Quantes vegades hem llegit a la premsa que una companyia ve a invertir a Catalunya? O que tanca les seves instal·lacions? Quan aquest tipus d’accions són d’una empresa gran, amb un impacte concentrat en un mateix lloc, són notícia.
Però, què passa amb les notícies que no s’expliquen? Amb la perruqueria del barri que ha obert un nou espai? Amb el professional que treballa des del seu poble oferint serveis a empreses de tot arreu? Amb la granja, el taller, la botiga, la consulta, el despatx o la cafeteria, per posar alguns exemples, que continuen oberts i any rere any s’adapten a les noves demandes?
A Catalunya, entre gener i setembre de 2025, segons dades de la Seguretat Social, el col·lectiu de treball autònom s’ha incrementat en 3.720 afiliacions: ha passat de 567.235 a 570.955. Ara bé, si ho desgranem, observarem que s’han produït 86.773 altes i 83.053 baixes, xifres que no han sigut notícia malgrat el volum que suposen.
I és que la fragmentació d’aquestes dades per sector, per territori, per cada negoci, fa que passin desapercebudes, tot i el seu impacte agregat.
Nou de cada deu empreses catalanes són microempreses: negocis que van des de la botiga o el taller fins al despatx professional o la consulta, passant pel restaurant, la constructora i la granja. Estan formades per una o més persones autònomes, sense personal contractat o amb equips petits de fins a nou persones. Donen feina a una quarta part de la població ocupada i generen una cinquena part del valor afegit brut del país. Quan es miren en conjunt, es fa evident el seu valor econòmic i social.
Les microempreses donen feina a una quarta part de la població ocupada i generen una cinquena part del valor afegit brut del país
La presència del col·lectiu de treball autònom és a tot el territori i suposa un 15% del total d’afiliacions a Catalunya. En xifres absolutes, hi ha més autònoms en zones més poblades com el Barcelonès. No obstant això, en territoris menys densos —com a l’interior, al nord i a l’oest de Catalunya— el seu pes sobre l’ocupació supera sovint el 20%, fins al 31,6% a la Terra Alta. Dit d’altra manera: en zones menys urbanes, el treball autònom és el que permet viure i treballar al territori, així com visitar-lo. Sense aquestes activitats, molts pobles perdrien serveis essencials, llocs de treball i, sobretot, vida. Aquest vessant ens mostra el seu valor de cohesió social i territorial.
Aquests negocis no són fruit d’un dia. Segons les dades del darrer informe del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), el 41,1% de les persones que treballen per compte propi tenen una antiguitat de 10 anys o més. Darrere de moltes microempreses hi ha projectes vitals.
Com dèiem, la seva fragmentació en diferents tipologies de negocis, diverses zones del territori i varietat de sectors, dificulta que els arbres ens deixin veure el bosc. Quan mirem el conjunt s’aprecien plenament aquests valors econòmics, socials i territorials que el col·lectiu aporta.
Segons el CTESC, el 41,1% de les persones que treballen per compte propi tenen una antiguitat de 10 anys o més
Per això són tan importants actes com el que realitzarem des de Pimec Autònoms el pròxim 24 de novembre amb la 3a Nit dels Autònoms, una iniciativa que posa en valor aquestes aportacions sovint poc visibles —com la innovació, l’arrelament al territori, la reinvenció i la tradició familiar. En aquesta edició s’han presentat 35 negocis de tot Catalunya que en són exemples. També s’hi distingirà la trajectòria de l’Àngels Gonyalons com a Autònoma de l’Any, actriu, cantant, ballarina i presentadora, amb tres dècades de dedicació. Finalment, es lliurarà el reconeixement a l’acció de suport al col·lectiu autònom per part d’una entitat catalana.
Sovint, quan es parla de xifres i estadístiques, oblidem que al darrere hi ha persones. Tots aquests casos, molt diversos entre ells, comparteixen un element comú: mostren la riquesa d’oficis, sectors i realitats que conviuen dins del treball autònom.
I és aquí on rau el valor silenciós del treball autònom: en la seva capacitat de sostenir l’activitat econòmica quotidiana, mantenir viu el territori i garantir serveis que donen cohesió al país. És una contribució constant, discreta i imprescindible, que sovint queda fora del focus mediàtic. Fer-la visible és una manera d’entendre millor l’estructura productiva de Catalunya i allò que la fa avançar.