personalitzats en qüestió d’hores, en comptes de mesos; Flower, una plataforma federada que permet que la IA aprengui de fulls de dades de diferents fonts, blindant-ne la seguretat i la privadesa; o Lelapa AI, una startup especialitzada en el desenvolupament de models de llenguatge eficients en recursos entrenats amb llengües africanes.
La negativa de la comunitat
Les fonts consultades identifiquen el context econòmic o la manca de solucions estrella com als grans obstacles que Mozilla afronta per encetar l’estratègia que es proposa. Però un tercer condicionant important, que xoca directament amb una de les fortaleses identificades per Mas, és l’oposició que els mateixos usuaris de Firefox han mostrat fins ara cap a la intel·ligència artificial.
El fenomen no és nou, però aquesta setmana s’ha viscut un nou episodi. Aquest dimarts, el nou director executiu de Mozilla Corporation, Anthony Enzor-Demeo, es presentava a la comunitat amb un comunicat que, entre altres coses, recollia la intenció de l’entitat d’apostar per una IA diferent. “La nostra feina ha de fer avançar la nostra missió i reeixir en el mercat. En els pròxims tres anys, això vol dir invertir en IA que s’adigui al Manifest Mozilla. Això vol dir diversificar els ingressos més enllà de la cerca”, escrivia.
Hores després de la publicació, el subreddit oficial de Firefox va omplir-se de missatges contraris a aquesta decisió. Un dels més destacats, publicat el mateix dimarts, ha estat una carta oberta d’un desenvolupador del navegador, firmada per l’usuari nseavia71501, en la qual critica l’ordre de prioritats de Mozilla: “Els vostres missatges sonen incòmodament semblants al típic anunci de Google o Microsoft, aquell en què les decisions són preses per als usuaris, en comptes d’amb els usuaris”. “A Firefox no li cal convertir-se en Google o Microsoft per tenir èxit tant en negoci com en estàndards d’usuari. És estimat precisament perquè no és com ells”, reiterava.
Donant forma al futur estàndard d’IA responsable
Funcioni o no l’aposta de Mozilla, l’entitat té clar que no és una feina que podran fer sols, i en els diversos comunicats publicats fins ara ho deixen ben clar: l’objectiu no és liderar el desenvolupament d’un model de llenguatge concret, sinó “fer créixer una aliança de persones, comunitats i empreses que visualitzin i vulguin construir un futur diferent per a la IA”. Però com ha de ser aquest futur?
Mas deixa clar d’entrada que “són molts aspectes” els que s’han de considerar a l’hora de dissenyar un estàndard d’IA oberta i responsable, però en destaca els que considera que són els principals. El primer de tots ells el té ben clar: “Tot el que es faci s’haurà de fer amb ciència oberta”. “Els grans laboratoris americans, amb OpenAI al capdavant, van fer de no compartir la recerca el seu avantatge competitiu”, critica el membre de Softcatalà, i han estat els xinesos “els primers que han començat” a promocionar una intel·ligència artificial oberta “a escala i seriosament”. Ho han fet, almenys, quant a l’arquitectura dels models, els pesos o l’avaluació, però no amb les dades d’entrenament. “I no perquè no vulguin, sinó perquè no poden”, matisa, ja que molts d’ells han estat entrenats amb dades tancades.
Mas: “Els grans laboratoris americans, amb OpenAI al capdavant, van fer de no compartir la recerca el seu avantatge competitiu”
Aquest fet és el que condueix cap al segon criteri que hauria de guiar, segons Mas, un suposat estàndard d’IA responsable: l’aposta ferma per augmentar el volum i disponibilitat de dades obertes. “Al món ja n’hi ha moltes, a totes les administracions públiques i ajuntaments”, reconeix, i exemplifica casos com els corpus del Parlament Europeu, “que durant molts anys es feien servir per entrenar models de traducció automàtica”, o bé el DOEG, que ha sigut “el corpus de referència durant molts anys” del català.
Un tercer punt és la privadesa de les dades, una qüestió que ha de complementar vessants com el fet de si les dades usades queden registrades o no, si les consultes dels usuaris es faran servir posteriorment per entrenar models o si, en cas de recollir dades personals, els models poden excloure-les a l’hora de fer els entrenaments. I el quart punt seria l’alineació amb valors: quines són les idees polítiques i missatges amb els quals s’entrenen els models. “Les IA de ChatGPT sempre et donen la raó perquè s’han entrenat així. A les de la Xina, si els preguntes per Tian'anmen, et diuen que no va passar res”, exemplifica.
A aquestes quatre guies, Ganyet hi afegeix una cinquena: un “respecte escrupolós” a llengües i cultures minoritàries, que abraci “des del català fins a les llengües ameríndies”. El director de Mortensen recorda que, malgrat que els models actuals es puguin comunicar en català, “els referents són anglocèntrics”, ja que “el 60% del contingut a què han estat exposats són en anglès”. Ganyet deixa clar que no són els únics problemes vinculats amb biaixos que les IA mostren, i n’hi ha d’altres tant o més greus, com “la misogínia o l’homofòbia”, però aquests darrers són uns problemes que “es veuen i les mateixes empreses hi lluiten”. “Però una empresa angloamericana mai es preocuparà per això”, remarca, en referència a les llengües minoritàries.