Les carteres convencionals semblen buidar-se per omplir les digitals. Es pot arribar a aquesta conclusió davant l'auge de les carteres digitals, que segons GetApp, l'ecosistema català d'aplicacions empresarials, ja les fan servir un 56% dels espanyols, però també pel decreixent ús de l'efectiu: una enquesta realitzada per la fintech PaynoPain assegura que el 80% dels habitants a l'Estat no porta més de 10 euros a la cartera. Així mateix, en un context en què el contingut de les carteres es desplaça als espais digitals, el Parlament Europeu va aprovar el passat 29 de febrer la creació de la identitat digital europea, per digitalitzar també els documents identificatius dels europeus. Si bé aquest projecte reconfigurarà el dia a dia de la població europea, en poder dur a terme tràmits i gestions que avui dia només són possibles a través de molta paperassa, val a dir que les intencions de Brussel·les tenen lloc en un context en què països com la Xina s’han avançat amb una coneguda aplicació de xat en línia que dona lloc al concepte de la mort digital i permet, fins i tot, divorciar-se, i on Elon Musk planifica ampliar les funcionalitats de la xarxa social X, tot just després de "dir-li adeu a l'ocell".
En un intent de redefinir el significat de ser ciutadà europeu en l’era digital, Brussel·les va aprovar el projecte de la identitat digital europea, anunciat el 2021 per la Comissió Europea, a partir del qual es preveu que la ciutadania pugui accedir als seus documents d’identificació i dur a terme un seguit de gestions en l’àmbit sanitari o bancari, entre altres. Tal com va anunciar en un vídeo publicat a X la vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Nadia Calviño, el projecte es converteix en “un dels pilars per impulsar la nova economia digital a Europa”, ja que, segons les darreres dades de l’Eurobaròmetre, el 63% dels ciutadans demanen una identificació digital única i segura per a tots els serveis en línia.
El 63% dels ciutadans europeus demanen una identificació digital única i segura per a tots els serveis en línia
Una solució a les preocupacions dels consumidors: "Confiança, seguretat i privacitat"
Brussel·les assegura que aquesta nova identitat europea resoldrà les preocupacions dels consumidors en matèria de "confiança, seguretat i privacitat", motiu pel qual la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, apunta que l’aplicació, que estarà disponible a partir del 2025, “ens permetrà controlar quines dades personals es fan servir i com”, una qüestió que preocupa concretament al 72% dels usuaris quan fan ús de les xarxes socials. Així mateix, la regulació va comptar el passat febrer amb el suport de l’Eurocambra per 335 vots a favor, 190 en contra i 31 abstencions i, tal com van defensar els eurodiputats, l'ús d'aquesta eina serà voluntari i, al mateix temps, es garantirà que les persones que no el facin servir no pateixin cap mena de discriminació. Però, què permetrà exactament?
Les principals funcions d’aquesta nova identitat digital europea seran les de descarregar i emmagatzemar documentació personal bàsica en el telèfon, com ara el document identificatiu, el carnet de conduir o targetes bancàries. Tenint en compte que l’aplicació també permetrà signar qualsevol transacció digital, es podran dur a terme gestions des de llogar un cotxe o una habitació d’hotel fins a signar contractes de lloguer o de feina, així com obrir un compte bancari, realitzar la inscripció a una universitat o sol·licitar préstecs.
L'aplicació de la identitat digital europea estarà disponible a partir del 2025
A tall d’exemple, aquesta darrera gestió es produiria de la següent manera: l’usuari descarrega tots els documents a la cartera digital, des del seu DNI fins a la declaració d’ingressos, selecciona els documents que el banc demana a l’hora de sol·licitar un préstec i els envia mitjançant l’aplicació, i el banc els rep per via electrònica i tramita la sol·licitud. Aquesta, igual que la resta de tràmits, tindria lloc en un marc creat pel reglament eIDAS 2 (electronic IDentification, Authentication and trust Services), que ofereix els serveis d’identificació amb efectes jurídics a tota la Unió Europea, com ho són la signatura electrònica, el segell electrònic o el certificat qualificat d'autenticació de lloc web.
Voluntària, però... indispensable?
Malgrat que la implementació de la identitat digital és obligatòria a escala estatal, però voluntària a la ciutadania, diferents experts en la matèria asseguren que a la pràctica acabarà sent obligatòria, d’igual manera que avui dia no és obligatori disposar d’un telèfon mòbil, però sí indispensable per no quedar aïllat. En aquest sentit, existeix l’exemple d’un sistema molt similar en una de les grans potències mundials. És el cas de la Xina i WeChat.
Si bé els europeus ens trobem davant d’una eina innovadora que canviarà els nostres hàbits quant a la gestió de certs tràmits, la Xina disposa d’una eina molt similar -i, aparentment, més avançada-: WeChat. “Des de WeChat, la població xinesa ho gestiona tot, les cites mèdiques, reserves a restaurants, comandes, viatges, etcètera”, apuntava a VIA Empresa Roberto Menéndez, CEO de Futura Vive i expert en robòtica, en una entrevista.
WeChat i la mort digital: des de xatejar fins a demanar el divorci
Llançada el 2011, WeChat, que compta amb 1.200 milions d’usuaris, es caracteritza per dos trets característics principals: d’una banda, l’exhaustiu control que exerceix el govern xinès sobre la seva població mitjançant l’aplicació. “Si per aquest canal parles malament del govern o WeChat detecta que ho estàs fent, truquen a la policia i et diuen que no pots difondre notícies falses. I si ho fas més d'una vegada, t'acaben tallant l'accés”, afegia Menéndez. Aquest escenari comporta el que es coneix com la mort digital, en perdre l’eina amb la qual els ciutadans poden fer-ho gairebé tot.
Aquest fet dona lloc al segon tret característic de l’aplicació: la gran varietat d’usos que aquesta té. Molt més enllà de limitar-se a oferir un xat, o de cobrir les gestions que permetrà dur a terme el projecte europeu, l’aplicació que s’està fent servir a la Xina va incloure funcionalitats que permeten a les autoritats monitorar la salut i la mobilitat de les persones -llançada expressament arran de la crisi de la covid-19-, o, fins i tot, una opció per sol·licitar el divorci. Si bé aquesta darrera funció va ser inclosa el 2018, és molt possible que fos especialment utilitzada a l’hora que la primera.
You can now get divorced on #WeChat pic.twitter.com/zUFityFIfy
— Matthew Brennan (@mbrennanchina) May 29, 2018
Tenint en compte el ja arrelat sistema a la Xina i la iniciativa europea, els Estats Units tampoc es vol quedar enrere. Per aquest motiu, Elon Musk pretén impulsar una superapp de l’estil WeChat, des de la qual els usuaris puguin “dirigir tot el seu món financer”, tal com ho va anunciar quan va adquirir Twitter per impulsar X, la xarxa destinada a portar les regnes del projecte amb què somia.