El 2023 el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions va iniciar la reforma de les cotitzacions del treball autònom (RETA). El canvi suposa passar d’un sistema de lliure elecció de la base de cotització a unes taules vinculades a un nou concepte: els rendiments nets obtinguts de l’activitat, habitualment anomenats ingressos reals. L’objectiu és que, a mesura que el negoci funcioni millor, l’autònom incrementi la seva cotització.
Aquest plantejament respon a la lògica contributiva del sistema: a major cotització, major prestació. La pensió mitjana del RETA a Catalunya el 2024 era de 908,2 euros, un 37% inferior a la del règim general. La reforma vol, doncs, allunyar el col·lectiu de les cotitzacions mínimes i apropar les prestacions a les del règim general.
Les cotitzacions es vinculen a una nòmina, és a dir, a renda personal, no a la totalitat dels recursos generats pel negoci
En el règim general de la Seguretat Social, el càlcul és inequívoc: el salari brut determina la base de cotització, vinculada exclusivament a la renda personal, sobre la qual s’aplica la cotització.
Quan aquest sistema es trasllada al col·lectiu autònom i especialment en el cas de la persona física, la situació canvia. No hi ha una nòmina definida, sinó un import que l’autònom es pot assignar segons la seva facturació, despeses i altres circumstàncies de l’activitat. I aquest punt és clau, donat que les cotitzacions es vinculen a una nòmina, és a dir, a renda personal, no a la totalitat dels recursos generats pel negoci.
La pregunta clau és, doncs, sobre quin import cal aplicar la cotització. Quin import és assimilable a una nòmina per a l’autònom persona física? Per respondre-la, el Ministeri va definir el concepte de rendiments nets, també conegut com a ingressos reals, reals en termes normatius però no necessàriament en termes de renda personal.
El càlcul parteix de la facturació i les despeses deduïbles fiscalment, hi suma les quotes del RETA i aplica una deducció general del 7%. L’import resultant és el que el Ministeri assimila de facto a la nòmina de l’autònom. El problema és que aquest criteri, tot i definir-se com a ingrés real, no reflecteix la renda efectivament disponible.
Per exemple, un autònom amb una diferència mensual entre facturació i despeses deduïbles de 2.000 euros al mes abans de descomptar la quota del RETA obté, segons aquesta fórmula, un rendiment net mensual de 1.860 euros al mes, que el situa, segons les taules vigents, en un tram de base d’entre 1.209 i 2.030 euros.
El 55% dels autònoms estalvien per a futures inversions o contingències. Aquesta necessitat, clau per a la resiliència del negoci, no queda recollida en el càlcul dels ingressos reals
Però aquest càlcul, que busca els ingressos reals, no té en compte la realitat híbrida de l’autònom, una figura a cavall entre el laboral i l’activitat econòmica. D’una banda, hi ha la renda personal -l’equivalent a una nòmina i a la que es vincularia la cotització-; de l’altra, la necessitat de garantir la viabilitat del negoci. En aquest segon àmbit s’hi inclouen despeses necessàries per al desenvolupament de l’activitat que el criteri fiscal no permet deduir, així com fons que cal reservar per a inversions o per absorbir futurs alts i baixos.
Segons una enquesta de Pimec Autònoms (2023), el 55% dels autònoms estalvien per a futures inversions o contingències. Aquesta necessitat, clau per a la resiliència del negoci, no queda recollida en el càlcul dels ingressos reals.
Seguint amb l’exemple, per saber quina part dels 2.000 euros inicials es pot assignar l’autònom com a renda personal, cal restar la quota de cotització (mínim 380 euros), despeses no deduïbles (150 euros) i una reserva mínima per a imprevistos o inversions (150 euros). La nòmina que l’autònom es pot assignar és de 1.320 euros mensuals, 540 euros menys que l’import definit pel Ministeri com a ingressos reals.
En definitiva, el sistema actual, en la seva voluntat de computar els ingressos reals de l’autònom, acaba prenent com a referència uns ingressos irreals. Els criteris fiscals, la inclusió íntegra de la cotització -recordem que en el cas del règim general, la base és la renda personal, sense la cotització de l’empresa- i la no separació entre renda personal i romanent empresarial distorsionen aquesta xifra.
La realitat del treball autònom difícilment pot quedar reflectida en una base de càlcul tancada i uniforme
Ara per ara, l’amplitud dels trams permet que l’autònom tingui marge d’ajust entre els ingressos que calcula el Ministeri i la base de cotització. Però si la reforma avança amb trams més estrets sense revisar prèviament el càlcul, es pot generar una sobrecotització que redueixi la capacitat econòmica present de l’autònom, tant pel que fa a la viabilitat de l’activitat com a la seva capacitat d’inversió.
La realitat del treball autònom difícilment pot quedar reflectida en una base de càlcul tancada i uniforme, especialment quan els ingressos reals acaben traduint-se en bases construïdes sobre ingressos que, en la pràctica, són irreals. En aquest context, sistemes que incorporin marge d’ajust permeten que la cotització s’acomodi millor a la realitat del negoci, preservant-ne la viabilitat i la capacitat d’inversió sense comprometre l’equilibri del sistema.