Goirigolzarri posa deures a la banca espanyola

El president de CaixaBank creu que el sector "ha de continuar reforçant la seva imatge"

José Ignacio Goirigolzarri, president de CaixaBank | CaixaBank José Ignacio Goirigolzarri, president de CaixaBank | CaixaBank

En un context diferent de la presentació de resultats o una junta d’accionistes, José Ignacio Goirigolzarri ha visualitzat el rumb que ha d’agafar el sistema bancari espanyol. “Com a sector hem de continuar reforçant la nostra imatge i reputació”, així s’ha expressat el president de CaixaBank durant la Reunió del Cercle d’Economia a l'hotel W de Barcelona. 

Quan el món encara no ha acabat de digerir la fallida del Silicon Valley Bank i el Credit Suisse, el banquer s’ha mostrat favorable a situar l’aspecte social al centre de les actuacions del món financer, “sense oblidar la situació derivada de la crisi de l’any 2008”. Aquest plantejament arriba la mateixa setmana que la Comissió Europea hagi formalitzat l’operació de compra de l’entitat amb seu central a Zuric, per part d’UBS. 

Goirigolzarri també observa com “el futur del sector passa perquè la societat entengui la seva utilitat”. A diferència de deu anys enrere, el dirigent de CaixaBank creu que els mecanismes de protecció per la pandèmia “ens han ensenyat a fer les coses d’un altra manera”. Per la seva banda; Fernando Restoy, president del Financial Stability Institute, recorda, amb un to d’advertència, que “la banca sempre requereix l’assumpció de riscos”. 

Les limitacions de la regulació 

Lluny d’aparcar les turbulències procedents de Suïssa i els Estats Units, Restoy entén que, en un context d’augment dels tipus d’interès, “no es pot creure que la supervisió pugui oferir una resposta completa”. Des de la perspectiva del Banc de Pagaments Internacionals, l’economista defineix els organismes reguladors com unes eines que, a “més d’oferir líquid per assumir les pèrdues”, també “han de preveure escenaris”. 

La bona notícia, sota el criteri de Fernando Restoy, arriba pel fet que la gran majoria d’entitats estan sotmeses a les normatives de Basilea. Els dirigents bancaris minimitzen les fallides mediàtiques i reiteren com gran part de l’ecosistema actua “en un entorn regulat i ordenat”. Un discurs que connecta amb algunes de les reflexions del president del Cercle, Jaume Guardiola, en una entrevista a VIA Empresa

En el seu torn d’intervenció, José Viñals s’ha manifestat sobre la necessitat de conviure amb les incerteses. “Tota institució global ha de ser resilient i àgil per adaptar-se als canvis, no només es tracta de sobreviure”, descriu el president d’Standard Chartered. La firma britànica va tancar els comptes de l’any 2022 amb un benefici de 2.750 milions d’euros, una xifra que representa un increment d’un 27,3%. 

El joc d’equilibris des de la cadira del consell 

A la pregunta de quin paper han d’assumir els dirigents en la governança d’una entitat bancària, José Ignacio Goirigolzarri valora que la prioritat “d’un consell és gestionar els equilibris de tots els grups d’interès”. Un cop dibuixat aquest mapa, el president de CaixaBank afegeix que “no es pot equiparar l’ètica amb el risc reputacional”. 

Més enllà dels murs del sector bancari, Goirigolzarri puntualitza que tot projecte “ha de tenir transcendència social”. Deixant de banda l’autocrítica, el banquer basc vincula les vulnerabilitats del sistema al fet que Europa “és un continent fragmentat i sense un mercat de capital únic”. En paraules de Restoy, una de les possibles solucions passa per “la revisió dels mecanismes de supervisió” i, a la vegada, “incrementar la mutualització dels riscos”. 

Més informació
L'Europa dels canons i la mantega
Quin és el risc més gran per a un líder?
Què necessita de veritat Barcelona per consolidar-se com a hub tecnològic i emprenedor?
Avui et destaquem
El més llegit