Escolta l'article ara…
Fa tot just una setmana, la multinacional suïssa ABB va anunciar una inversió molt important a Catalunya per part de la seva divisió de robòtica, ABB Robotics. Els plans són construir una instal·lació de 15.000 metres quadrats a Sabadell, a la zona de Can Guiart, que farà les funcions de centre tecnològic i d’operacions, i on s’agruparan equips d’enginyeria, visió artificial, programari, robots mòbils autònoms, instal·lacions de formació i espais destinats al desenvolupament de la intel·ligència artificial. La previsió és que el centre comenci a funcionar el 2028 i donarà servei tant a Espanya com a Portugal.
Encara que l’empresa no ha parlat de xifres concretes d’inversió, el cert és que aquest tipus de projectes d’alt valor afegit són aquells als que el país hauria d’aspirar. La decisió de construir aquest centre tan innovador a Catalunya té relació directa amb el fet que la seu d’ABB Robotics a l’Estat està ubicada a Sant Quirze del Vallès i, a més, aquesta empresa és una societat diferent respecte a ABB, que està a Madrid.
Tot i que, com hem indicat de bon començament, la notícia l’ha publicada ABB, en realitat durant la primavera del 2025 es va saber que la matriu havia iniciat el procés per escindir la filial de robòtica i treure-la a cotitzar a borsa. Finalment no ha estat així, sinó que l’empresa ha estat transferida a la japonesa Softbank a canvi de 5.375 milions de dòlars. La firma propietat de Masayoshi Son està obsessionada amb la intel·ligència artificial física (aplicació d’aquesta tecnologia a cossos físics, com poden ser els robots) i pensen que l’adquisició d’ABB Robotics els permetrà dur a terme el salt qualitatiu que busquen.
L’operació s’ha dut a terme mitjançant la creació d’una societat instrumental anomenada Tulip Holdco, que ha emès deute per finançar la compra. D'altra banda, aquest finançament s’ha complementat amb recursos propis de Softbank. Abans del canvi de mans, l’empresa suïssa facturava uns 2.300 milions de dòlars, que no representava una fracció gaire gran del volum total d’ingressos de la matriu, ABB, atès que es quedava al voltant del 7% (els ingressos d’aquesta societat superen els 33.000 milions de dòlars).
Pel que fa al perfil de la firma venuda, el gruix de l’activitat el té al continent europeu, que li aporta el 41% de la facturació. En segon terme hi ha la Xina, amb un 26% i més lluny, els Estats Units, amb un 12% dels ingressos totals. El nombre de robots en funcionament de la companyia s’enfila fins als 430.000, xifra que la situa al segon lloc del rànquing mundial, darrere la japonesa Fanuc (que, per cert, té la seu ibèrica a Castelldefels). Els altres membres del Big Four de la robòtica industrial són l’alemanya Kuka (amb capital de la xinesa Midea des del 2017) i Yaskawa Electric Corporation. La que ens ocupa, ABB Robotics, té 7.000 treballadors distribuïts per 44 països diferents, mentre que el president és el català Marc Segura, un enginyer industrial que fa gairebé tres dècades que treballa a la companyia.
Les arrels catalanes
Encara que formalment la història d’ABB a Catalunya comença el 1988, en realitat les seves arrels són molt més profundes. La data indicada és el naixement de la societat, que va ser el resultat de la fusió de dues empreses més antigues, la suïssa Brown, Boveri & Cie i la sueca Allmänna Svenska Elektriska Aktiebolaget (ASEA, Companyia Elèctrica General de Suècia).

La primera d’elles havia estat fundada el 1891, mentre que la segona data del 1883. Els productes de Brown, Boveri & Cie ja es venien a Catalunya a començaments del segle XX, quan es dedicaven a la fabricació de turbines de vapor. Els fundadors van ser Walter Boveri i Charles Lancelot Brown, que s’havien conegut treballant a la Maschinenfabrik Oerlikon (fabricants de locomotores) i que inicialment tenien el propòsit d’operar en l’àmbit de les instal·lacions elèctriques.
Durant les primeres dècades d’existència de l’empresa, els seus fundadors van seguir una política força agressiva de compra de firmes del sector elèctric, la qual cosa els va permetre créixer ràpidament i arribar a la Primera Guerra Mundial molt internacionalitzats. Això sí, el 1911 Boveri i Brown van decidir separar els seus camins, i mentre que el primer d’ells va assumir el càrrec de president de la firma, el segon va optar per retirar-se de la vida activa.
L’altra companyia originària d’ABB, l’esmentada ASEA, la va crear Ludvig Fredholm el 1883 per fabricar llums elèctrics i generadors. Va morir no gaire anys més tard, el 1891, però el cognom va continuar vinculat amb l’empresa gràcies al seu fill John Oscar, que en va ser directiu temps després.
Un cop feta la fusió Brown, Boveri & Cie-ASEA, van engreixar el grup a través de diverses compres de companyies competidores
Quan ASEA feia un segle que produïa màquines elèctriques de tota mena, van decidir fusionar-se amb Brown Boveri per formar l’ABB. Un cop feta la fusió, van engreixar el grup a través de diverses compres de companyies competidores. En sentit contrari, una de les activitats de què van sortir va ser la generació elèctrica que tenien a mitges amb la històrica Alstom. L’any 2000 es va desfer la societat ABB Alstom Power, les activitats de la qual van quedar en mans dels francesos.
Tornant amb la informació amb què obríem aquest text, cal que pensar que la nova propietat d’ABB Robotics sembla que no posa en dubte en absolut la presència de la firma a Catalunya, la qual cosa cal considerar com una bona notícia.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat