Viure i treballar al Garraf sovint significa gaudir de la proximitat del mar i d'una vida a l'aire lliure molt activa. Coneguts per una gran presència de comunitats artístiques, persones expats, cert ambient cosmopolita i amb gran comunitat LGTBIQ+ arrelada i visible, també hi ha contrastos entre famílies treballadores a Vilanova i la Geltrú fins a cercles més exclusius i internacionals a Sitges. Una comarca de 159.140 habitants -similars als que pot tenir únicament la ciutat de Lleida o Tarragona-, compten amb molts nouvinguts de Colòmbia i Ucraïna i amb un teixit empresarial únic: és la comarca amb major presència d'empreses joves. És a dir, tan sols el 3,7% d'elles van ser fundades abans de l'any 1985. I amb una gran locomotora econòmica: Vilanova i la Geltrú, la seva capital.
Segons xifres extretes de l'informe Estructura empresarial de la demarcació de Barcelona, elaborat per la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa, el Garraf és la comarca que registra una menor facturació per càpita, amb 17.848 euros per habitant, i una menor ocupació per càpita, amb 88 ocupats per cada 1.000 habitants. El 43,3% (910) de les empreses del Garraf estan ubicades a Vilanova i la Geltrú. Aquestes empreses concentren el 66,1% dels 2.840 milions d’euros que facturen les empreses del Garraf i ocupen el 52,8% de la força de treball del teixit empresarial comarcal.
Per entendre'ns, Vilanova factura més de la meitat del Garraf, ja que dos de cada tres euros empresarials surten d'aquí. Sovint a l'ombra de la "mediàtica" Sitges, no es tracta d'una capital purament administrativa, sinó també econòmica.
El 43,3% de les empreses del Garraf estan ubicades a Vilanova i la Geltrú i ocupen més de la meitat de les persones ocupades de la comarca
En aquests moments hi ha 4.081 empreses al Garraf, segons detalla la Cambra de Comerç de Barcelona amb l'Informe trimestral del teixit empresarial i del mercat de treball de l'últim trimestre del 2024. De fet, la taxa d'atur se situa en el 9,9%, la xifra més baixa per aquest mes des del 2008. El sector serveis té un gran protagonisme a la comarca, sobretot a Sitges i compta amb més de 30.000 treballadors. La indústria la segueix, amb 4.330 afiliats i, en grau més baix, la construcció, amb 3.620 membres. Finalment, l'agricultura és pràcticament residual amb 100 treballadors.
A més, com succeeix en moltes comarques de Catalunya, la majoria de les organitzacions són micropimes amb menys de nou treballadors. Segons apunta la Cambra, només hi ha tres empreses que tinguin més de 250 empleats al Garraf.
Qui és qui entre les 10 empreses que més facturen al Garraf?
L'única empresa de la comarca que figura entre les 250 de la província de Barcelona amb major volum de negoci és Prysmian Cables Spain, que ocupa la posició 45 del rànquing. Aquesta es dedica a la fabricació de cables i sistemes per a transmissió d'energia i telecomunicacions. Té una facturació anual de 654 milions d'euros, compta amb 917 treballadors i exporta el 30% de la seva producció. Té la seu a Vilanova i la Geltrú.
En segona posició hi ha el torn d'Ammega Belting Spain que factura 84,8 milions i té 383 treballadors. Dedicats a les cintes de transmissió industrial, també estan ubicats a Vilanova i la Geltrú. Biotrading Comercialitzadora, amb 77,4 milions de facturació i també amb presència a Vilanova, es dediquen al comerç majorista de productes químics i farmacèutics, mentre ocupen el tercer lloc del rànquing. En quarta posició hi ha una altra societat del grup, denominada Biotrading 2007 i que té 30 treballadors i una facturació similar a l'anterior. Ja en cinquena posició hi ha Componentes Vilanova que amb 230 treballadors i una facturació per sobre dels 70 milions es dedica a la fabricació de components per a automoció o electrònica.
Altres companyies capdavanteres són Destil·leries MG (56,1 milions), que es dedica a la producció de begudes alcohòliques i disposa de 59 treballadors a Vilanova. La segueix Kuka Iberia (39,7 milions) que es dediquen a la robòtica industrial i automatització; a més d'Endutex Ibérica (29,9 milions de facturació), que aborda els teixits tècnics i revestiments per publicitat o arquitectura.
Ja per acabar el top 10 hi ha el cas de Diamaz Desarrollo Empresarial que aborden els serveis empresarials i comercials i que, a diferència de les anteriors, té la seu a Sitges. Facturen 20,8 milions i tenen 10 treballadors. Finalment, Perfums Ayats, ubicats a Cubelles i amb 18 treballadors, tenen una facturació anual de 19,9 milions i es dediquen, tal com indica el seu nom, a la fabricació i la distribució de perfumeria.
La millor ciutat de Catalunya per jubilar-se?
La gastronomia, la qualitat de vida i les nombroses atraccions turístiques són algunes de les raons per les quals molts estrangers decideixen viure la jubilació a Catalunya. Al nostre país, segons un estudi d'Idealista, hi ha una ciutat que destaca entre les destinacions ideals pels majors de 65 anys per gaudir d'un retir després d'una agitada vida professional: Sitges. El municipi del Garraf no para d'"ocupar titulars", com ara formar part del 'top 3' de ciutats més felices de Catalunya, comptar amb el carrer més car del país i també ha vist un abans i un després amb l'obertura dels túnels del Garraf, això sí, per convertir-se en el segon peatge més car de Catalunya.
Sitges és un municipi que ofereix un equilibri perfecte entre tranquil·litat i cultura. Aquest destí és especialment atractiu per a aquells que busquen una jubilació còmoda i plàcida. "Més enllà del seu conegut festival de cinema i la seva vida nocturna vibrant, Sitges captiva amb l'harmoniosa combinació d'esdeveniments animats i la bellesa natural de les seves platges i paisatges costaners", apunten des d'Idealista.
El municipi de 32.086 habitants està influenciat per una economia que treu profit de la seva ubicació costanera i el seu atractiu turístic. El turisme és el motor principal de l'economia de Sitges, ja que atrau nombrosos visitants tot l'any i en especial durant els mesos d'estiu. D'aquí la combinació de la indústria hotelera i de restaurants que s'ha convertit en fonamental. Segons xifres de la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Garraf, del 56,3% del mercat domèstic, el turista català representa per a la comarca del Garraf - Sitges inclosa- el 83% de les pernoctacions. Així, l'anomenat mercat de proximitat té un pes molt important a la comarca.
Pel que fa als estrangers, els mercats predominants en nombre de pernoctacions, durant la temporada estival anterior, han estat el francès, el del Regne Unit i l'alemany. Pel que fa als comerços destaca la diversitat de botigues de productes locals fins a marques internacionals. El comerç al detall, especialment en àrees com la moda, els souvenirs i els productes de gurmet, contribueix significativament a l'economia local.
Com a curiositat, l'any 1939, Sitges comptava amb set hotels, el 1967 ja n'hi havia 136. Actualment, i segons xifres de l'Idescat del 2022, disposen de 52 hotels, 5.073 places d'hotels, 2 càmpings i cap plaça de turisme rural.
Reptes pendents: millors infraestructures i la gestió de l'habitatge
Tot i els diversos rànquings de felicitat o de millor lloc per jubilar-se, la comarca del Garraf afronta diversos reptes que podrien millorar, encara més, el seu benestar econòmic i social. Tot i tenir municipis dinàmics com Sitges i Vilanova i la Geltrú -esmentats al llarg de l'article-, la zona mostra una elevada dependència del sector serveis i, especialment, del turisme, sobretot a Sitges. Aquesta especialització provoca una marcada estacionalitat i vulnerabilitat davant crisis com la de la covid-19 i posa en evidència la necessitat de diversificar l’activitat econòmica. D'aquí, també, la reivindicació del pes de la indústria a la capital.
Les connexions amb l’àrea metropolitana de Barcelona, clau per a molts treballadors de la comarca, sovint es troben tensionades
A més, tenen una renda per càpita força menor si es compara amb la resta de la província de Barcelona. Segons la Diputació de Barcelona, el Garraf és la comarca que registra una menor facturació per càpita, amb 17.848 euros per habitant.
Un altre dels grans reptes estructurals és la mobilitat. Les connexions amb l’àrea metropolitana de Barcelona, clau per a molts treballadors de la comarca, sovint es troben tensionades, amb serveis ferroviaris i viaris saturats o insuficients. Aquesta situació fomenta la dependència del vehicle privat i té un impacte ambiental negatiu. A més, el teixit empresarial del Garraf, format majoritàriament per pimes, admet des de les diverses organitzacions empresarials que pateix mancances d’inversió en innovació i tecnologia, fet que dificulta la seva competitivitat i capacitat d’atraure i retenir talent qualificat.
Ja per acabar, la crisi de l'habitatge també és present en la zona. De fet, el preu de l'habitatge a Sitges és un dels més elevats de Catalunya, tant en el mercat de compra com en el de lloguer. Segons dades de 2024, el preu mitjà de compra d'habitatge usat supera els 5.000 d'euros/m², mentre que el d'habitatge nou se situa al voltant dels 5.400 d'euros/m². Pel que fa al lloguer, Sitges registra un preu mitjà mensual de 1.306,34 euros.
El Garraf es troba en un moment clau: entre l'encís que projecta Sitges i la força transformadora de Vilanova, la comarca compta amb actius valuosos per avançar cap a un futur que combini qualitat de vida, innovació i arrelament. El repte és anar més enllà dels clixés -com el de paradís turístic o capital emergent- per consolidar-se com un territori on es pugui viure, treballar i créixer amb oportunitats reals per a tothom.