Que l’ISE és el congrés de les pantalles és una afirmació innegable. Probablement, a pocs llocs i moments del món es concentrin tants microleds per metre quadrat com els que hi ha del 3 al 6 de febrer al recinte Gran Via de Fira de Barcelona. Com a esdeveniment més important, a escala mundial, del sector audiovisual, ningú s’ha volgut perdre la festa, i grans noms de la indústria com Samsung, HP, Sony, Lang o Panasonic han volgut posar tota la carn a la graella en forma de potència bruta, nitidesa extrema i dimensions exponencials.
Totes elles, i centenars dels més de 1.700 expositors confirmats al congrés, deixen més que clar que el concepte de les pantalles com elements rectangulars i estàtics ha quedat en el passat. A l’ISE n’observem de corbes, ondulades, penjades de fils, recobrint torres i camions i, fins i tot, de semitransparents.
Tota aquesta gran varietat de formats té un propòsit clar: servir a tants sectors i indústries com sigui possible. Perquè sí, la producció cinematogràfica o la televisió tenen el seu espai, però no són, ni de bon tros, protagonistes. El teletreball, l’educació o la videovigilància, per mencionar-ne alguns, són camps amb tanta o més presència que l’entreteniment domèstic a què sovint encotillem l’audiovisual.
La força de la senyalització digital
Precisament, un dels sectors que més destaca, per varietat i abundància, als diversos pavellons de l’ISE és la cartelleria o senyalització digital, el que en anglès s’identifica com a digital signage. Aquest camp abraça des de les grans pantalles publicitàries que podem trobar als aparadors de les botigues fins a aplicacions més petites i dirigides, per exemple, a mostrar els noms i preus dels productes. Però també a estacions, parades d’autobús o aeroports, on es mostren els pròxims trajectes i el temps d’espera.
Pot semblar banal, però es tracta, per exemple, d’una de les grans apostes de Samsung a l’edició d’enguany, que ha mostrat una solució per exposar, en format digital i en tres dimensions, productes de luxe; o bé una col·laboració amb la també coreana Klleon, creadora de personatges digitals operats amb IA, per confeccionar uns “miralls” a tall d’emprovadors de roba.
Però l’ISE no són només les pantalles, sinó també els sistemes que hi donen suport. I en el camp de la senyalització digital, un dels grans exponents el trobem a Barcelona: es tracta de Waapiti, una empresa del grup The Multisensory Makers (TMM) creadora d’una plataforma per controlar els continguts de totes les pantalles digitals d’un mateix espai. “És una eina molt intuïtiva, però molt potent”, assegura a VIA Empresa el director general de TMM Group i CFO de Waapiti, Pau Mentruit. La plataforma, construïda al núvol d’Amazon Web Services (AWS), és dirigida principalment a integradors de solucions audiovisuals, i està dissenyada per ser compatible amb un gran nombre de programaris de tercers, sistemes operatius i grans fabricants com LG, Samsung o Philips.
Més de 850 marques utilitzen la plataforma digital de Waatiti, entre elles Caprabo, Bon Preu o Kave Home
L’equip de Waapiti ha instal·lat la seva solució a més de 10.000 establiments d’arreu del món de més de 850 marques, entre les quals es troben el Grup Volkswagen, Benetton, Lidl, Moulinex o, més a prop, Bon Preu, Caprabo o Kave Home. En l’edició d’enguany de l’ISE, la companyia presenta les noves funcionalitats potenciades per intel·ligència artificial que han incorporat a la plataforma, que permeten als usuaris generar continguts per exposar en els cartells digitals o ajudar-los en les programacions. “Volem arribar a l’últim estadi, que és que pugui programar i gestionar per tu”, assegura Mentruit.
La presència de cartelleria digital no és nova a l’edició de 2026 del congrés, però sí que hi ha una especialització que ha guanyat protagonisme: l’e-paper o paper electrònic. Aquesta tecnologia, popularitzada pels llibres electrònics, s’havia limitat fins ara en aquesta classe de solucions, i principalment en blanc i negre, pel seu alt cost de producció. Però això no ha aturat a les grans firmes del sector a desenvolupar solucions en color que la facin servir, aprofitant la similitud en textura i mitigació de la fatiga ocular del paper tradicional.
Samsung o LG són dues de les companyies que han apostat per aquesta via. La primera ja va mostrar l’any passat una pantalla de paper electrònic de 32 polzades, i enguany ha mostrat també un model més petit, de setze polzades. LG, en canvi, s’ha estrenat amb un model del qual reivindiquen el seu baix consum energètic: l’empresa assegura que amb una única sessió de càrrega de tres hores, el dispositiu és capaç de funcionar durant un any sencer, comptant que es canviï el contingut mostrat un o dos cops al dia.
L’audiovisual més domèstic
Hi ha pavellons sencers de l’ISE, com el 6 o el 7, especialitzats en il·luminació i so respectivament, que estan molt clarament orientats al públic més tècnic i professional. Però moltes de les solucions d'altres espais tenen la llar com a destí final, cosa que demostra la preeminència de l’audiovisual a les nostres vides. Companyies com la belga Barco, que ha volgut apropiar-se del concepte de cinema domèstic de luxe amb una instal·lació que combina les parets LED Runar amb altres tecnologies de col·laboradors per crear minisales de cinema particulars. En una línia similar, l’alemanya Moovia s’encarrega de manufacturar butaques especials per gaudir del cinema amb la màxima comoditat de la llar, amb escalfadors de gots i gran personalització de la postura.
En l’àmbit del so, l’estatunidenca Stealth Acoustics fa gala del lema “See nothing. Hear everything” (“no vegis res, sent-ho tot”) amb els seus altaveus “invisibles” LineaRadiance, uns dispositius dissenyats per ser instal·lats darrere de plafons que s’integrin naturalment en la decoració. Una voluntat, la de passar desapercebuts, completament antagònica a la dels italians Architettura Sonora, especialitzats en els altaveus de disseny. La firma ha mostrat a l’ISE dispositius en forma de blocs de marbre o làmpades de sostre, entre altres.
Però més enllà de les solucions individuals, l’audiovisual també juga un paper protagonista en els sistemes més integrals d’habitatge intel·ligent. N’és un bon exemple l’estatunidenca Lutron, coneguda pel seu sistema d’il·luminació automatitzada. Amb una experiència guionitzada dins d’una simulació d’un menjador de casa, l’empresa ha demostrat com la seva solució permet modular la tonalitat, intensitat i distribució dels llums de casa. Però no és un simple control analògic: el sistema pot automatitzar-se de diverses maneres, sigui per hores concretes o adaptant-se a la il·luminació natural a través de sensors.
De fet, més enllà de controlar els leds connectats al sistema, també pot automatitzar la gestió de cortines i persianes. Amb controls manuals, a l’estil d’interruptors, però també aplicació per a mòbils, la proposta de Lutron permet predefinir estils i programar la il·luminació exacta que es vol per a cada moment del dia, fins i tot anivellant llums que, per desgast o diferents fabricants, emetin tonalitats diferenciades.
La IA ja no és sorpresa
Ja són diversos els exemples de productes mencionats que fan servir la intel·ligència artificial d’una manera o altra i, de fet, és força habitual trobar dispositius “AI-driven” en tots els pavellons del congrés. El mateix president del Clúster Audiovisual, Miquel Rutllant, l’assenyala com una de les grans tendències a l’ISE d’enguany: “Genera canvis, més que millores, en processos de producció, fluxos de treball i models de negoci, i està canviant la manera com competim”. Aquesta és una de les dues vies d’entrada de la IA al sector; l’altra és, d’acord amb Rutllant, la generació directa de continguts: “Sobretot els més senzills, aquells que moltes vegades van destinats a xarxes socials, però també a l’hora de fer avatars, de donar vida a personatges”.
Tanmateix, la sensació en passejar pels passadissos del congrés és que la IA ja no és aquella gran revolució que se’ns venia fa dos o tres anys, i que encara es ven com a tal en determinats ambients. És, més aviat, una característica més, naturalitzada i donada per suposada. No veiem tantes solucions “de” intel·ligència artificial, sinó solucions “amb” intel·ligència artificial. “Després de dos o tres anys en què es treia el cap, però no acabàvem de veure solucions, crec que aquest és l’any en què tot s’està veient”, opina per la seva banda el president del Clúster Audiovisual.
Una empenta al sector de la salut
Qui no ha tingut tanta presència, almenys tradicionalment, en el congrés audiovisual és el sector de la salut, un dels cavalls forts de Catalunya i Barcelona -i, també, del seu sector tecnològic-. Això no vol dir que no mantingui relacions amb la tecnologia audiovisual, ans al contrari, com bé remarca Rutllant: “L’assistència que rep el cirurgià a través dels sistemes audiovisuals és molt important. A través de les càmeres que hi ha al quiròfan, altres cirurgians o experts poden donar recomanacions, o bé la resta de l’equip pot assistir d’alguna manera”.
El de la cirurgia és només un exemple, i un d’“incipient”, d’acord amb Rutllant, però ja evidencia que calia fer alguna cosa per reforçar el diàleg entre sectors. És una idea sorgida al cap del mateix Mike Blackman, director de l’ISE, que va traslladar al Barcelona Health Hub (BHH) per mirar de sumar-los com a soci local dins de la indústria oferint-los un espai expositiu al Congress Square, l’espai dedicat a empreses emergents de l’ISE. I no s’ho van pensar dues vegades. “És un primer pas, però molt positiu”, reconeix el president del BHH i CEO de Mediktor, Cristian Pascual, que confia que l’any vinent “hi haurà moltes més startups i molta més col·laboració”.
El Barcelona Health Hub participa per primera vegada a l'ISE en representació del sector de la salut, acompanyant empreses com Meeting Doctors o Focuslight
Pel president del BHH, l’audiovisual és una tecnologia “molt” present en el camp de la salut. Ho és amb aplicacions bàsiques, com les videoconferències o les trucades de veu, “una de les tecnologies que més s’apliquen en el camp de la salut”, i també la ja mencionada IA, amb casos com “interaccions amb avatars o agents virtuals”. La teleassistència és un dels grans camps d’aquesta tecnologia, amb exemples com la barcelonina Meeting Doctors, que s’especialitza a connectar pacients amb professionals sanitaris per a consultes mèdiques, de benestar i veterinàries, així com emissió de receptes i informes mèdics, amb respostes inferiors als dos minuts.
Però també trobem solucions audiovisuals molt més específiques, dissenyades d’entrada amb el camp de la salut com a àmbit protagonista. Un dels exemples més destacats és el de la xinesa Focuslight, que enguany ha assistit al congrés de la mà del BHH. Aquesta firma s’especialitza en el desenvolupament de productes de fotònica i microòptica, dues tecnologies que ja s’apliquen en detecció de malalties o monitoratge de signes vitals, entre altres.