Gaspatxo, de l'horta al tetrabrick

La industrialització del suc de tomàquet va impulsar les vendes del producte, però l’arribada de nous sabors al mercat el converteix en una estrella de l’estiu

El gaspatxo era una sopa amb productes de temporada de l'horta consolidat pel 'tetrabrick' | Pixabay El gaspatxo era una sopa amb productes de temporada de l'horta consolidat pel 'tetrabrick' | Pixabay

Tomàquet, pebrot verd, cogombre, all, oli d’oliva, pa, aigua, sal i vinagre. Aquesta és la llista d’ingredients per al gaspatxo andalús tradicional, el mateix que va aconseguir travessar la península per convertir-se en un producte consumit arreu de l’Estat espanyol i amb les seves diverses versions segons la zona. És tan conegut arreu de la península -també a Portugal-, que ja hi ha hagut la demanda d’un emoji per a aquesta sopa d’hortalisses com el va aconseguir la paella. Però gran part d’aquest èxit es deu al seu procés d’industrialització i a la fórmula que va permetre portar-lo de l’horta al tetrabrick.

Des que deixar de triturar a casa les verdures per fer-lo amb el mètode era l’única manera, el seu consum s’ha disparat. Segons un informe del 2018 de la consultora Nielsen, els gaspatxos, salmorejos i ajoblancos han registrat un increment del 20% en la seva venda gràcies a l’augment de marques els han convertit en un aliment preparat i n’han facilitat el consum. I n’han impulsat la venda les noves fórmules que incorporen fruits vermells, remolatxa, pastanaga i altres fruites i verdures, una bona estratègia de màrqueting basada en els nous hàbits de consum. Però això no ha fet desestacionalitzar encara el producte, que concentra el 80% de la seva facturació a l’estiu.

El ‘boom’ de nous sabors de gaspatxo ha impulsat un 20% les vendes

Tal com apunten les dades d’un estudi de la marca Alvalle, Madrid, Catalunya i el País Valencià són les tres zones que més litres de gaspatxo i salmorejo consumeixen anualment. Cinc de cada 10 madrilenys en tenen a les seves neveres, mentre que en són 4 de cada 10 en el cas dels catalans i valencians. No obstant això, Barcelona és la ciutat amb major consum: 9,4 litres per persona davant els 8,1 de Madrid.

Gaspatxo andalús-valencià

Andalusia és l’horta de l’Estat espanyol, però el País Valencià és el principal productor de gaspatxo

El rànquing d’empreses està liderat per la murciana J. García Carrión, però cal tenir en compte una operació de compravenda clau: l’adquisició de Desarrollos Alimentarios Frescos. Més coneguda com Dafsa, és l’interproveïdor de Mercadona i, segons un estudi d’Alimarket amb dades específiques de la producció de gaspatxo el 2016, fabricava llavors al voltant de 27 milions de litres d’aquesta sopa, la meitat del que es venia al mercat nacional. Així, J. García Carrión domina al mercat amb Hacendado i la seva marca estrella, Don Simon.

La següent a la llista és Alvalle (Múrcia), comprada el 1999 per la multinacional nord-americana Tropinaca, del grup Pepsico. La tercera al podi és AMC Group Fresh and Juice, que produeix per a la marca blanca de Lidl o Carrefour.

En les grans superfícies de Catalunya també podem trobar gaspatxo fet al territori. N’ofereix Bon Preu amb la seva marca Terra i Tast –amb proveïdors locals-, produït per Bo de Debò (Sant Vicenç de Castellet). Precisament aquesta marca és l’opció més fàcil de trobar a les grans superfícies quan es busca un producte manipulat a casa nostra.

Bo per a la butxaca

Tot i que no hi ha res més econòmic que triturar totes les hortalisses a casa, el consumidor ha demostrat en l’última dècada que prefereix comprar aquesta sopa de tomàquet, cogombre i pebrot ja feta. Les grans superfícies també ho han posat fàcil, ja que el preu habitual d’un envàs d’un litre no supera els 1,80 euros, mentre que amb les ofertes que es llancen poden arribar a rebaixar els 1,30 euros.

J. García Carrión domina el mercat amb Hacendado i Don Simón

Pagarem una mica més si decidim adreçar-nos a marques ecològiques o que fan bandera del producte de proximitat com Ametller Origen, on es poden trobar preus que oscil·len entre els 2,5 i els 4 euros.

El que queda clar és que la tendència a buscar plats preparats i la facilitat de reduir costos amb l’economia d’escales ha ajudat a fer que un producte tradicional com el gaspatxo torno a viure ara el seu auge. Un fet que no hauria de preocupar-nos sempre que s’utilitzi matèria primera de proximitat, el que és pràcticament impossible quan es tracta d’un producte manipulat com aquest.

Més informació
Meló, la fruita que refrescava els egipcis
Síndria, fruita de km 0 contra la calor
Fugir de la calor amb gelats de granja
Avui et destaquem
El més llegit