La pèssima gestió a què ha estat sotmès el FC Barcelona en les darreres temporades (especialment quan el president Bartomeu en tenia les regnes) han desembocat en què el club visqui en una situació financera de gran feblesa i estigui en risc la seva supervivència com a entitat propietat dels socis. Aquesta situació ha posat sobre la taula el debat del model de gestió i, lligat a això, també el model de propietat. Alguns, sens dubte amb interessos de caràcter personal, han anat esbombant als quatre vents la tesi que l’única manera que el Barça tingui un model de governança saludable és canviant el model de propietat, és a dir, passant a ser una societat anònima. És evident que aquesta tesi és del tot falsa, però malauradament la pluja fina dels interessats ha provocat que un percentatge gens menyspreable de seguidors barcelonistes pensi que la transformació societària és la solució definitiva i màgica per a l’entitat blaugrana. Ja hem comentat molts cops que això és una fal·làcia, però avui posarem un exemple ben d’actualitat que una societat anònima que, a més, està cotitzada a borsa -amb tot el que implica de controls interns i externs- pot caure pel precipici per culpa d’una mala gestió dels seus responsables.
Parlarem de l’asseguradora Globe Life (en certa manera, un cas amb paral·lelismes amb el ben conegut de Grifols), una firma amb seu a Texas que es dedica a l’assegurança de vida i a la del ram d’assistència sanitària. Viatjarem als Estats Units perquè el cas està d’actualitat, però no caiguem en l’error de pensar que aquestes coses només passen allà, perquè si mirem enrere i ens quedem a l’Estat espanyol fàcilment podem recordar casos com els de Pescanova o Abengoa, grans colossos de l’economia peninsular i cotitzats a borsa que van caure per culpa d’una gestió deficient i fins i tot delictiva.
Una societat anònima que, a més, està cotitzada a borsa -amb tot el que implica de controls interns i externs- pot caure pel precipici per culpa d’una mala gestió dels seus responsables
El llistat de males pràctiques que, presumptament, han dut a terme els directius de Globe Life és llarg i contundent. Fins al punt que quan tot ha sortit a la llum, les accions de la companyia han caigut al voltant d’un 50% en un sol dia, a la jornada borsària del passat 11 d’abril. Als executius de l’asseguradora se’ls acusa d’un grapat de pràctiques fraudulentes, entre elles la subscripció de pòlisses de vida a difunts (o, fins i tot, a persones inventades), la falsificació de signatures, les retirades de diners dels clients sense permís i l’ocultació de l’hàbit de fumar de molts nous assegurats (el que a l’informe es defineix com a “frau actuarial”).
La creació de pòlisses falses no és una pràctica desconeguda al sector, sinó que és un dels enganys més habituals perquè permet als agents cobrar comissions de vendes que realment no han dut a terme. En cas que les acusacions -que més endavant veurem qui les ha fetes, i els sonarà molt- puguin ser constatades, difícilment ningú podrà deixar escapar un somriure en llegir la llista de valors de què presumeix la companyia, que comencen amb la següent afirmació: “actuem amb responsabilitat i integritat”. Com acostuma a passar, l’empresa ha negat les acusacions.
Quan tot ha sortit a la llum, les accions de la companyia han caigut al voltant d’un 50% en un sol dia
El nucli del suposat frau se centra a la filial American Income Life (AIL) i podria suposar el 60% del nou negoci (els assegurats nous) de la companyia. Segons els denunciants, l’esquema piramidal i de suborns que s’havia organitzat pot haver proporcionat als implicats més de 65 milions de dòlars. De fet, la tasca dels denunciants més que descobrir el frau ha estat posar sobre la taula les acusacions que alguns treballadors de l’empresa havien manifestat per canals interns, però que van ensopegar amb la indiferència dels directius.
Els vídeos promocionals dels comercials d'AIL són una demostració de com fer diners ràpids, perquè se'ls veu conduint cotxes esportius, viatjant arreu del món en hotels de luxe, o simplement, de festa. El que no explicaven és que tot això es basava en un engany. El líder en vendes de la companyia va aconseguir facturar en primes gairebé 300.000 dòlars durant la setmana de Nadal. El mercat natural de la firma és la classe obrera del sud dels Estats Units, i per això en molts anuncis promocionals els comercials -la majoria amb poc més de vint anys- asseguren no tenir estudis o haver-los abandonat ben aviat. Sembla que el cervell de la trama és un tal Simon Arias, que a banda de les acusacions de frau també acumula queixes per males pràctiques i, fins i tot, assetjament sexual. Tot plegat, una flaire molt semblant al que s'explica a la pel·lícula El llop de Wall Street.
Segons els denunciants, l’esquema piramidal i de suborns que s’havia organitzat pot haver proporcionat als implicats més de 65 milions de dòlars
Al llarg de l'article ens hem referit en diverses ocasions als denunciants, però no hem explicat qui són. Es tracta, com en el cas de Grifols, d'una firma d'investigació als mercats financers que opera en curt, o sigui, que pren posicions venedores d'accions de les quals està a punt de publicar informacions negatives. Si en el cas de la farmacèutica catalana el nom de la firma era el curiós Gotham City, aquesta té un no menys simpàtic Fuzzy Panda Research (alguna cosa així com Panda Esponjós).
D’aquesta entitat se sap ben poc i, fins i tot, se la defineix com a “organització anònima”. El seu logotip és un panda amb dues pistoles. Al seu arxiu públic tenen penjades les investigacions realitzades sobre quinze empreses, a més de Globe Life, en un historial de recerca que sembla encetar-se el juny del 2018. Allà hi trobem els casos de 22nd Century Group (una empresa de patents), AirSculpt (liposuccions amb desenllaç indesitjable), BioDelivery Sciences International (fabricants d’opioides) o DocGo (serveis mèdics domiciliaris) entre moltes d’altres, totes elles amb morts a l’armari.
Continuarem atents per veure com acaba l'afer Globe Life, però en tot cas, i com dèiem al començament, la principal conclusió és que tenir forma de societat anònima i cotitzar a borsa no fa que una entitat sigui immune a gestors incompetents o mancats d'ètic.