Fa mitja dècada va ser l’escassetat de microxips; seguidament, la falta de processadors gràfics (GPU), i quan semblava que el mercat havia començat a estabilitzar-se, ara arriba el torn de les memòries RAM (de l’anglès Random Access Memory). El sector dels components informàtics ha topat novament amb un destacat increment de preus de la maquinària més essencial, i aquesta vegada, la gran responsable és la intel·ligència artificial.
Aquest nou increment de preus comparteix un “punt comú” amb els fenòmens experimentats anys enrere per microxips i processadors, segons la directora de marca i comunicació de PcComponentes, Teresa Moreno, com és el “desequilibri entre l’oferta i la demanda en un mercat molt concentrat en pocs fabricants”. Tanmateix, també presenta diferències substancials. “Aleshores, el focus estava en el consum”, continua Moreno, en referència als videojocs i el teletreball en el cas dels microxips i a la mineria de dades en els processadors gràfics, “mentre que ara el gran impulsor és la infraestructura d’IA en centres de dades”. Un motiu diferent que també mostra conseqüències desiguals: “Avui, el problema és més d’encariment que de falta absoluta de producte”.
Les xifres són contundents: durant el tercer trimestre de 2025, el preu de les memòries RAM dinàmiques (DRAM) dels principals productors mundials va experimentar un creixement interanual del 171%, d’acord amb les dades de la consultora taiwanesa TrendForce recollides al mitjà, també taiwanès, CTE. La mateixa companyia assegurava a finals de setembre que la tendència continuarà a l’alça durant el quart trimestre, i que l’enfocament dels principals fabricants a produir per als grans centres de dades començarà a afectar la disponibilitat per a ordinadors, telèfons mòbils i altres dispositius de consum.
Els preus de les memòries RAM dinàmiques s'han elevat un 171% interanual el tercer trimestre, i s'espera que la seva disponibilitat decaigui en dispositius de consum
“Estem molt acostumats a la nostra intel·ligència, que amb molt poca energia pot arribar a raonaments espectaculars, i sembla que, com que no veiem tot el que hi ha darrere de la intel·ligència artificial, sigui el mateix, però no té res a veure”, alerta el CEO de la consultora especialitzada en IA Datarmony, Enric Quintero. “Un LLM [gran model de llenguatge] necessita milions i milions de dades per treballar”, remarca, “i ho necessita processar molt ràpidament per donar la resposta”. És en aquesta transició en la qual actuen les memòries RAM: són les encarregades d’emmagatzemar a curt termini i simultàniament tota informació que els processadors necessiten per fer les seves operacions. “Sense memòries, la IA no funciona”, deixa clar Quintero.
Així ho corrobora l’investigador del departament de Ciències de la Computació del Barcelona Supercomputing Center (BSC), Petar Radojkovic: “És un camp fonamental, cada dispositiu necessita la seva memòria”. Per l’expert, “durant dècades, les memòries han estat ciutadans de segona classe” sota l’ombra de les CPU i les GPU, però l’amplada de banda que ofereixen és un dels factors que més limiten les possibilitats tècniques dels dispositius digitals: “Si tens una fàbrica de xocolata i tens tota la maquinària del món, però només t’arriba un camió de cacau al dia, és el que hi ha, és el que pots processar. Passa el mateix amb les dades i la CPU”.
Radojkovic (BSC): “Durant dècades, les memòries han estat ciutadans de segona classe”
Avui dia, existeixen dues grans tipologies de memòries RAM al mercat. La primera i més tradicional són els mòduls de memòria en línia doble (DIMM per les sigles en anglès), que segons Radojkovic “tenen més capacitat, de fins a 64 GB cadascuna, i en CPU actuals pots tenir fins a dotze canals”. L’altra tipologia són les memòries d’amplada de banda alta (HBM per les sigles en anglès), uns components amb una “capacitat limitada” quan es comparen amb els DIMM, però amb una amplada de banda que pot més que duplicar la del format tradicional. “En latència són més o menys iguals, però hi ha una compensació entre capacitat i amplada de banda”, compara Radojkovic. Finalment, hi ha una tercera tecnologia, la coneguda com a Compute Express Link (CXL), impulsada inicialment per Intel, que es troba encara en una fase inicial i “intenta trobar el seu punt”.
Una mostra de la consolidació de la IA
Les RAM han estat un component imprescindible de qualsevol sistema informàtic de les darreres dècades, des dels ordinadors personals i industrials fins als cotxes, telèfons mòbils o videoconsoles. I amb cada nova innovació, els preus han experimentat sotracs. “La indústria de la memòria funciona per cicles. Després d’una fase d’excés d’oferta i preus baixos, els fabricants van ajustar la producció”, explica Moreno.
Al seu torn, aquest moviment ha coincidit amb el fet que “els projectes d’IA han passat de proves a desplegaments massius”. Aquesta és la raó que explica per què l’increment s’ha produït ara i no anys enrere, quan van veure la llum els primers projectes comercials d’IA generativa, liderats per OpenAI i el seu ChatGPT. “És cert que es parla d’infraestructura d’IA des de fa uns anys, però les inversions s’estan fent ara. L’AI Factory del BSC, per exemple, s’està comprant ara”, apunta Radojkovic.
Moreno (PcComponentes): “La indústria de la memòria funciona per cicles. Després d’una fase d’excés d’oferta i preus baixos, els fabricants van ajustar la producció”
A aquest gran impuls que ha suposat la posada en marxa massiva de centres de dades se sumen dues altres raons, d’acord amb Teresa Montero. Per una banda, es troba la “transició tecnològica cap a DDR5”, el nou estàndard de memòries DIMM que progressivament està substituint els dispositius amb interfície DDR4, almenys en l’àmbit de les RAM de consum. Radojkovic confirma que “de DDR4 a DDR5 hi ha canvis, com més amplada de banda o menys mida de cèl·lula”, però opina que es tracta d’una “evolució continuada” i no d'un salt que justifiqui la pujada de preus. “La diferència fonamental és entre DIMM i HBM: DDR4 i DDR5 són mandarines i clementines; DIMM i HBM, pomes i elefants”, compara.
La segona raó citada per la directora de marca i comunicació de PcComponentes és un “ajustament habitual del sector després d’un període previ de preus molt baixos”, que en xocar amb el pic de demanda ha provocat una alça inusual en els preus.
Una indústria en poques mans
I és que, a diferència d’altres indústries, el de les memòries RAM no és un sector en què l’oferta es pugui modular fàcilment. “La capacitat de produir memòries és gairebé constant: no pots muntar una fàbrica en un any o dir que el mes vinent en faràs el doble. Tens una oferta fixa, i una demanda que fluctua”, assenyala Radojkovic. “Els xips es fan amb tecnologies de deu, onze o dotze nanòmetres, brutalment cares i complicades, que necessiten una visió estratègica i inversions de dècades”, remarca l’investigador del BSC.
Aquesta altíssima barrera d’entrada no només explica la inflexibilitat de l’oferta de memòries RAM, sinó també l’alta concentració empresarial que té el sector. Perquè si en el món de les GPU Nvidia és la reina indiscutible, el tron de les RAM té tres contendents clars: SK Hynix, Samsung i Micron; les dues primeres, coreanes, i la darrera, estatunidenca. Entre totes tres sumaven el 91,5% de la quota del mercat internacional el tercer trimestre de 2025, segons xifres de TrendForce.
Productores tant de memòries DIMM com HBM, aquestes tres companyies superen cadascuna el 25% de les vendes totals del sector, cosa que remarca el seu domini sobre el mercat. “Si demà els Estats Units i Corea decideixen no vendre memòries a Europa, tota la indústria s’atura. I ningú es preocupa per aquest tema”, denuncia Radojkovic. L’expert recorda que Europa tenia Qimonda, una empresa creada el 2006 a Múnic que va arribar a esdevenir la segona empresa a escala mundial en la indústria de les memòries DIMM, però que va fer fallida l’any 2011. “Merkel va decidir salvar Opel en el seu lloc”, critica l’investigador del BSC, “i deu o quinze anys després, ups!, no tenim cap empresa de silici a Europa i estem tirant diners infinits per veure si ens posem al dia”.
SK Hynix, Samsung i Micron concentren el 91,5% de la quota de mercat dels fabricants de memòries RAM
Per Quintero, la concentració del mercat entre Corea i els Estats Units demostra que “darrere d’això hi ha una guerra econòmica entre els que dominen els materials”. “És una batalla dels Estats Units contra el mercat asiàtic, que és el qui té el poder a la mà”, considera el CEO de Datarmony, fent referència principalment als dipòsits de terres rares de la Xina.
Increment sobtat, però amb previsions de llarg termini
Tot i que l’increment de preus va començar a notar-se lleument des del mes de juliol, ha estat sobretot a partir del mes d’octubre quan s’ha experimentat la pujada sobtada de preus que ha alarmat el sector i els consumidors, segons confirma Moreno. I, malgrat que aquesta s’ha produït de manera accelerada, les previsions no apunten a caigudes de la mateixa categoria: “És raonable esperar preus tensionats a curt termini i una certa estabilització a mitjà termini, tot i que sempre amb la volatilitat típica dels cicles de memòria”.
Aquest impacte “encara no ha arribat a l’empresa”, testimonia Quintero, tot i que es mostra pessimista amb el curt termini: “Malauradament, crec que arribarà, i de manera sobtada i sense control”. El CEO de Datarmony considera que l’alça dels preus de les memòries RAM “escalfa el globus de la IA, que al final petarà, com van petar les puntcoms”. L’empresari assenyala el “model insostenible” en què es troba ara mateix el sector de la intel·ligència artificial: “Els preus han de baixar perquè no hi ha cap líder que pugui fixar-ne un de concret i han de ser competitius, però el preu de fer intel·ligència artificial cada cop puja més per l’encariment de les RAM i les CPU”.
En conseqüència, Quintero preveu que “tard o d’hora, acabarà petant”, i això donarà lloc a un mercat “amb uns preus no tan barats i més raonables, que potser no desapareixerà, però en què no es farà l’ús bord que es fa ara de la intel·ligència artificial”. I aquest context, en què Europa es troba ara mateix a una gran distància d’Estats Units i la Xina, és per l’expert una oportunitat per fer les coses diferents: “És una via perquè es comenci a donar importància a la investigació d’una IA sense el consum de recursos que té actualment”.