Ho tenia claríssim Enric Jové quan ha deixat caure la comparació que tanca el titular d’aquest article a les acaballes de la primera taula rodona del Secartys Day 2026: “Això agradarà a la premsa”. Culpables. Però ens hauran de perdonar: el contrapunt crític que el conseller d’Estratègia Institucional i Corporativa de la Cambra de Comerç de Barcelona ha deixat caure sobre l’estampida que ha suposat la intel·ligència artificial per al món empresarial destaca amb força dins d’un debat que, en termes generals, s’ha mostrat entusiasmat davant de la nova tecnologia.
Una temàtica, la de la IA empresarial, que no sorprèn quan és escollida com a plat principal de la trobada anual de Secartys, l’associació que connecta més de 300 empreses industrials i tecnològiques per impulsar el seu creixement. Amb prop de 60 anys d’història, el d’enguany podria semblar un esdeveniment periòdic més, però en realitat és la coronació d’un intens “any de transformació i de canvis”, com l’ha definit el president Sergio Hernández. “Renovar-se o morir” és el mantra que l’actual director general de Secartys, Jordi Aguasca, explicava aquest dilluns a VIA Empresa que ha guiat la transformació de l’entitat, i és també la idea que ha sobrevolat la primera de les taules rodones de l’acte. El mateix espai on s’ha dut a terme, la Sala Francesc Cambó del Recinte Modernista de Sant Pau, ja encapsula en els seus 245 metres quadrats aquesta unió de tradició i modernitat que Secartys vol personalitzar.
I què millor que fer-ho que debatent sobre la intel·ligència artificial, un dels sintagmes nominals més repetits aquest 2026 que el mateix Jové no ha dubtat a descriure com un “canvi de paradigma empresarial”. La pregunta d’Aguasca, moderador del debat, ja convidava a explicar a les empreses industrials per què la IA “no és una eina més”, però el representant de la Cambra de Barcelona ha deixat clar que la realitat s’imposa a totes les companyies, siguin industrials o no: “Sembla que la digitalització, que és el que hem viscut els últims 25 anys, no té la mateixa dimensió que la IA”. Jové ha assegurat que, per un directiu, la nova tecnologia “és despullar-se davant d’una eina que t’obliga a fer les coses diferents”, tant estratègicament com tàcticament, i exigeix “fer un reset” en la manera com havíem fet les coses fins ara.
“Completament d’acord” és com s’ha mostrat el president de la comissió d’Innovació i Digitalització de Pimec, Joan José Berbel, qui als dos referents en IA que ha mencionat Jové, Genís Roca i Josep Maria Martorell, hi ha afegit el nom del professor Esteve Almirall. Per Berbel, la intel·ligència artificial condueix a les petites i mitjanes empreses a una obligació de “canviar els hàbits”, una actitud que no consisteix “només a incorporar tecnologia”. El representant de Pimec ha citat l’exemple de Ford, que ha hagut de tornar a contractar 300 enginyers d’inspecció de qualitat “veterans” després que el sistema d’IA que havien instal·lat no donés els resultats que esperaven, com un exemple de la importància de “saber fer servir” aquesta nova solució: “Tindrem un procés d’aprenentatge i adopció, i la petita i mitjana empresa no n’està absent, sigui del sector que sigui”.
Berbel (Pimec): “Tindrem un procés d’aprenentatge i adopció, i la petita i mitjana empresa no n’està absent, sigui del sector que sigui”
Berbel té clar que les empreses poden fer servir la IA “com ho fem tots”, és a dir, per millorar la productivitat de certes tasques. Però el president de la comissió d’Innovació i Digitalització de Pimec també s’ha atrevit a mirar més enllà de les etiquetes tradicionals: “Ha sorgit un nou concepte, el dels solopreneurs, empreses emprenedores que neixen amb la IA dins del model de negoci, d’una o dues persones, que poden tenir models de creixement molt ràpids. I això també forma part del teixit de pimes de Catalunya”.
La directora d’Innovació i Emprenedoria de Foment del Treball, Maria Mora, ha completat el triumvirat de representants d’institucions empresarials amb una visió lleugerament més dubitativa sobre la IA: “Serà una palanca de competitivitat, però no sé encara si estem en aquest present”. Per justificar el raonament, un encreuament de dades. Per una banda, les xifres compartides per la mateixa Secartys, segons la qual només un 20% de les seves empreses associades ja han adoptat la IA —el mateix Aguasca assegurava a VIA Empresa que “tot i que és una xifra molt superior a la de fa cinc anys, la realitat és que vuit de cada deu empreses encara no ho fan”—. Per l’altra, les xifres de l’informe Global AI Diffusion de l’AI Economy Institute de Microsoft, segons el qual Espanya és el sisè país a escala mundial en adopció de la IA generativa entre les persones en edat de treballar, amb un índex del 44,2%. “Són dues cares de la mateixa moneda”, ha assegurat Mora: “Tothom porta la IA al mòbil, però ens falta el pas per traslladar la seva competitivitat real a l’empresa”.
Agents d’IA en reunions i els fills com a mestres
Però com es fa, exactament, aquest pas? Per esclarir-ho, Aguasca ha convidat els ponents a compartir casos pràctics de com fan servir la intel·ligència artificial en el seu dia a dia, i la llista s’ha omplert ràpidament. Mora ha estat la primera a prendre la paraula, posant com a exemple una situació com la d’aquesta mateixa taula rodona: “Quan en un congrés com aquest diuen una xifra, abans l’apuntava sempre en una llibreta; avui, ho pujo a un projecte personalitzat que em permet creuar dades, a priori contradictòries, per fer arguments més sòlids o presentar esmenes”.
El segon exemple està més orientat a la gestió departamental, i consisteix a fer servir determinats models per “assignar tasques, veure què està acabat i què no i saber quines tasques corresponen a cada projecte”. I el darrer s’enfoca a l’anàlisi de tendències. En conjunt, tres idees que, per Mora, se sintetitzen en un consell clar: “Busqueu aquell procés que trigueu molt a solucionar i que repetiu dia a dia, i trobeu el model que millor s’ajusti per reduir temps. I si en 60 o 90 dies no funciona, proveu un altre model”.
Mora (Foment): “Busqueu aquell procés que trigueu molt a solucionar i que repetiu dia a dia, i trobeu el model que millor s’ajusti per reduir temps”
Berbel, per la seva banda, s’ha orientat més en el tracte amb els clients, i ha explicat que ells fan servir la intel·ligència artificial per elaborar tests de referència, “no només per a competidors, també per a clients”. A parer del representant de Pimec, la IA és “una font d’informació de primera” a la qual se li extreu el màxim potencial llençant-li reptes: “Tens una presentació per a un client i li demanes no només que te la millori, sinó també quin tipus de contingut li falta per adaptar-la a l’interlocutor”. De fet, Berbel ha assegurat que existeixen dos nivells de profunditat amb els LLM, i no es referia als models de pagament: “Com que aprèn de tu i de la manera que tens d’estructurar el pensament, després és molt més fructífera”. El seu ús de la tecnologia ha arribat fins al punt d’incorporar agents d’IA a les reunions: “El tens com un participant més que t’aporta una perspectiva completament diferent, com si fos una persona més del teu equip”. Una tendència que, ha assegurat, “anirà a més i canviarà el model de negoci”.
En una línia similar, Jové ha indicat que l’àmbit en què més influència té la IA en el seu dia a dia és el del “pensament estratègic”, al qual “complementa, contrasta i li dona sentit a través de la dada”. “És com un frontó qualitatiu, que et torna la pilota sempre més afinada i millora la teva estratègia”, ha reblat el conseller d’Estratègia Institucional i Corporativa de la Cambra de Barcelona. I com a consell, Jové ha recomanat fixar-se en l’ús que les noves generacions —preferentment, les que hi ha a la pròpia llar— fan d’aquestes noves tecnologies: “Tinc dos semiadults a casa, de 18 i 21 anys, que ho pensen tot amb la lògica de la IA. Han abandonat les cerques a Google i el fet de fer servir les xarxes socials per a tot, i ara aproven exàmens amb IA, fan informes amb IA i escriuen amb IA. Jo els explico els meus reptes del dia a dia i em fascina aprendre d’ells”.
Jové (Cambra): “La IA és com un frontó qualitatiu, que et torna la pilota sempre més afinada i millora la teva estratègia”
Un "canvi cultural" contra la paràlisi de la por
Tenint clars els diferents usos que avui ja es fan de la IA en el context empresarial, encara es manté el dubte sobre els obstacles que hi ha presents a l’hora d’adoptar-la dins de les organitzacions, i fins a quin punt la mida de les empreses és un d’ells. D’entrada, les xifres compartides per Aguasca conviden a pensar que sí: segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) recollides en un informe de CaixaBank Research, el 58,2% de les empreses espanyoles de més de 250 treballadors ja ha adoptat la IA, però el percentatge cau fins al 13,4% en el cas de les microempreses de menys de deu empleats.
Tanmateix, per als ponents la mida de les companyies no és el principal fre. “Tots els canvis de paradigma ens agafen amb uns certs temors a prendre decisions”, ha assegurat Jové, per a qui la clau es troba en la governança: “El principal problema és com gestionem la IA en la presa de decisions estratègiques i com introduïm un nou format per operar. Treballar amb un nou sistema i qui és el nou responsable”. Berbel ha continuat estirant el mateix fil, titllant la IA de “canvi cultural” a què s’han d’enfrontar les pimes. Amb tot, el representant de Pimec ha identificat els tres mateixos problemes que apareixen davant d’altres restriccions: la “clàssica” resposta de “no tinc temps”; la falta de casos d’ús amb els quals adoptar la IA; i la paràlisi que provoca la “por” que els CEO tenen davant d’una tecnologia que desconeixen.
El 58,2% de les empreses espanyoles de més de 250 treballadors ja ha adoptat la IA, però el percentatge cau fins al 13,4% en el cas de les microempreses
I per fer tot això, cal un talent específic? Mora ha recuperat la idea del “canvi cultural” citada per Berbel per deixar clar que més que competències tècniques, la clau es troba en les habilitats toves: “La curiositat és el nou avantatge competitiu”. La directora d’Innovació i Emprenedoria de Foment té clar que no val la pena convertir-se en experts de models concrets, ja que “després de l’estiu ja no seran els mateixos”, i trasllada la prioritat a tenir persones “amb ganes de provar nous models, de veure què funciona, què aporta valor i què no i d’integrar-ho a l’empresa”. En definitiva, “tenir persones inquietes”.
Aquesta inquietud és la que Jové, en un viatge recent a Califòrnia acompanyant el president Salvador Illa, va percebre entre els empresaris de Silicon Valley, els qui el representant de la Cambra de Barcelona ha reconegut que tenen clar que “estan davant d’una reinvenció de l’ecosistema empresarial”. Una actitud que Jové reclama que “ens hauríem de fer nostra”: “Ells estan davant de la nova cursa de les mines d’or, i si no ens ho posem com a pastanaga, anirem malament, perquè una altra part del món sí que va amb aquest mindset”.
Però alhora, d’aquesta “altra part del món” també procedeix l’amenaça fentanilenca que titula l’article. La comparació amb l'opioide que ha provocat una crisi de sobredosis als Estats Units fa referència al modus operandi calcat que les grans tecnològiques segueixen amb els models d’IA: “Tenim unes eines subvencionades, com ha fet Meta històricament; els tokens no ens els cobren al preu que ens els cobraran”. D’aquí la identificació de la IA com al “nou fentanil empresarial”: “Ens estan subvencionant els tokens perquè ens enganxem, i quan ho hàgim fet, ens apujaran els preus com a les plataformes de vídeo”.
Una manera de fer que l’escriptor i periodista Cory Doctorow ha definit com a “emmerdificació” (enshitification) i que Josep M. Ganyet s’encarrega de recordar-nos periòdicament. I webs com Is AI profitable yet?, que comptabilitza els volums d’inversió i ingressos acumulats fins ara per la indústria de la IA generativa a escala mundial, apunten que, potser, l’era dels tokens subvencionats arribarà aviat a la fi. “Aquí tindrem un problema”, ha deixat clar Jové.