Sota l'amenaça sancionadora de la Comissió Europea davant el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) i amb l'IVA franquiciat com a moneda de canvi al Congrés dels Diputats, l’estat espanyol s'ha vist empès aquests dies a “deixar de bloquejar” una directiva que data de l'any 2006. El vistiplau per posar-la en marxa va arribar el passat mes de març com una exigència de Junts a canvi del seu sí al decret anticrisi i el paquet de mesures per respondre a les conseqüències econòmiques de la guerra a l'Iran, el qual mobilitzarà més de 5.000 milions d'euros. Però la realitat és que el govern espanyol ja anava a contrarellotge: des de l'1 de gener de 2025, Espanya s'havia convertit en l'únic estat membre de la Unió Europea que incompleix la normativa.
Aquesta situació d'excepcionalitat negativa va portar la Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms (ATA) a denunciar l'Estat a Brussel·les el passat mes de desembre. En un comunicat, l'ATA acusava Hisenda i el govern espanyol de ser "lents i mandrosos per aprovar, però àgils per recaptar". Amb la transposició final encara a l'espera de veure la llum, val a dir que aquesta mesura -que eximeix de declarar l'IVA als autònoms que facturin menys de 85.000 euros anuals (o el llindar que es determini, sempre per sota de l’import esmentat)-, impactarà directament en la competitivitat de prop de 150.000 professionals del col·lectiu a Catalunya, segons les estimacions de Pimec Autònoms.
La reforma no és una qüestió menor per un sector que històricament s'ha sentit "el gran oblidat" de l'espectre polític. "Quan es va canviar la base de cotització per rendiments reals, es va fer una norma sense tenir cap associació de representació d’autònoms a la taula", lamenta a VIA Empresa Marta Sánchez Ugart, presidenta de l’Organització d'Autònoms de Catalunya (Autcat), qui atribueix els problemes del col·lectiu a "errors per desconeixença del sector". Per a l'entitat, cada any de retard en la transposició d'aquesta norma ha suposat "un any més de pressió fiscal i burocràcia innecessària".
Sánchez Ugart (Autcat): "Quan es va canviar la base de cotització per rendiments reals, es va fer una norma sense tenir cap associació de representació d’autònoms a la taula"
A la pràctica, l’aprovació de l’IVA franquiciat també suposaria que els professionals hagin d'incorporar la quantia bruta de la remuneració pel treball fet sense haver d'elevar-la al 21% (el gravamen general), tal com havia succeït fins ara. Aquesta modificació permet als autònoms oferir preus més competitius al mercat o, en cas de mantenir el preu final al client, absorbir aquest percentatge com a marge de benefici net.
Però la “lletra petita” -encara per acabar de desgranar- exposa una mena de cruïlla entre la voluntarietat i la pèrdua de deduccions. Elisabet Bach, presidenta de Pimec Autònoms, recorda a aquest diari que l'impacte real "dependrà de la decisió individual de cada autònom d'acollir-s'hi". "Tenim el focus posat en més competitivitat i més simplificació", explica, i avisa que aquells professionals amb una factura elevada de proveïdors podrien veure com els seus costos operatius s'encareixen si opten per franquiciar l’IVA, ja que en aquest règim es renuncia al dret de deduir-ne el suportat.
La CTAC i l'"efecte de contenció al creixement"
Des de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC-UGT) també han volgut dir la seva. En un comunicat, han mostrat complicitat amb les dades del Ministeri de Treball, que estimen que entre un 70% i 80% dels autònoms catalans són potencialment susceptibles a acollir-se a la mesura. Tanmateix, han alertat que aquesta podria "aprofundir la bretxa" dins del mateix col·lectiu.
Segons el sindicat, el sistema accentua una nova dualitat. D’una banda, els professionals de "coll blanc", amb baixos costos i ingressos vinculats al coneixement; de l’altra, els de "coll blau": comercials, hostalers o transportistes, els quals han d’assumir més despesa, més inversió i més estructura. A més, el sindicat alerta d’una conseqüència encara més preocupant: el risc que tot plegat actuï com un "efecte de contenció al creixement". L'existència d'un llindar podria incentivar que alguns autònoms limitin la seva facturació per no haver de saltar al règim general, frenant així el potencial d'expansió.
L'existència d'un llindar podria incentivar que alguns autònoms limitin la seva facturació per no haver de saltar al règim general, segons la CTAC
Davant d'aquest escenari, tant Bach com Sánchez fan una crida a la prudència i demanen no caure en l'excés d'optimisme administratiu. "La gent no es pot confondre; deixar de declarar l'IVA no vol dir deixar de guardar papers", matisa Bach, i recorda que, encara que el famós Model 303 s'evapori per a molts, "no estem parlant d'un sistema de mòduls. Aquí el que diem és que no repercutiràs l'IVA, però tots els ingressos i despeses s'hauran de continuar declarant", i recorda que l'obligació de presentar la declaració de la renda es manté intacta: "Si ets una persona física hauràs de tenir al radar l'IRPF, i si ets una societat l'Impost de Societats, caldrà continuar tenint un llistat rigorós amb tot el que has facturat i les teves despeses per acreditar els teus rendiments reals a Hisenda", subratlla.
El retard, entre les obligacions fiscals i el control de l’Estat
Potser la gran pregunta en tot aquest entramat rau a trobar una justificació al retard en plantejar la mesura. "El govern espanyol no ha donat una resposta clara, però des de Pimec Autònoms entenem que és una barreja de por a la caiguda d’ingressos i, sobretot, una qüestió de control", explica Bach. "L'Estat ho té tot molt establert amb les declaracions trimestrals, els resultats anuals i l'encreuament de models informatius", enumera. "Si finalment són unes 75.000 empreses petitones que s'hi acullen, l'Estat es pregunta: 'i ara, com controlo jo aquestes operacions?'", afegeix.
Ara bé, el desbloqueig de l'IVA franquiciat no ha estat pas un bolet en el desert. Ja l'octubre de 2025, Foment del Treball va emetre un comunicat contundent que instava l'Estat a obrir una "nova etapa de diàleg" que superés la dinàmica de reformes parcials. Per a la patronal catalana, integrar aquest règim europeu és només una de les peces d'un trencaclosques molt més complex que hauria de situar els autònoms al centre de les polítiques econòmiques.
Foment ha defensat que la simplificació de l'IVA ha d'anar acompanyada d'altres mesures de xoc, com ara l'objectivació de les despeses deduïbles (lloguer, carburants, subministraments) i l'ajornament del sistema Verifactu, que serà obligatori a partir de l'1 de gener del 2027. Segons la patronal, cal evitar les "sobrecàrregues administratives innecessàries", mentre la facturació electrònica no sigui plenament operativa.
I l’economia submergida, què?
Sobre si aquesta mesura servirà per fer disminuir o aflorar l'economia submergida, les interpretacions són moderades. Sánchez apunta que, en un món on "l'efectiu ja es mou poc i tot es paga amb targeta", hi ha força regulació i l'impacte serà relatiu. Per la seva banda, Bach hi coincideix: "Si algú basa la seva empresa en l'economia submergida s'equivoca, perquè necessites tresoreria i poder invertir per créixer", argumenta.
Bach (Pimec Autònoms): "Si algú basa la seva empresa en l'economia submergida s'equivoca, perquè necessites tresoreria i poder invertir per créixer"
"Fa anys, els estudis parlaven d'una bossa important d'economia submergida a l'Estat, però avui dia el tema és molt més complicat", reflexiona, i fa referència al fet que la combinació d'una digitalització total i l'augment dels controls fa que basar un negoci en la informalitat sigui, directament, un "error de càlcul".
En definitiva, i amb la pilota a la teulada de l'autònom, tot apunta que la llum verda a l'IVA franquiciat és a tocar. A partir d'ara, el professional català no només haurà de vigilar la seva facturació, sinó també analitzar amb lupa si el seu model de negoci es beneficia més d'un preu competitiu sense IVA o de la capacitat de deduir-ne el suportat en les seves despeses i inversions. Però més enllà d'aquest dilema individual, el sentit d'urgència és compartit: les patronals i associacions del col·lectiu esperen que la mesura "s'aprovi ben aviat" per posar fi, definitivament, a una anomalia que s'ha estirat força.