Neus Lloveras Massana (Vilanova i la Geltrú, 1963) és consellera delegada d’AKO, una empresa dedicada a la refrigeració de fred industrial i solucions per les càmeres frigorífiques. Exalcaldessa de Vilanova i la Geltrú (2011-2019) i antiga dirigent de l’Associació de Municipis per la Independència (2016-2018), ara exerceix la presidència de la Federació Empresarial del Gran Penedès. L’empresària rep VIA Empresa a les instal·lacions de l’entitat a la capital del Garraf per parlar dels principals reptes econòmics del territori i, a la vegada, les seves mancances.
Parlem del Garraf, del Penedès o com li agrada definir l’entorn geogràfic on ens trobem?
Penedès-Garraf. S’ha de tenir en compte que la Federació Empresarial del Gran Penedès abraça tres comarques: Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Tres territoris que tenen moltes coses en comú i una història conjunta, però amb característiques diferents.
Quina és la salut econòmica i empresarial dels tres territoris?
Tenim tres territoris amb moltes potencialitats. L’Alt Penedès és la comarca que té el mix econòmic més interessant, perquè en haver-hi un 40% d’indústria fa que sigui una zona molt resilient.
El Garraf també té certs atractius i, a la vegada, la problemàtica que la indústria s’ha reduït molt. Actualment, el pes industrial respecte del total de l’activitat és d’un 10% quan antigament s’havia superat el 20%. Per altra banda, la comarca ha registrat un increment de negoci en el turisme i sector serveis.
Principalment, la raó per la qual el Garraf ha perdut terreny en l’àmbit industrial és la falta de sòl. Tots els agents econòmics del territori ja treballen per crear noves oportunitats en aquest sentit.
El Garraf ha perdut terreny en l’àmbit industrial per la falta de sòl
I el Baix Penedès?
De les tres comarques del nostre entorn és la més dèbil, on l’atur sempre està per damunt de la mitjana catalana. Cert que té més indústria que el Garraf, però és una comarca que ha rebut l’arribada d’un nombre important de persones del Baix Llobregat i el territori no és capaç d’absorbir aquest moviment. Cal repensar com donar una estabilitat econòmica a la comarca, perquè és una de les zones amb més atur a Catalunya.
El passat mes de novembre, el Garraf, per exemple, registrava un 12% d'atur. Quines mesures es poden dur a terme per revertir la situació?
Garraf i Baix Penedès tenen dos escenaris similars. Comarques que tenen una problemàtica comuna com són les comunicacions. El Garraf apareix després d’un dels peatges més cars de Catalunya i el Baix Penedès va darrere. Per tant, les infraestructures penalitzen molt aquests dos territoris.
Necessitem inversions per carreteres i, també, millores en l’àmbit ferroviari. Les comunicacions via tren, que haurien de ser com un metro cap a Barcelona, són nefastes.
En paral·lel, la Generalitat hauria de realitzar més inversions perquè sovint són comarques oblidades. Si mirem l’històric d’inversió al Garraf i el Baix Penedès, sempre són a la part baixa de la llista. A llarg termini són inconvenients que afecten el desenvolupament. La formació seria una via per recuperar terreny, vinculada a les necessitats de les empreses.
La Generalitat ha anunciat la gratuïtat de la C-32, entre El Vendrell i Cubelles, i la bonificació del 50% al peatge de Vallcarca. Quina opinió li mereix aquesta mesura?
Sense ànims de menysprear aquestes mesures, que són positives, aquí ens arriba com un fet propagandístic. És un increment, però cap solució. El 50% ja existia i continua havent-hi un peatge molt car que hauria de desaparèixer. No té sentit l’obertura del peatge de l’AP-7 i aquí, en canvi, mantinguem aquest escenari.
En el territori, les comunicacions tenen altres problemes. La comunicació interna entre el Garraf, Baix Penedès i Alt Penedès amb transport públic és inexistent. No és pràctic que totes les comarques tinguin de tot, en l'àmbit de la formació. L’opció lògica és que cadascuna tingui una especialització i les persones es poguessin moure.
Un exemple, els nois i noies de l’Alt Penedès tenen més facilitats per estudiar a Barcelona que no pas venir a les instal·lacions de la Universitat Politècnica de Catalunya a Vilanova i la Geltrú.
El Garraf i la resta dels territoris del Penedès s’han d’aproximar a l’òrbita de Barcelona i la seva àrea metropolitana o bé remarcar la seva singularitat?
És un tema que ha generat molt debat a la Federació. S’han de generar sinergies en l’àmbit vegueria Penedès. Una perspectiva que diferencia el territori, sense oblidar la nostra proximitat a l’àrea de Barcelona. L’especialització en clau econòmica pot ser molt interessant. És la meva opinió personal i crec que de gran part dels nostres associats.
Pimec ha presentat un estudi que recull la preocupació per la manca de plans, per part de les empreses, de cara a la contractació de persones majors de 45 anys. Quina radiografia fa la FEGP?
Com ja he dit anteriorment, el camí és la formació i focalitzada a les necessitats de cada territori. Les persones, d’aquest segment d’edat, que es queden a l’atur han de reformar-se i les administracions han de tenir capacitat de trobar solucions. Un gran hàndicap que té Catalunya és la lentitud per engegar formació professional reglada. En aquest aspecte hauríem de ser més àgils.
La formació s'ha de focalitzar a les necessitats de cada territori
El Garraf té centres de referència com l’Escola de Formació Aeronàutica de Vilanova o l’Escola d’Hostaleria de Sitges. A curt i mitjà termini, quins sectors pot explorar la comarca per guanyar múscul formatiu?
El Garraf té diverses especialitzacions. En els darrers anys s’ha consolidat un ecosistema vinculat al sector dels ports i la nàutica. També tenim un dels principals centres de manteniment ferroviari del Mediterrani a Vilanova i la Geltrú. Sense oblidar l’aposta per l’àmbit sociosanitari.
Pel que fa a l’Alt Penedès, el territori té una especialització clara i és el món agroalimentari. El Baix Penedès ha de buscar la seva especialitat i singularitat, perquè tot està orientat al turisme.
Fa pocs dies s’ha donat llum verda a un dels darrers tràmits pel projecte de l’Agroparc d’Ametller Origen a l’Alt Penedès…
Parlem de la inversió més gran que s’ha dut a terme a la vegueria del Penedès. Un projecte que consolidarà l’Alt Penedès com a punt de referència en l’àmbit agroalimentari.
En línies generals, malgrat les singularitats de cada sector, quin treballador necessita l’empresari?
Capacitat d’adaptació a les noves circumstàncies, jo crec que és la característica més important. Els coneixements d'avui són rellevants, però demà segurament necessites uns altres.
L’arquitectura del Garraf és turisme, indústria i serveis?
Efectivament, aquesta és la realitat. Quan parlem d’indústria no hem de recordar la Pirelli, sinó una opció digital i tecnificada. Els informes que realitzem a la Federació, ens expliquen com al Garraf tenim gent molt preparada. El teixit de persones de la comarca encaixa amb una indústria innovadora i tecnològica.
No podem pretendre que vinguin grans indústries, en gran part pel preu del sòl, però sí crear un ecosistema tecnològic amb firmes més modernes i netes. Això últim pot conviure amb el turisme.
L’obertura d’un parc comercial a Vilanova i la Geltrú ha revifat el debat sobre la supervivència del comerç local…
El parc comercial consolida la capitalitat comercial de la comarca del Garraf. No ha de restar potencialals altres eixos com el de la Rambla del Garraf. Les firmes que s’han traslladat al nou espai ho han fet perquè no tenen capacitat de creixement on estaven ubicades.
Sense deixar la capitalitat del Garraf, ara fa poc més de 10 anys que es va inaugurar la connexió amb el Penedès, a través de l’Eix Diagonal. Quin balanç fa d’aquesta infraestructura?
Ha estat un èxit. Precisament, la capitalitat comercial de la qual parlàvem s’ha obtingut per infraestructures com l’Eix Diagonal. Des de la seva inauguració fins ara s’han fet estudis i les dades han certificat l’augment de visitants procedents des del Penedès fins a Manresa.
La lluita feminista és una lluita pels drets humans i per la igualtat de totes les persones
Neus Lloveras ha estat alcaldessa de Vilanova, presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència i ara combina la presidència d’una entitat empresarial amb la direcció d’una firma. Es considera un exemple de lideratge femení?
No em puc posar d’exemple. Que les dones, a poc a poc, tinguem més càrrecs de responsabilitat és una feina que van començar moltes dones lluitadores fa molts anys. La lluita feminista l’observo des d’un altre punt de vista. És una lluita pels drets humans i per la igualtat de totes les persones amb tota la diversitat existent.
Creu que els plans de les empreses per promoure la igualtat són un estereotip o bé és una realitat imparable que anirà a més?
Per normatives és molt difícil trencar això, els esforços s’han de centralitzar en els estereotips. Tot comença per l’educació i la societat. Per la maternitat, les dones no han de tenir cap desavantatge respecte dels homes. Si en els nostres entorns no tenim igualtat, a l’empresa ja pots posar percentatges o legislar que serà una missió impossible.