Els imponents arcs de mig punt del saló de contractacions de la Llotja de Mar de Barcelona poden no semblar l’escenari més adient per un esdeveniment tecnològic com el Tech Spirit. “Un espai històric com aquest pot generar contrast”, ha admès el mateix president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, durant la benvinguda a la sisena edició congrés. “Però no és casual”, ha reivindicat: és el símbol arquitectònic més representatiu del Consolat del Mar, l’organisme de dret marítim que, 750 anys enrere, va liderar l’aposta catalana per dominar el comerç marítim de la Mediterrània.
I és que el Consolat és, d’acord amb Santacreu, un dels tres moments claus de la història (econòmica) de Catalunya: el segon és la revolució industrial, i el tercer, el moment actual. “Malgrat els canvis, ens uneix l’esperit d’innovar i posicionar Catalunya com un referent internacional en tecnologia i emprenedoria. Ho van fer des del Consolat del Mar, convertint-la en un referent del comerç i l’economia de l’edat mitjana; i ara volem tornar a ser presents”, ha reblat el president de la Cambra.
“Barcelona té el talent, l’ambició i la capacitat per liderar aquest moment”, ha reivindicat per la seva banda el president de Tech Barcelona, Miguel Vicente, en un context en què “la tecnologia avança a ritmes sense precedents i ens obliga a prendre decisions que marcaran el nostre món”. Un “món dual”, com recorda el lema del congrés, en el qual “és imprescindible el propòsit d’impulsar tecnologies que serveixin les persones”. És a dir, un sí a la innovació, però amb justificants de causa.
Una "intel·ligència artificial" amb molts interrogants
Aquest propòsit que reclamava Vicente és el que, a voltes, tant costa de trobar en la nova onada d’intel·ligència artificial generativa. Tant és així, que un congrés de tecnòlegs i economistes ha decidit convidar una filòsofa i escriptora de renom, com és Elsa Puntet, per debatre sobre l’ètica darrere de la intel·ligència artificial amb una experta en la temàtica: la investigadora i professora del màster en intel·ligència artificial a EAE Business School, Muriel Rovira-Esteva. I, curiosament, qui ha mostrat més escepticisme amb la nova tecnologia ha estat la segona.
Punset ha encetat el diàleg recordant les darreries del segle XX, quan després de la caiguda de Berlín “molts vivíem amb la idea que l’economia de mercat seria el model definitiu i teníem la sensació que no passarien més coses”. Un pensament negat pel “tsunami tecnològic” que ha suposat la revolució digital, que ha portat amb ella “una velocitat impensable comparada amb altres èpoques”. Com a exemple, una comparació: “L’electricitat va triar gairebé dues generacions arribar a la vida de les persones, però amb ChatGPT i les primeres IA gratuïtes, milions de persones van apuntar-se al seu ús en el primer mes”.
Davant d’aquest canvi de paradigma, el primer pas és començar pels fonaments, i en aquest cas, això implica analitzar-ne la semàntica. Té sentit denominar “intel·ligència artificial” a aquesta tecnologia? “Quan penso en intel·ligència artificial, recordo en HAL de 2001: una odissea a l’espai, en què té raonament, por… això és el que anomenem intel·ligència general artificial, que no és exactament el mateix que tenim ara”, ha explicat Rovira-Esteva. “La distinció és important, perquè el que fem servir realment ni és molt intel·ligent, ni és del tot artificial. És un sistema dissenyat per una persona, que aprèn del coneixement humà i que no té una independència”, ha justificat la docent. “I la intel·ligència humana no és això, una enorme base de dades molt ben interconnectades?”, l’ha interpel·lat Punset. “Hi ha d’haver-hi una intencionalitat, uns objectius. En una IA, la intencionalitat és la del programador, farà el que està dissenyada per fer”, ha respost Rovira-Esteva.
Punset: “Quan parlo amb la IA, penso que és de les persones més intel·ligents que he conegut”
Davant de la negativa, Punset ha volgut continuar estirant el fil, assegurant que “quan parlo amb la IA, penso que és de les persones més intel·ligents que he conegut”, i n’ha citat exemples, com ara que “és capaç de reconèixer matisos, saps corregir errors i té sentit de l’humor”. Així i tot, Rovira-Esteva ha insistit: “La intel·ligència artificial no té capacitat d’innovar, de generar contingut nou. Els humans també fem mescles, però la IA generativa mescla dues coses que han fet humans i llança un dau”.
Però més enllà de si podem considerar o no els LLM intel·ligents, el que sí que queda clar és que cal avaluar-ne l’impacte en la societat. En aquesta línia, la investigadora d’EAE Business School ha subratllat les conseqüències cognitives que té en les persones, ja no només la IA, sinó tot l’ecosistema digital en què conviuen: “Hi ha estudis que demostren que TikTok mostra a les nenes adolescents continguts sobre suïcidis, autolesions i dietes extremes dotze vegades més sovint que a altres perfils. I això respon a l’interès econòmic, no al seu benestar”. Sobre el poder addictiu de les xarxes ha reflexionat també Punset, explicant els mecanismes d’addicció cap a xarxes socials amb els que experimentem amb el consum de sucres i greixos: “Tenim un cervell que pertany al paleolític, en què hi havia poc menjar, i quan en veies una mica, el cervell et deia: Menja’l!. Ara vivim un moment totalment diferent, però amb el mateix cervell”.
Una altra de les conseqüències, ara sí, estrictament vinculades a la intel·ligència artificial, és el que els angloparlants denominen deskilling, és a dir, la pèrdua de coneixements i habilitats per desús i substitució tecnològica. Rovira-Esteva considera que “és força preocupant”, perquè “ja s’han vist disminucions en capacitats d’escriptura i atenció” en estudis que analitzaven la compleció d’una sèrie de tasques entre persones que usen sovint la IA generativa i les que no. A aquest factor, l’experta hi suma un mal ús per part de la societat: “No és el mateix que siguis un expert i la utilitzis com si fos un becari, que tu siguis el becari i tractis la IA com si fos l’expert”.
Rovira-Esteva: “No és el mateix que siguis un expert i la utilitzis com si fos un becari, que tu siguis el becari i tractis la IA com si fos l’expert”
Novament, la filòsofa ha volgut fer de contrapunt, citant “la por i la mandra”, en referència a Carl Jung, com a raons que expliquen per què fem servir malament la tecnologia, i fent valdre el factor democratitzador de la IA: “Els humans fins ara hem tingut accés a tota mena d’informació, però la IA no te la dona, sinó que et dona respostes. Abans, havies d’anar a grans experts, i només uns pocs podien fer-ho; ara, tots podem fer tota mena de preguntes a la IA”. “Si la resposta és prou bona i tinc prou cap per saber quines són les fonts”, ha continuat, “fer-nos preguntes dispara la creativitat humana i la capacitat d’innovació”. Sense perdre la preocupació, Rovira-Esteva ha coincidit que “depèn de com la usem”, i que precisament per això “és important aprendre a fer-la servir i que siguem honestos amb les limitacions”. “Hem de tenir present que s’equivoca i no confiar cegament en els seus resultats”, ha remarcat.
Liderant la innovació internacional des de Barcelona
Qui sí que han mostrat plena confiança, en aquest cas en les empreses que han impulsat, són Carla Gómez i Gerard Caelles, CEO i cofundadora de Theker Robotics i director de negoci de SpliceBio, respectivament. Són les dues companyies convidades en la ja tradicional sessió de Catalan Local Heroes, en la qual la cap de Finançament d’innovació d’Acció, Rocío Flor, ha conversat amb ambdós emprenedors per conèixer amb tots els ets i els uts dues companyies que enguany han aixecat rondes d’inversió de 21 (Theker) i 135 (SpliceBio) milions de dòlars.
La més experimentada és SpliceBio, empresa fundada el 2014 que s’especialitza en el desenvolupament de teràpies avançades per a malalties rares. El seu camp d’expertesa són les afectacions oftalmològiques, i més concretament, la malaltia de Stargardt, una patologia hereditària que prova una degeneració de la zona central de la retina, la màcula. Però l’expertesa de la qual avui fan gala no era als orígens de la companyia, que va sorgir inicialment com una plataforma tecnològica. “Una de les grans dificultats que vam tenir va ser determinar quina era la nostra killer application per centrar el producte”, reconeix Caelles. Aquest procés els va suposar sis anys “de sang, suor i llàgrimes” en què van aconseguir sobreviure “gastant pocs diners” i instal·lant-se al Parc Científic de Barcelona, on amb el lloguer tenien també accés als laboratoris.
Theker, en canvi, té només tres anys de vida, però ha estat un període que han viscut de manera molt intensa. “A l’inici, teníem una solució de robots molt focalitzada en el reciclatge”, recorda Gómez. Tanmateix, l’equip va considerar que, si volien créixer, havien de ser capaços “de posar robots a tot arreu”. Així, l’empresa, que s’especialitza en robots intel·ligents que són capaços de fer múltiples tasques manuals no programades, va aconseguir adaptar la seva solució a tota mena de sectors, però mantenint “el mateix producte, tecnologia i sistema”.
Totes dues exemplifiquen la capacitat de liderar la innovació de sengles sectors, el biomèdic i el robòtic, sense la necessitat d’abandonar Barcelona o Catalunya, una capacitat que Caelles considera que “no és que sigui possible, és que és necessari”. “En el nostre sector particular, no té cap sentit concebre empreses en termes locals, neixen globalment”, ha assenyalat. “Quan et planteges on has d’establir la companyia, molts emprenedors et diran que vagis als Estats Units, perquè hi ha el capital i el talent”, reconeix Gómez, però considera que “no és així, des d’aquí som totalment competitius en talent i recursos”. Si falta alguna cosa, ha apuntat la CEO de Theker, és ambició: “Hem de dir que ho podem fer i no anar-nos-en fora”.
Caelles (SpliceBio): “En el nostre sector particular, no té cap sentit concebre empreses en termes locals, neixen globalment”
De fet, sobre la captació de talent, tant Gómez com Caelles han coincidit que no han tingut dificultats a l’hora de trobar perfils qualificats en els seus respectius camps d’expertesa. “En el món científic tenim un talent excepcional, especialment a escala de recerca”, ha assegurat Caelles. Per la seva banda, la cofundadora de Theker ha explicat que es troben en una situació curiosa: “En l’àmbit de la robòtica, sobretot enginyers, com que fem una cosa tan nova, els perfils sèniors no ens serveixen, ja que venen amb més biaixos. Per nosaltres està sent molt important captar talent d’universitats, locals i estrangeres, i que sigui jove, amb moltes ganes de créixer”. On sí que apareixen més obstacles és a l’hora de cercar professionals de negoci i gestió, d’acord amb el director de negoci de SpliceBio: “Fora dels fundadors, la majoria de gent que tenim per sobre de vicepresidència són de fora. Gent que ha executat projectes als Estats Units o al Regne Unit, amb diversos cicles”.
A diferència del talent, l’accés al capital sí que ha portat més maldecaps a ambdues empreses. Caelles reconeix que van passar “molt patiment” fins al 2020, any en què van aconseguir tancar la seva primera ronda llavor. “Vam aixecar set milions, que en el context biotecnològic és irrisori”, ha reconegut el director de negoci, però això els va permetre “posar-nos en el mapa”, i les consegüents rondes van augmentar significativament les quantitats: 57 milions el 2022 i 135 aquest 2025. Theker, per la seva banda, encadena dues rondes en tres anys de vida. A parer de Gómez, “l’ecosistema ha canviat molt” i ara, a diferència de quan SpliceBio va encetar el seu projecte, “l’inici està molt més cobert, però un cop comences a créixer, has de començar a moure’t cap a fora”.
El difícil encaix entre startups i grans corporacions
En aquest procés de captació de fons, els braços inversors de grans empreses són una de les possibles vies, i sovint obren més oportunitats a les startups més enllà del finançament, com ara la cocreació de productes o la posada en marxa de proves pilot. Tanmateix, l’encaix entre grans corporacions i empreses emergents no sempre és fàcil. “La innovació en el món de la startup va a una velocitat que no és la d’una corporació, que és més lenta”, ha assegurat el cofundador de Nuclio, Ernest Sánchez. Hi ha coincidit el CEO i fundador de Mitiga Solutions, Alejandro Martí, qui veu tres grans reptes dins del sector corporate: “Té aversió al risc, els processos interns són lents i els pressupostos d’inversió són inestables”.
Aquesta situació es dona, a parer de Sánchez, per una “falta de maduresa” en el món de la inversió corporativa a l’estat espanyol. En canvi, la CEO i fundadora d’Ailin Health, Isabel Caruana, es mostra més optimista, i creu que “part de les startups estan en un moment de més maduresa i poden donar suport a les grans empreses en els processos d’innovació”. Però per fer-ho, cal trobar “campions” dins d’aquestes corporacions que estiguin alineats amb el projecte i siguin capaços d’actuar com a pont.
La inestabilitat dels pressupostos, la falta d'agilitat i la manca d'interlocutors clars són els principals obstacles de les col·laboracions entre startups i grans empreses
Qüestionats per maneres de millorar l’agilitat dins dels braços financers de les grans empreses, Martí ha recalcat que “s’ha d’entendre que el pont es construeix des dels dos costats”, i que “si només ho intenta l’emprenedor, no arribarà”. “Cal un alineament intern i un camí clar”, ha subratllat. Per la seva banda, Sánchez ha destacat que “s’ha de tenir clar punt a punt el projecte, saber qui l’executarà, com s’integrarà” i, sobretot, “quin pressupost tindrà assignat”. Caruena s’ha mostrat d’acord amb Sánchez, i ha afirmat que “perquè el pilot no es quedi en un calaix, és important definir molt bé les regles del joc”.
Però aquest procés no és unilateral: així com les grans corporacions han d’intentar millorar l’agilitat, fixar un interlocutor i definir bé els projectes amb antelació, les empreses emergents també han de passar per un procés d’adaptació perquè la col·laboració fructifiqui. “Primer t’has de treure l’ego, vens d’un món en què et penses que ho saps tot”, ha recomanat Martí. Pel CEO de Mitiga Solutions, cal entendre que “amb el rigor científic no n’hi ha prou”, ja que “el que has de fer és resoldre un problema”, i per aconseguir-ho, primer cal escoltar quins són els problemes que hi ha. “Has de trobar l’equilibri i adaptar-te”, ha coincidit Caruena, qui també ha alertat als emprenedors de la sala de la importància de saber valorar el cost d’oportunitat de les operacions: “Saps que trigarà dues vegades més del que diuen i que rebràs la meitat del retorn. Amb aquestes regles, ja saps com jugar”. Uns hàndicaps que no esborren la “gran oportunitat” que suposen col·laboracions com aquestes, personificades en la cocreació de productes: “Gràcies a escoltar i complementar-te, trobes els millors fils per crear el millor vestit”.